Xavier Mas i Sempere / Santa Pola.
El pregó de Santa Pola, a diferència de la posada en escena de balcó i públic palplantat d’altres llocs, és un acte grandiós, elegant i de gran importància dins la programació festera. Al llarg dels anys s’ha construït una vetlada de grans dimensions i que ha passat ja a la identitat festera pròpia que defineix aquest poble de l’extrem sud del País Valencià. Fetes aquestes indicacions, entendrà el lector la magnitud social del fet que el 31 d’agost s’hi va produir i el llarg camí que s’hi ha hagut de recórrer.
Principis de juliol. Sense temps d’aterrar a l’ajuntament i d’obrir tots els calaixos, la nova corporació ha de triar l’honorífic càrrec de pregoner. L’equip de govern, amb la regidora de cultura, festes i normalització lingüística, Anna Antón Ruiz (Compromís), i l’alcaldessa Yolanda Seva Ruiz (PSPV-PSOE) al capdavant, decideixen nomenar Marian Sempere Clement pregonera de les festes patronals, i de moros i cristians, 2015. Marian, bibliotecària de tota la vida, és coneguda i estimada per molts. Ella és la cara visible del foment de la lectura per a molts de nosaltres i una persona que sempre s’ha prestat a col·laborar amb associacions culturals de tota mena. Des de fa més d’una dècada, també, forma part de la Penya el Tro, colla organitzadora de la mascletà nocturna de la vespra del dia gran de les festes. Un projecte que segueix l’exemple del castell de l’Olleria d’Altea i que es fa possible amb les aportacions desinteressades de la gent. A més de tot això, Marian Sempere Clement acceptava el repte, per al 31 d’agost, de baixar des del carrer Soledat per pregonar les festes i fer-ho, amb normalitat lingüística, en valencià.
La polèmica va acompanyar els preparatius de l’acte des del primer moment. Celebrat, fins ara, a la plaça del Castell, la normativa de seguretat desaconsellava ocupar un aforament tan elevat en un espai tan reduït. La decisió de traslladar-lo a l’auditori el Palmerar, va causar un primer moment de trasbals –molt dirigit políticament– i que, de forma absurda, pretenia defensar una opció del tot inassumible en termes de seguretat.
Un moment de l’acte. Foto: José Sempere.
I, finalment, va arribar el tema de la llengua. Una setmana abans del pregó, la premsa llançava aquesta novetat històrica. Primer, per informar el veïnatge d’aquesta bona notícia. Segon, per superar prejudicis i unes pors que tant de mal ens fan als qui compartim aquesta llengua.
Els dubtes que hi havia hagut setmanes abans sobre la resposta de la gent començaven, ara, a aflorar. Les xarxes socials bullien, la rumorologia anava plena de connats de boicot i de xiulades organitzades. L’ambient s’enterbolia i la cançó “dels turistes i la gent de fora no l’entenen” començava a repetir-se massa en alguns entorns. I, de sobte, enmig de tota aquella campanya de por i de violència simbòlica, el poble de Santa Pola va començar a despertar-se. Les converses a les xarxes social, que havien començat amb advertències i avisos poc amistosos, s’omplien ara de veus de gent de poble que, en un rampell inaudit, treien l’orgull i defensaven la normalitat de poder anar a escoltar un pregó en la seua llengua. La resposta va acabar sent aclaparadora i, tot i que els més propers a l’acte ens havíem desconnectat de les xarxes per evitar que la campanya d’intoxicació, els que les seguien ens anaven anunciant: tots estan donant suport a Marian, la gent del poble està fent costat, volen el pregó en valencià.
Marian Sempere. Foto: José Sempere.
Encara faltava un obstacle més: la vesprada del 31 d’agost va començar coberta, el cel va descarregar en diverses ocasions i el plugim amenaçava de mantindre’s tota la nit. Però, quan va arribar el moment, tot es va conjurar. L’acte va començar, des de la primera frase de la presentació, en valencià. La presentació va incloure alguna breu al·lusió en castellà per invitar els visitants a la festa i a integrar-se en la nostra cultura i llengua. Quan va pujar la pregonera i, després de la presentació de l’alcaldessa, no hi havia a l’auditori més ambient que el de la festa, el de l’emoció i el de l’escolta atenta de totes i tots els qui havien anat a seguir les paraules de Marian. S’havia desactivat qualsevol polèmica, la gent volia gaudir d’un pregó en la mateixa llengua que haguérem escoltat de Marian si l’hagueren trobat pel carrer, a la biblioteca o al mercat.
La nit del 31 d’agost, quan va acabar l’acte, Santa Pola parlava del pregó, excel·lent pregó, de les festes 2015. La normalitat lingüística, social i festera s’imposava amb naturalitat. Es comentaven les anècdotes, l’emoció que ens havia despertat o la capacitat comunicativa de qui està acostumada a contar-nos contes. La intervenció, final, de la regidora de festes, va incloure un agraïment en nom de tot el poble i un darrer missatge provinent de Valldemossa, a Mallorca. El seu regidor de cultura, Dídac Alcalà i Villa, assabentat del feliç esdeveniment, felicitava la pregonera i es congratulava de la normalitat lingüística del nostre pregó. Uns dies abans, encara més, el comunicador valencià Eugeni Alemany aplaudia a les xarxes socials la iniciativa de Marian Sempere. En el món de la postmodernitat, els avanços de l’extrem sud del país, arriben a totes les comarques i més enllà dels territoris que saludem amb un “bon dia”.
La normalitat quedà també palesa en la qüestió de gènere. Anit, cinc dones, cinc santapoleres, eren la cara visible de les festes en els diferents àmbits: la pregonera, l’alcaldessa, la regidora de festes i les presidentes de les dues associacions festeres.
Foto: José Sempere.
