Eixe és el nom que li ha donat Falk a un objecte molt original que es troba al museu Whipple de la Història de la Ciència a la Universitat de Cambridge, que compta amb una de les col•leccions de globus terraqüis més important del món. L’Enciglobèdia, després d’un trencaclosques de recerca elaborat per Seb Falk, estaria datada entorn de 1907 i es compon d’elements que la fan ‘única’ amb tan sol 25 centímetres de diàmetre i amagant una enciclopèdia de tres dimensions.
L’Enciclobèdia, oberta i tancada. Foto: Universitat de Cambridge.
El seu hemisferi Nord s’alça per a descobrir una espècie de planetari en el qual apareix el sistema solar i una enciclopèdia il•lustrada sobre la geologia de la Terra. Una altra de les seues singularitats es troba que no era res comuna la producció de globus terraqüis en l’Espanya d’aquella època perquè amb prou faenes es van fabricar fins al final de la Guerra Civil, dada que apunta l’investigador.
Un article de Miguel Ángel Criado en la revista científica digital ‘Matèria’ introdueix noves dades “aquest joguet pedagògic amaga tot el saber de l’època i simbolitza l’intent d’aquella Espanya per eixir de la foscor recolzada en l’educació” apunta l’autor. En el mateix text, s’arreplega l’explicació del possible origen espanyol de l’aparell “la informació apareix en castellà i hi ha detalls que reforcen la seua espanyolitat com que el meridià central que destaca passa per Madrid i en la zona de l’Oceà Índic, on encara hui es col•loca la llegenda, apareix un segell en el qual es pot llegir: Globos Planetarios con patente. Benjamín Tena – Villafranca del Cid (Castellón)”.
Després de fer-se pública tota aquesta informació, s’ha conegut que Benjamí Tena era el rebesavi de l’actual alcalde de Vilafranca, Óscar Tena, que ha confessat que no tenia constància del tema però ho ha pogut confirmar “em vaig assabentar a partir d’un mail d’una periodista que es va posar en contacte amb el nostre meteoròleg, Ignasi Llopis, sobre aquest globus. Llavors vaig parlar amb el meu oncle Rafael que recordava perfectament Benjamí, l’avi del meu avi, el qual era un home amb una gran curiositat científica que va nàixer en 1854”.
Detall del segell vilafranquí amb la patent. Foto: Universitat de Cambridge.
El primer edil destacava que “li sobrenomenaven Llucena, perquè passava una època de l’any a Llucena i a l’estiu estava a Vilafranca”. Una història “molt curiosa, però cal esbrinar més coses, encara que sembla que té sentit l’autoria de Benjamí perquè el meu avi, quan va anar a València a examinar-se al Batxiller anava amb dos o tres globus per a vendre’ls”.
Detall de l’interior de l’Enciglobèdia. Foto: Universitat de Cambridge.
L’Enciglobèdia hauria arribat a Cambridge després d’adquirir-lo fa cinc anys a un marxant que ho havia comprat en una subhasta als Estats Units. Tot un misteri per resoldre “esperem trobar més dades i poder trobar algun exemplar per exposar-ho en el municipi” assenyalava Óscar Tena que comparteix el ‘sorprenent’ de tot aquest enigma.
