Presentació de la biografia de Vicent Marco Miranda. 1880-1946, de Francesc Viadel

L’acte serà a l’Octubre CCC, divendres 18 de setembre a les 19 hores. Marco és ara com ara “un dels grans personatges oblidats de la història recent del País Valencià”
15 setembre 2015 01:00h

RedactaVeu / València.

El periodista, escriptor, doctor en Sociologia i columnista de La Veu, Francesc Viadel, presentarà aquest divendres a l’Octubre CCC (carrer Sant Ferran, 12 de València) la biografia del periodista, polític i escriptor Vicent Marco Miranda.

La publicació ha estat a càrrec de la Fundació Irla i a l’acte intervendran, a banda de l’autor, Agustí Cerdà, president d’ERPV, Fèlix Marco, fill de Vicent Marco, Josep Huguet, president de la Fundació Irla i Pilar Navarro, presidenta de la secció local d’ERPV-València.

Vicent Marco Miranda (Castelló, 1880-València, 1946). Va ser periodista, polític i escriptor. Nascut al si d’una família de classe popular, va passar tota la seua joventut a Borriana. Durant aquells anys va professar en l’anarquisme des del qual va evolucionar primer al republicanisme d’esquerres que representava el blasquisme i, finalment, al nacionalisme.

El 1905 va ingressar en la redacció d’El Pueblo, diari fundat per Vicente Blasco Ibáñez, d’on va ser durant vint anys redactor en cap sota les ordres de Fèlix Azzati, director de la capçalera. El 1911 abandonà el periodisme per a entrar com a regidor de l’Ajuntament de València, un càrrec que va renovar fins l’esclat de la Guerra Civil, a excepció del període de la dictadura de Primo de Rivera. De fet, el colp militar el va sorprendre com a alcalde accidental. Marco, aleshores, dimití i es dedicà a lluitar contra el règim, per la qual cosa arribà a patir persecució política i fins i tot presó. Sobre aquesta experiència va escriure Las conspiraciones contra la Dictadura (1932-1930) Relato de un testigo. Amb la proclamació de la II República fou nomenat alcalde provisional de València fins al seu nou nomenament com a governador civil de Còrdova càrrec des d’on s’enfrontà al caciquisme d’aquella regió.

Obtingué acta de diputat a les Corts el 1931, el 1933 i el 1936, en aquesta darrera ocasió pel Front Popular. Marco es distingí per ser un dels diputats que més durament es va enfrontar a la corrupció de la dreta i, sobretot, als abusos de l’exèrcit comesos durant la revolució d’Astúries de 1934. Aquell mateix any, enfrontat al PURA per la seua deriva dretana, va fundar Esquerra Valenciana, un partit que defensà l’Estatut d’Autonomia per al País Valencià i que jugà, també, un paper important durant la Guerra Civil. Durant les darreres Corts republicanes s’integrà com a diputat del grup d’ERC.
 

Vicent Marco Miranda, assegut, alcalde de valència, 1931.

L’entrada de les tropes franquistes el va sorprendre a València. Marco passà a la clandestinitat i amagat va morir el 23 de desembre de 1946. Durant aquells 7 llarguíssims anys de captiveri es va dedicar plenament a escriure, a reflexionar sobre el seu propi destí i el seu propi temps. De la seua obra ens han arribat els llibres, Cuatro gatos (Memorias 1939-1942) i Memorias. Vicente Marco Miranda. In illo Tempore.

Segons el periodista i autor de la seua biografia publicada per la Fundació Irla sota la direcció editorial de Josep Vall, Francesc Viadel, Marco és ara com ara “un dels grans personatges oblidats de la història recent del País Valencià, un dels impulsors d’un valencianisme modern que havia de rebrotar als anys 60 a l’aixopluc de les idees de Joan Fuster”. Una figura pública de primer ordre que, segons Viadel, es va caracteritzar per la seua honestedat, per la seua coherència política i per la seua valentia i que mereixeria ser recordada com cal per les institucions valencianes, especialment per l’Ajuntament de València”.
 
Francesc Viadel i Girbés (Algemesí, 1968)

Periodista, escriptor, doctor en Sociologia per la Universitat de València i professor a la Facultat de Relacions Internacionals i Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull de Barcelona. És autor dels llibres No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme (2009), Valencianisme, l’aportació positiva (2012) i La gran depuració. Catalanistes, marxistes, nazis, jueus i traïdors. Desmuntant l’anticatalanisme espanyol (2015). També és autor, entre d’altres, de les novel·les Terra (2001) i L’advocat i el diable (2004) i acaba de publicar el llibre de poemes Ciutat, dies insòlits (2015). Ha treballat com a periodista d’investigació i reporter al setmanari El Temps, és columnista de secció de La Veu del País Valencià i col·laborador de publicacions com Serra d’Or, L’Espill, Mètode o Caràcters.



 
Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next