“En una ocasió trobem una petita barca plena de gent que estava enfonsant-se”, assegura Yanes Bechiryanes, mecànic a bord d’un vaixell de pesca de Zarzis, Tunísia. “No podíem abandonar-los en aqueixa situació. Estaven molt, molt espantats”.
“Localitzem cada dia més i més refugiats, cada vegada més persones mortes a la mar”, assevera Nourdin Achourmtent, pescador de Zarzis. “Fa cinc anys, el corrent va arrossegar els primers 12 cossos cap a la platja i vam haver de soterrar-los. Fins i tot hem trobat cadàvers atrapats en les nostres xarxes de pesca.
Metges Sense Fronteres ha dut a terme una formació de sis dies amb 116 pescadors tunisencs en la ciutat de Zarzis, a Tunísia. L’objectiu d’aquesta instrucció és incrementar la capacitat i els coneixements dels pescadors locals per a realitzar rescats. L’entrenament ha familiaritzat els pescadors amb tots els passos que són necessaris seguir en una operació de salvament.
El passat 27 d’agost, 200 persones van perdre la vida quan un bot de fusta va bolcar enfront de les costes de Zuwara, Líbia. La Mitja Lluna Roja Líbia, que escassos dies abans havia rebut formació per part de MSF sobre el tractament de cadàvers, es va fer càrrec dels cossos mentre que MSF facilitava material per al control d’infeccions. Una segona embarcació, amb 130 persones a bord, va ser rescatada el 30 d’agost per pescadors tunisencs que també havien rebut entrenament a càrrec de MSF en matèria d’operacions de rescat. Les persones rescatades van ser traslladades pels pescadors a la localitat de Zarzis on MSF els va brindar atenció mèdica.
Aquests són alguns testimoniatges dels pescadors que han intervingut en les formacions:
Abdessalem Triki, pescador
Fotos: Albert Masias (MSF).
“Diverses vegades m’he vist obligat a saltar a l’aigua per rescatar persones en dificultats, deixant la meua barca arrere. Sé que açò em posa en un gran risc, però no puc deixar que algú s’ofegue enfront meu i no fer res. Normalment els portem a les nostres barques i cuidem d’ells. A voltes estan en molt mal estat físic, així que els donem menjar o cuinem alguna cosa calenta. Perdem diners i jornades de treball, però hem de fer-ho.”
Nourdin Achourmtent, pescador de Zarzis
“Fa uns cinc anys, dotze cadàvers van ser arrossegats pel corrent cap a la costa. Aquells van ser els primers; els trobem i els soterrem. Des de llavors, cada vegada estem veient més refugiats i gent morta a la mar.
Hem arribat fins i tot a trobar cadàvers en les nostres xarxes de pesca. Soterrem la gent de la millor manera que podem. Som conscients que el problema ve des de Líbia, ja que és d’ací d’on eixen aqueixos vaixells amb més de 700 refugiats a bord. Cada vegada que ens trobem amb un, fem el que podem, però no podem traure tots de l’aigua. Demanem ajuda i dividim la gent entre els diferents bots pesquers que es troben treballant prop del lloc.
Ja no podem treballar com ho fèiem abans. Ara tenim molts problemes quan eixim a la mar, però hem d’enfrontar-nos a aquestes dificultats com siga i tractar d’ajudar a aquestes persones.”
Slah Blehbiskis, bus
“Sóc bussejador, em submergisc fins 20 o 50 metres de profunditat. Vaig començar a trobar cadàvers sota la mar fa ja bastant temps. Quan un bot de refugiats s’enfonsa, els pescadors m’avisen i jo vaig a ajudar-los a recuperar els cadàvers que es troben sota l’aigua. Portem els cossos al port i li demanem als policies i els bombers que es facen càrrec d’ells. Des de fa quatre o cinc anys la situació s’ha posat cada vegada pitjor. Cada vegada hi ha més gent que eix de Líbia i intenta creuar la mar”.
“Salvar una barca que s’enfonsa plena de persones és una operació perillosa”
“Realitzar una acció de salvament d’un bot que s’enfonsa i està totalment ple de persones desesperades que no poden nadar comporta una gran quantitat de riscos, és una operació perillosa”, diu Wiet Vandormael, coordinador de formació de MSF.
Un moment dels entrenaments amb els pescadors. Foto: MSF.
L’entrenament ha familiaritzat els pescadors amb tots els passos que són necessaris seguir en una operació de rescat. Així, entre altres aspectes, se’ls ha ensenyat com comunicar-se amb la gent que viatja en aquestes embarcacions i com contactar amb el Centre de Coordinació de Salvament Marítim de Roma per demanar ajuda addicional. També se’ls ha facilitat capacitació sobre l’ús d’equipament adequat de rescat i seguretat com jupetins salvavides, roba i materials protectors; a més, han sigut instruïts en com realitzar un maneig segur de cadàvers i prevenir el contacte amb líquids corporals.
Segons MSF, mai sabrem el nombre exacte de persones que han mort creuant el Mediterrani però s’estima que més de 2.600 persones haurien mort tractant d’aconseguir les costes d’Europa. La ruta del Mediterrani central és la més perillosa i s’ha cobrat la vida de 2.535 persones segons estimacions de l’Organització Internacional de les Migracions.
