1. Que pot aportar avui la logística al conjunt de l’economia i al País Valencià?
És crítica per a la consecució del compte d’explotació en exportacions, importacions i pel mercat intern. Qualsevol activitat productiva implica una logística externa (rebre els components d’un procés productiu), interna (complir terminis) i el transport del producte final. La logística és intrínseca a una economia globalitzada: es comença a desenvolupar com a disciplina acadèmica als anys 50, però de manera integral ho fa els darrers 15 o 20 anys.
Per al País Valencià té un interès especial perquè hem tingut una economia industrial relativament forta i, degut a la crisi i circumstàncies diverses, hem perdut empenta. Per suplir-ho, la logística ha sigut un element central en el control de processos productius descentralitzats en sectors com ara el calçat, la confecció i el mobiliari, per exemple. La logística ens aporta competitivitat i ens permet suplir parcialment les conseqüències de la globalització, l’augment de costos, els canvis en la productivitat i l’aplicació d’algunes polítiques.
2. Quin ha de ser el paper de la logística respecte al Corredor del Mediterrani i de ports com ara Barcelona o València?
El Corredor Mediterrani és una infraestructura al servei de la logística, pel que fa al transport de mercaderies per ferrocarril. I això és així perquè uns 2/3 parts dels costos logístics són de transport. És evident que si disposem d’una infraestructura com aquesta, que potencia el tren enlloc del camió, l’eficiència de costos ens permet guanyar en productivitat. Per a l’economia valenciana (i l’espanyola té xifres similars), el 60% de les exportacions són a Europa i, d’aquestes, 2/3 parts es traslladen en camió, 1/3 part en vaixell i un 1% en ferrocarril.
Si el Corredor Mediterrani fos un èxit, l’abaratiment de costos seria de 14 o 15 vegades (comparant estrictament unitats de càrrega). Ens donaria un plus de competitivitat enorme. Ara bé, la part més crítica del ferrocarril és la inversió en logística: com connectar un polígon industrial amb una terminal ferroviària. Cal evitar casos com el del túnel TP Ferro (a tocar de La Jonquera), en concurs de creditors entre altres motius perquè no hi arriba el trànsit previst.
En el cas dels ports, València i Barcelona tenen una massa crítica de contenidors que arriben de la Xina que no és garantia d’èxit. El cor logístic d’Europa està a Anvers i Roterdam i avui la mercaderia hi arriba després de recórrer més trajecte marítim que terrestre. Ens podem trobar que el Corredor Mediterrani sigui més efectiu nord-sud que no pas sud-nord i, per combatre-ho, cal desenvolupar l’operativa logística.
3. Quins són els problemes actuals o les limitacions del sector de la logística?
Perquè la logística funcioni calen infraestructures i planificació. I hi ha dos aspectes pendents: incidir en el patró modal (què transita en camió, en vaixell i en tren) i afavorir les plataformes logístiques.
Pel que fa al patró modal, cal dissuadir del trànsit de mercaderies per carretera en benefici del marítim i el ferrocarril. Això és el que fa Alemanya amb l’eurovinyeta i el que té previst França amb la taxa per travessar els Alps i els Pirineus. A banda, la Unió Europea recolza les opcions marítima i ferrocarril.
I pel que fa a les plataformes logístiques, s’ha d’animar la nova administració valenciana perquè assumeixi una estratègia que vertebri el territori. Per exemple, com connectar amb el Corredor Mediterrani les pimes ubicades als polígons industrials del Binalopó, mitjançant plataformes logístiques a Elda. Cal afavorir condicions competitives que ara no tenim. La Generalitat Valenciana i el Ministeri de Foment han de definir una estratègia al servei de l’exportació.
Font: Observatori de l’Euram de l’Institut Ignasi Villalonga.
