La Festa de la Mare de Déu la Salut, la gran participació d’Algemesí

Els propers dies 7 i 8 de setembre són dies de festa als carrers d’Algemesí. La Festa de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, juntament amb el Misteri d’Elx i el Tribunal de les Aigües de València, són els tres Patrimonis Immaterials de la Humanitat que posseïm els valencians, però, tot i que els indígenes més o menys ens fem una idea d’aquestes manifestacions, sovint el producte acabat sol ser allò que queda en les retines dels visitants encuriosits. A Algemesí són dos dies d’actes processionals al voltant de la lloança a la Mare de Déu de la Salut, però, la festa realment és molt més perllongada en el temps. El resultat de la mostra és una desfilada de manifestacions, profanes i religioses com a mediterranis fidels, que colpeixen les mirades d’un barroquisme extrem. Alhora, les orelles reben els impulsos dels instruments populars, els tocs i sons de les colles de dolçaines i tabals que acompanyen els balls. No són, però, els únics,  ja que la banda i un ensemble acompanyen el Bolero i les autoritats en la cloenda de les tres processons. Aquesta festa, cridanera i altiva pels visitants, sonora i sorollosa pels benvinguts, la munten, assagen i mantenen els veïns d’Algemesí. Assagen, estudien, representen, dansen, toquen, ordeixen costures, empolistren remats, recullen diners, oren, preguen... Així es basteix la Festa de la Mare de Déu de la Salut, la Festa d’Algemesí.  
5 setembre 2015 01:00h
 
Sixto Ferrero / Algemesí

Les Festes en honor a la Mare de Déu de la Salut a Algemesí, com tothom sap, estan declarades des de 2011 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Molt s’ha escrit al voltant de la Festa i per la Festa, des dels articles de Vicent Castell Llàcer recollits als BIM, Ordint la Festa d’Antoni Domingo o Músiques i Rituals de les Festes a la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí d’Édgar Cano en la seua vessant més pragmàtica musical  o també d’específics, com el darrer llibre El Bolero d’Algemesí. Cent anys del Ball de Llauradores d’Adrià Moreno, Eduardo Roig i Enric Olivares. Escrits erudits i divulgatius, de caire etnogràfic, amb convicció i profunda estima sobre aquesta festa barroca, bigarrada en tots els seus elements i diversa en motivacions per anar-hi o participar-hi, ja que com escrivia arran de la proclamació de la UNESCO Vicent Josep Escartí “hi va tot el món els creients i els no creients,..., supose que influeix, per damunt de tot, la sensació de pertinença a una comunitat específica: Algemesí”.

La diferència de la Festa d’Algemesí respecte a altres manifestacions semblants i fins i tot a les altres manifestacions també patrimonials, és la grandíssima participació de veïns. No sabem dir el nombre exacte, però, tot i que allò més estès són les tres processons de la festa: la de les Promeses, la Processoneta del Matí i la Processó de Volta General, al llarg de la setmana prèvia s’ha fet la novena, la cloenda de la qual compta amb el ball de les Danses d’Algemesí que ofereix Berca Grup de Danses el dia 5 tot justament en acabar la missa. Així com, l’endemà, es fa el concert de la Banda d’Algemesí amb el tradicional Concert de la Mare de Déu de la Salut on enguany a més a més es presentarà el darrer treball discogràfic ”Sons d’un poble”. El cap de setmana següent, enguany 12 i 13 de setembre, tenen lloc les Lloances a la Mare de Déu de la Salut (22:30/20:00. Teatre Municipal), una mena de teatre caricaturesc de la vida del poble que serveix de cloenda definitiva.

Fet i fet, la Festa és més que dos dies de creences, comandes, nervis i assajos. Si temps ençà tenia una simbologia pietosa i una finalitat de lleure, hui, a més conté essència, la qual, tot fa indicar que arran dels reconeixements no fa més que augmentar la participació, l’interès i estudi dels seus elements. Tot i que, segurament com tota manifestació tradicional i popular li queda marge de moviment. La Festa és festa, perquè s’ha volgut mantenir viva i com expressió humana caminarà, per adaptar-se a les circumstàncies del present, com ho féu després de la foscor quan quasi havia quedat submergida en les cendres de la història.

