L’exalcaldessa de València, Rita Barberá, ha hagut de presentar la seua declaració de béns en estrenar-se com a senadora del PP dimarts passat. En el document publicat en la web de la cambra alta assegura que no posseeix cap bé immoble.
A pesar que en aquesta declaració no figura cap bé immoble al seu nom, en el mateix document, en l’apartat “Altres rendes o percepcions de qualsevol classe”, pot veure’s un ingrés de 1.268,60 euros en concepte de “Cdad de Propietaris General Palanca, 3”. La Marea s’ha posat en contacte amb Rita Barberá i el grup popular per conèixer a què es deu aquesta incoherència en les dades facilitades per l’exalcaldessa de València.
Barberá argumenta a la Marea, a través del gabinet de premsa, que és un “error d’Hisenda”, i que rep els diners per uns baixos que existeixen en l’immoble on ella resideix i que està intentant solucionar-ho. “L’error” que argumenta l’exalcaldessa és repetitiu, ja que en 2012 també apareix l’ingrés.
El bé immoble del que Barberá cobra una mitjana de 100 euros al mes es troba situat en el mateix carrer on té situat el seu habitatge, que segons ha pogut conèixer La Marea no és de la seua propietat i on es troba en règim de lloguer.
En els baixos de la finca on viu l’exalcaldessa es troben uns locals que es lloguen per sufragar les despeses de la comunitat. És d’ells, sobre els quals no posseeix drets, dels quals Barberá rep la renda de 1.200 euros.
La senadora i exalcaldessa de valència Rita Barberá. Foto: Angel Navarrete.
En 2013, la senadora del PP va declarar tenir béns per valor de 344.967,22 euros, cap immoble. En la declaració presentada enguany en el Senat, els béns ascendeixen ja a 438.258, repartits en comptes corrents, plans de pensions i accions d’ACS, Espanyola de Zinc, Telefónica, Bankia, Caixa, BBVA i Santander.
Els emoluments cobrats per Rita Barberá l’any passat de l’erari públic ascendeixen a 102.470 euros, procedents de quatre pagadors. Aquesta quantitat inclou els 5.757,08 pels triennis del seu lloc de funcionària en la Delegació del Govern.
Aquest article s’ha publicat en La Marea. Traducció La Veu del País Valencià
