A tots els llibres d’història s’explica que l’Onze de setembre Catalunya commemora la caiguda de la capital catalana davant les tropes borbòniques en la guerra de successió i la consegüent pèrdua de les llibertats a partir de l’aplicació del Decret de Nova Planta, promulgat per Felip V. Però tothom sap com i quan va començar a celebrar-se aquesta data, que ha acabat convertint-se en la Diada Nacional de Catalunya? Podem situar-ne l’origen a finals del segle XIX amb dos fets aparentment sense relació directa que es van produir el 1886.
Per una banda, l’Ajuntament de Barcelona, amb motiu de la celebració de l’Exposició Universal de 1888, va encarregar dues estàtues, una de Bernat Desclot i l’altra de Rafael Casanova, que havien de formar part d’una galeria de vuit catalans il·lustres. D’altra banda, l’onze de setembre d’aquell mateix any es va celebrar a la parròquia de Santa Maria del Mar una missa en honor dels màrtirs morts en la defensa de les llibertats de Catalunya el 1714. L’estàtua de Rafael Casanova es va convertir a partir d’aleshores en un punt de referència de la Diada, on s’hi feien ofrenes florals i homenatges, mentre que la missa es va continuar fent.
Fins que l’11 de setembre de 1901, es produeixen uns fets rellevants. Un grup de lerrouxistes van voler boicotejar una ofrena floral al monument. Els assistents s’hi van encarar i hi va intervenir la policia, que va detenir una trentena de persones. Quatre dies més tard, el 15 de setembre, es va convocar una manifestació de protesta que va aplegar més de 10.000 persones. Aquell acte es va convertir en una reivindicació política, que ha arribat fins als nostres dies.