Per al visitant, el veí curiós, el creient o l’apassionat tradicionalista genuí, la Festa d’Algemesí, el seu gruix reconegut, està format pel triumvirat de processons: la Processó de les Promeses (7 de setembre, 22.00h), Processoneta del Matí (8 de setembre, 10.00h) i la Processó de Volta General (8 de setembre, 19.30h).
 

Detalls organitzatius són les parts d’aquestes, on la creu major divideix en dues parts les processons. Tots els elements que formen el seguici des de l’inici, fins aquesta creu major, formen la part pagana de la Festa. A partir de la creu, el seguici està format per elements religiosos. Així, seguint moltes altres manifestacions valencianes similars, la barreja pagana i religiosa és palesa, tot i que els pagans, no tenen altra intenció que lloar la Mare de Déu de la Salut.

En la part pagana s’inclouen els misteris i martiris, la muixeranga, els bastonets, les pastoretes, la carxofa i els arquets i, tancant el paganisme, el Bolero o ball de llauradores. Seguit apareix la creu major i l’únic ball religiós, els tornejants, el guió de la Mare de Déu, la imatge de la Mare de Déu de la Salut i tancant tot el seguici les autoritats eclesiàstiques i civils amb la banda de música local.

Algunes variacions que diferencien les processons visualment i sonorament són la participació en la Processoneta del Matí dels gegants, representants (documentadament) del Rei Jaume I i Violant d’Hongria, ubicats tot justament davant la Creu Major, així com els cirialots, formant part del seguici religiós, els quals es col·loquen justament davant la imatge de la Mare de Déu de la Salut. El breu trajecte des de la Capella de la Troballa, seguint de manera rectilínia pel carrer Berca fins la Basílica de Sant Jaume, a la plaça Major, transcorre en una atapeïda processoneta que conclou amb un esclafit sonorovisual a la Plaça Major, curullada de mirades i elements actuant, lloant i gaudint. L’altre canvi, es produeix en la Processó de Volta General on, en la part religiosa, els cirialots són substituïts pels personatges bíblics, ubicats entre el Guió de la Mare de Déu i la imatge de la Mare de Déu de la Salut.

La Festa, com es pot comprovar, és dinàmica en la seua evolució i existència. Ara, potser d’ençà que fou declarada Patrimoni Immaterial, han augmentat els recursos que ajuden a la seua divulgació, com la web Festes Algemesí, o l’autonomia pròpia de què gaudeixen alguns dels balls  i danses com els bastonets, la muixeranga, els tornejants, el Ball de llauradores o els Gegants i cabuts del Berca grup de danses, que sovint actuen en altres processons o aplecs específics els quals d’alguna manera també representen, fora de la temporalitat, la Festa d’Algemesí, la pròpia festa i els seus elements. De la mateixa manera, les diverses participacions d’elements de la processó a països on la UNESCO participa de mostres de patrimonis ha augmentat lleugerament la seua difusió i coneixença i aviat sorgirà la pregunta, cal convertir la festa en un producte cultural de masses o cal mantenir la recreació de la tradició per als veïns?

La Festa la fa el poble i la millor manera de no interferir en la cadena de transmissió d’aquesta tradició és deixar que ells expliquen què és la Festa de la Mare de Déu de la Salut. Com escrivia Castell Llàcer “és la gran participació i, al seu voltant, hi ha milers i milers d’anècdotes”.


Muixeranga/Muixeranga d’Algemesí. Mestre Jose Vicente Donat

Durant l’any assagem i a partir d’ací vas agarrant pràctica i experiència i a última hora participes de la figura. Ací som uns 400 donats d’alta, tot i que hi ha 100 que s’han fet majors, tenen la voluntat de pagar la quota, però no venen. Ja no hi ha cap problema en què les xiques, com que tampoc s’ha de ser d’Algemesí, per tal que s’apunten a fer muixerangues.

La muixeranga fa les figures orientades totes cap a l’església i la dansa és un tema que prové de l’època àrab que seguim respectant. Els últims indicis són de mil sis-cents i..., on es recull que els xeics àrabs quan estaven sopant cridaven una mena de circ i feien un espectacle on contenia una dansa i una muixeranga on un pujava dalt de l’altre, dels muscles.

A mi m’agrada tot tal i com està, però la gent es queixa molt que s’acaba molt tard, a les dues de la matinada, i si cau entre setmana com ara enguany, es tard i a l’endemà has d’anar a treballar. Estan mirant-se canvis per tal d’acabar més prompte, però, és molta la gent que ix a la processó i la gent vol respectar la tradició de tots els anys quan sempre s’ha acabat a les dues o les tres de la matinada. Per ara, no hi ha remei per això.


