L’activitat de ‘l’Associació de Docents de Música i Arts Escèniques de la Comunitat Valenciana’ (ADMAECV) és frenètica i augmenta paulatinament a mesura que s’aproxima l’inici de les classes lectives. Tot i que, com en anteriors comunicats dels quals va informar La Veu, destacaven que diverses proves extraordinàries i proves de nou accés van veure’s condicionades per la manca de professorat i desconfiguració de tribunals, i en alguns casos per una manca absoluta d’equips directius a alguns conservatoris. Ara l’ADMAECV “vol fer púbica la seua preocupació sobre la situació en què es troba una gran part dels docents de Música de la Comunitat Valenciana, després de la decisió presa des de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport de denegar un número important de comissions de servei (al Superior i professional), sol·licitades per al curs 2015/16”.
“Són nombrosos els col·lectius (docents funcionaris de carrera i interins, alumnes, i sindicats) que s’han manifestat a favor d’una moratòria que ajude a resoldre el problema sense causar una situació traumàtica com la que estem abocats a patir. A fi de resoldre una situació anòmala, no pareix que el més indicat siga actuar com proposa el Sr. Conseller Vicent Marzà, i que faça bona la dita que “és pitjor el remei que la malaltia. A hores d’ara, encara no han sigut publicades les llistes definitives de les comissions de servei atorgades. Com a conseqüència d’açò, continua sent impossible a aquestes altures resoldre la conciliació familiar dels docents i permetre el funcionament normal dels conservatoris”, comença dient el recent comunicat.
Segons afirmen “les xifres parlen per elles mateixes, per acontentar un col·lectiu molt petit”, com afirmen diversos sindicats i col·lectius, aquest ‘col·lectiu molt petit’ estaria ‘constituït per 13 professors interins del superior i un catedràtic numerari (que tampoc representen tots els interins)’, però Conselleria es “recolza en una querella no admesa a tràmit encara, a diferència del que diu un nombre superior de sentències favorables a la situació del professorat que fins ara s’utilitzava”. Així, ADMAECV afirma que això “de continuar, perpetrarà un perjudici” que des de l’associació exemplifiquen amb diverses situacions i testimonis.
“De les aproximades dues-centes comissions sol·licitades per als conservatoris superiors, de moment, se n’han concedit provisionalment tan sols 91, nombre que podria inclús descendir significativament quan es facen públics els llistats definitius. La denegació suposarà que els docents afectats tornen als seus destins en els conservatoris professionals, tant de la Comunitat Valenciana com de la resta de l’Estat espanyol. Resulta obvi que les conseqüències finals tindran com a víctimes últimes un nombre equivalent d’interins que estan abocats a la desocupació”. El comunicat segueix desmentint una afirmació de conselleria sobre la anunciada ‘normalització dels conservatoris’, mentre diuen des de l’associació que “algun sector pròxim a les polítiques de Vicent Marzà lleven ferro a aquesta situació al·legant que els interins del professional podran accedir als conservatoris del Grau Superior, afirmació del tot extremadament falsa ja que cada grau té les seues pròpies llistes”.
D’altra banda, “la denegació de més de 100 comissions de servei suposa els desplaçaments geogràfics, en primera instància, dels docents sol·licitants, a més de la dels docents que ocupaven en els conservatoris professionals les vacants deixades per aquells, per no mencionar els qui acabaran engreixant les llistes de l’atur”.
“Si les xifres no basten per explicar la situació, a causa de la intrínseca fredor que aquestes aporten”, ADMAECV exposa alguns ‘testimonis d’afectats’: “no tinc moltes esperances que m’aconseguisquen una vacant. Crec que aniré a l’atur a l’espera de substitucions que poden no arribar… Estic treballant anys amb vacant i em preocupa que aquests moviments amb les comissions de servei deriven en quedar-me sense plaça”.
Un altre testimoni aportat afirma que “no tinc més remei que anar-me’n a la meua plaça, al no aconseguir la comissió, que està a més de 300 quilòmetres d’on visc. Quan em siga possible, tornaré per passar algun cap de setmana o les vacances que hi haja durant el curs, amb la meua dona i el meu fill xicotet. La despesa és un gran problema, però més dolorosa la separació dels meus“.
Un tercer testimoni relata com “es veu obligada a traslladar-se a més de dos hores d’on resideix amb sa mare, la qual cosa li suposa una despesa inassumible que l’obliga a buscar allotjament en la localitat del centre de destinació. L’afectada assenyala que “aquesta situació no seria tan problemàtica si no fóra perquè no tinc més remei que ingressar ma mare, persona totalment dependent de mi, malalta d’Alzheimer, en una residència d’on som“.
I un altre, “amb plaça a Castella i Lleó des de 1993 comenta que quan vaig vindre a la meua terra en comissió de serveis l’any 2002, vaig desenvolupar una artritis reumatoide fruit de l’estrès i del terrible clima de les terres castellanes. Que em deneguen la comissió, no sols pot agreujar la meua malaltia, sinó que, a més, pot empitjorar una situació econòmica delicada, amb una hipoteca d’uns 1000 euros, amb la meua dona en desocupació i dos filles per criar”.
Des de l’ADMAECV indiquen que “podria continuar enumerant una infinitat de casos, tots ells igual de dramàtics, provocats per una presa de mesures més que qüestionable”, conclouen.
