La policia local de València no participarà en desnonaments

L'alcalde Joan Ribó envia una carta als bancs i assenyala que treballa en la direcció que la ciutat estiga lliure d'aquestes pràctiques
2 setembre 2015 01:00h
Un manifest mostra un cartell de 'STOP Desnonaments' a les portes de la Ciutat de la Justícia de València.
ACN / València

"L'habitatge és un dret bàsic i un dret constitucional, i si la legislació no ho autoritza, nosaltres volem treballar en aquesta direcció, de la mateixa manera que s'està fent a Madrid o a Barcelona i altres ajuntaments, amb una perspectiva diferent des de les passades eleccions", ha explicat Joan Ribó.

En aquest sentit, l'alcalde ha anunciat que a partir d'ara la Policia Local "no participarà en cap desnonament; és una decisió que tenim clara. L'Ajuntament no vol participar en aquest tema".

La regidora de Protecció Ciutadana, Sandra Gómez, ha dit que l'anterior govern municipal "donava suport als bancs i jutjats en el tema dels desnonaments, i la Policia Local participava en les accions. Però aquest equip de govern ha pres la decisió en ferm de retirar aquest suport i aquest servei que prestava la policia".

La delegada d'Habitatge, María Oliver, ha explicat que el parc d'habitatges que disposa l'ajuntament per a atendre possibles situacions de desnonaments "són amb prou feines 15 o 16, un nombre ridícul", i ha argumentat que "allò més lògic seria en la situació actual que els bancs, que són els qui tenen els habitatges, siguen els qui arriben a acords amb els municipis per a impulsar lloguers socials i suplir-ne aquesta necessitat". "Estem ja en aquesta línia", ha afirmat.
 

"Estreta i insuficient legislació"

De manera paral·lela, l'alcalde ha dirigit una carta a tots els bancs implicats, explicant la situació i demanant-los el seu compromís. I així mateix, s'ha dirigit al cònsol de França a València, sobre el cas de la veïna de la ciutat, atès que en última instància, és d'origen francès l'entitat bancària per la qual està afectada la dona, la sentència de la qual sortirà la setmana vinent.

Durant la seua intervenció Ribó ha fet referència al cas específic d'una dona de 70 anys que pateix una discapacitat del 72 %, i que té un fill aturat de llarga durada, i també afectat per greus problemes de salut mental. La dona cobra una pensió de poc més de 300 euros, i el seu deute amb el banc ascendeix a 55.000 euros, corresponents a les adaptacions que va haver de realitzar en la seua vivenda amb motiu de la seua discapacitat.

L'entitat financera amb la qual manté el deute és el Banc Primus, un banc d'internet, que pertany a un conglomerat bancari, el Credit Foncier, la presidència del qual l'ostenta el BPCE (Banque Populaire and Caisse d'Epargne), de nacionalitat francesa.
 
Finalment, l'alcalde ha afirmat: "ens atreviríem a suggerir a l'administració de justícia que avalue aquest cas, que l'analitze amb cura, perquè està en la frontera del que marca l'estreta i insuficient legislació espanyola. Creiem que hi ha motius suficients perquè des de la Justícia no es considere aquest desnonament".
 
next