Muixeranga/Nova Muixeranga d’Algemesí. Mestre Joan Adam

Ara per ara som quasi 300 persones, entre dones, homes i xiquets, les quals espere isquen enguany al llarg de les tres processons.

Fem tres figures diferents: el ball amb el ciri i després les figures amb construccions, que en fem de 3, 4, 5 i 6. Les figures de tres solen ser plàstiques, representant una font, la marieta...

L’única cosa que introduiria, tenint en compte que allò més important és asseure’s a parlar tant el patronat com els balls, seria intentar que la processó vaja sempre junta. Que hi hagen talls, carrers on no hi ha ningú, és una de les coses que més lletjor fa i que, com a muixeranguer i amant de la Festa, intentaria solucionar. Després també s’ha parlat de canviar l’itinerari... però, tot això seria cosa de parlar-se, ja que tot allò que siga per bé de la Festa..., però amb anar junts tots, bé.
 

 
Ball dels Bastonets. Mestre Toni Trull

La meua generació som un relleu de la gent major que hi era. Entràrem amb 18/19 anys, com a reserves. Ara com la Festa té molt de ressò tots volen eixir. Però, la majoria som fills, nebots... d’anteriors bastonets. En total som dos grups de xics, de huit bastonets, i un de xiques.

La dansa dels Bastonets és una dansa on juga molt la música, el moviment i la concentració. Diuen que és una dansa guerra, també medieval, on es combina el so i ritme de la dolçaina i el tabal amb els colps del pal i la planxa. Hi ha diverses peces, on unes tenen més colps de pals i altres més de planxa. També la diferència rau en la velocitat. La gent sempre et demana les més ràpides i trepidants. Molts dels sons foren rescatats en els 70 i, més o menys, són els mateixos passos, canvia la velocitat. Allò que cal aprendre és la distància on col·locar el pal, per no pegar-li al company, si t’han de pegar, el colp no el veuràs venir. D’altra banda, diuen que antigament estava formada per gent que treballava al camp. Encara que hi ha moltes versions històriques, com la dels indis o la de l’elm , és la que més em fa, on es posaven una ploma per cada victòria.

Sovint se’n diu que es fa llarga. La gent que ve és del poble, de fora, de no ser que siga cap de setmana, no venen. No sé si s’estarà fent per potenciar la Festa perquè vinga més gent. Quan la declararen patrimoni sí notàrem més televisions estrangeres i més fotògrafs. Ara només veus molts fotògrafs. De fet no crec que vinga molta gent ni d’Alzira, és a dir que pots aparcar fàcilment, perquè som la gent del poble, i algú que té familiars o amics. També les graderies de la plaça les veig insuficients. I el tema del recorregut on per exemple el C/ Muntanya es queda buit a la una, són temes que s’han parlat, o fins i tot tallar la Processó de Volta General o fer-la al revés com la del Corpus. Al final, és una festa que s’autofinança, on qui participem ens gastem ben a gust 30/40 euros en pals i crèiem que el tema del Patrimoni ajudaria però... quan et poses a pagar despeses acaba costant diners.


Ball de les Pastoretes. Mestra Maria Vendrell (Susana Portalés)

Participen els xiquets i xiquetes que porten parella, que hagen acabat infantil de 5 anys i que puguen venir als assajos. La majoria són d’Algemesí, però, tot i que visquen fora els pares són d’Algemesí i també poden participar.

El ball de les Pastoretes està conformat per diferents danses, la finalitat de les quals és fer-li una reverència a la Mare de Déu. La reina de les pastoretes simbolitza la Divina Pastora.


 
Ball de la Carxofa i Arquets. Mestres Susana Portalés i Míriam Portalés

En la carxofa la majoria de les participants són xiquetes que abans han estat pastoretes, tot i que enguany moltes han canviat, però, al ser més majors agafen els passos molt ràpid.

El ball de la carxofa consisteix a trenar i destrenar les cintes seguint l’evolució de la música, i els arquets, es tracta de dansar amb l’arc també seguint la música, ara són dues colles diferents, ja que abans eren les mateixes xiquetes, però, com que hi volen ballar tantes xiquetes es van fer dues colles. Tots dos balls provenen probablement de la processó del Corpus.

