La revista Mètode se centra en el discurs científic i els recursos retòrics que s’hi empren

Paraula de ciència: La retòrica de la comunicació científica és el títol de l’últim número de la revista Mètode, dedicat a analitzar el discurs científic i els recursos retòrics que s’hi empren. “La ciència necessita ser comunicada i en aquesta comunicació, el què i el com van ineludiblement de la mà. La retòrica és fonamental tant en la pròpia concepció científica com en la divulgació que se’n faça”.
6 setembre 2015 01:00h
RedactaVeu / València

Així comença l’editorial del número que ha estat coordinat per Vicent Salvador, catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat Jaume I. “El llenguatge de la ciència, enlluernat llargament per la formalització lògica, descobreix entre altres realitats pragmàtiques el poder de la metàfora o el valor de la imprecisió conceptual com a eina de descobertes del pensament”, afirma.

En el monogràfic han col·laborat Sebastià Serrano (Universitat de Barcelona), que ens acosta a les paradoxes; Leah Ceccarelli (Universitat de Washington), que explica com es transmet la identitat del científic a través de les pel·lícules de zombis; Dominique Maingueneau (Universitat París-Sorbona), que se centra en la llengua triada per a la comunicació internacional del coneixement; Celeste Condit (Universitat de Geòrgia), amb l’anàlisi dels discursos de l’OMS durant la recent epidèmia d’ebola; Tomás Albadalejo (Universitat Autònoma de Madrid), que analitza els elements del discurs en un text de Santiago Ramón y Cajal; i, finalment, Evelyn Fox Keller (Institut Tecnològic de Massachusetts) aborda la complexitat de definir conceptes en revisió contínua, com passa en la genètica.

Completa el monogràfic l’entrevista al lingüista americà George Lakoff. A més, els articles s’acompanyen de l’obra de Pere Salinas qui, a través de la sèrie “Retòrica del Blau”, ens endinsa en la conversa que s’estableix, tant en l’art com en la ciència, entre emoció i racionalitat.

Etnobotànica: entre les ciències naturals i socials

El número 86 de Mètode ofereix les entrevistes a Caterina Biscari, directora del sincrotró ALBA, i a Daniel C. Dennett, codirector del Centre d’Estudis Cognitius de la Universitat de Tufts (EUA), i el document “Cultius transgènics 2.0”, de Maria Josep Picó.

A més, hi trobareu l’article “Reivindicació de l’etnobotànica”, de Joan Vallès i Teresa Garnatje, que aprofundeix en aquesta disciplina situada en la interfície de les ciències naturals i les ciències socials i que, en algunes ocasions, pot arribar a ser incompresa pels investigadors d’un i altre camp.
 
next