Els festers s’impliquen moltíssim i si tota la gent férem cas de less pautes que ens indiquen funcionaria tota la Festa molt bé.


Ball de les llauradores. Membre de les llauradores (Secretari) Eduardo Roig.

En el ball de llauradores participa gent de diferents edats, a  partir dels 18 anys fins que tinguen ganes, són fills del poble o de fora però, que viuen ací, a més els agrada tot el tema del folklore valencià. La cosa va agafar volada i en 1994 ens constituirem com a associació, a hores d’ara som vora 200 membres. Aleshores, per organitzar-nos vam establir que ballarien 30 parelles i al mig col·loquem la música, que a més hem hagut de duplicar perquè arribàvem a no sentir-la, per la quantitat de gent i pels tocs de les dolçaines. Hem establert també dos torns rotatius per ballar, uns ballen la vespra i la primera part de la general i els altres la del matí i l’altra part de la General. Cada any canviem.

El ball de els llauradores també es coneix com a Bolero, però, no segueix la seua estructura. És un ball de cort que s’ha passat al carrer. En total ballem 6 boleros, tot i que abans en teníem 5 documentats, el primer dels quals és de 1906, aleshores quan férem el centenari en férem un nou dit “del Centenari. Els ballem tots, amb una numeració per a cadascun d’ells per saber quin toca. La festa, és una festa viva, per exemple és evident en la indumentària que rep influencies, per les falles que fan molt de mal en aquest tema.

A la Festa li cal asseure’s a parlar de la Festa. Hi ha aspectes que el poble no coneix i que hauria de conèixer com el cost de la pròpia festa. Quan ens donaren el reconeixement del Patrimoni pensàvem que vindrien tots a veure-la..., però, molta gent no ve, perquè no passa pel seu carrer..., Potser canviar la Volta per tal que la gent vinga. També caldria una informació oficial en diverses llengües per tal de tenir projecció internacional.
 

 
Dansa Gegants i Cabuts. Mestre Vicent Vidal

Qui participa en aquesta dansa? La nostra associació Berca grup de danses, organitzem dos actes per a les festes. Un és les Danses a la Mare de Déu, el dia 5 de setembre (després de la novena), obert a tot el poble d’Algemesí i convidats de la nostra associació i altre dels actes on participem des de 2007 és amb la Dansa dels Gegants en la processoneta del matí, oberta a tots els algemesinencs.

En què consisteix la Dansa dels Gegants? La nostra dansa la composaren per a Les Nits de les Danses per tal que els gegants eixiren com a reis de les danses, el que passa és que en 2007 l’Ajuntament i els festers d’aquell any ens incitaren que incorporàrem la dansa en la processó perquè hi havia una font documental i gràfica de la presència de gegants al llarg de la història recent en la processó. L’últim any de que tenim constància que van eixir fou l’any 1968, aleshores havien passat 40 anys i arrel que havíem recuperat uns gegants i una dansa se’ns incità a participar i ho veiérem de categoria.

Quin canvi introduiries per millorar la festa? Un numerus clausus, una limitació de participació perquè hi ha massa elements a recuperar i caldria que la gent s’interessara per recuperar la part de la festa en complet, no determinats aspectes de la festa que pensem estan sobreexplotats com per exemple puga ser la muixeranga o les llauradores.


Dansa dels Tornejants. Mestre Juan Fran Felici.

Som un grup d’11 tornejants, enguany s’incorporen 3 nous. Ara en som 14, més els xiquets que són els botargues i els (3) tambors, però a cada processó només poden eixir 7 perquè hi ha 7 vestits

En què consisteix la dansa dels Tornejants? Es diu que són els cavallers de la Mare de Déu que la protegeixen i simbolitza una lluita entre cavallers protegint la Mare de Déu. Forma part de la part religiosa. La creu divideix la processó, la part de davant és on estan tots els balls la part pagana i de la creu enrere la part religiosa on som els tornejants que és com si diguérem el ball religiós de la processó.

Quins canvis introduiries per millorar la festa? Sol eixir en funció de les necessitats, però, a mi sempre m’ha paregut millorable el tema dels talls en la processó. Sovint estic fora, perquè estic de mestre i no balle, i quan ballava no ho feia en les tres, aleshores passa un ball, després passa un altre,... això amb un poc de sentit comú de tots els que composem la festa és millorable. Si el davant avança jo avance.
 



 
next