El no poder valencià a Madrid

Una comitiva de diputats, periodistes i representants del Govern valencià arriben a Madrid per a defensar la presa en consideració de la reforma de l’Estatut valencià 4 anys després de la seua aprovació
16 setembre 2015 01:00h
La delegació valenciana al Congrés dels Diputats.

Toni Martínez / Madrid.

Comença la processó. Primer de tots Enric Morera, president de les Corts. En un tren que ix més tard de l’estació Joaquín Sorolla s’acoblen als seus seients la vicepresidenta Mònica Oltra; el portaveu conservador Jorge Bellver i el de Podemos, Antonio Montiel. A l'altre vagó, periodistes vinguts des de València convidats per les Corts Valencianes, i al costat de tots ells, Rita Barberá. El president Ximo Puig arribarà més tard. Tota una comitiva per a res. Ja que, com a les bones transicions espanyoles, tot estava “atado y bien atado”.

L’excusa per a passar un dimecres qualsevol a Madrid és la presa en consideració al Congrés dels Diputats de la reforma de l’Estatut que es va presentar ja fa quatre anys i que ara ha eixit endavant amb els vots a favor de tots els grups, excepte UPyD. Poc importa que els pressupostos d’enguany contradiguen la reforma presentada per les Corts Valencianes. Inclús que no es puga debatre en aquesta legislatura. El més important és la foto.

La processó valenciana arriba al Congrés després de dinar. Els diputats voten les últimes esmenes a la Llei de Pressupostos. Oltra arriba amb el portaveu de Compromís, Fran Ferri, i els seus assessors de premsa. Dins ja està el president de les Corts, Enric Morera. A les portes de la Cambra Baixa comencen les abraçades. Ix Baldoví i saluda. És l’amfitrió. Montiel recorda quan fa anys vingué al Congrés, i una diputada del PP saluda Rita Barberá: “me ha dicho Marta [Torrado] que veníais”. També ix Rajoy i es veu obligat a saludar l’exalcaldessa de València. Somriu. No es queda al debat. No li interessa. Ha sigut un matí maratonià de votacions i de vesprada té un bon embolic amb la reforma del Tribunal Constitucional. Enmig queda “lo de los valencianos”, sense més interès. La resta de diputats valencians, Font de Mora al capdavant, es fa fotos amb ell. Rita es tira al sofà. Ella és senadora autonòmica i pot entrar a l’Hemicicle. Dins traurà la seua vessant més hooligan . Ho fa sempre que escolta les paraules màgiques: “País Valencià”. En eixe moment posa cares i comparteix confidències amb la seua exregidora Marta Torrado. Riu molt.
 
El no debat
 
I el debat? Poc interessant. La prova és que només acudeixen 48 diputats dels 350 que hi ha al Congrés. El primer en parlar és Fran Ferri (Compromís) qui denuncia que “els valencians som tractats com a ciutadans de segona”. Manuel Mata (PSPV), que ix sense papers a la tribuna, parla de la necessitat d’un millor finançament ja que “estem davant una tempesta econòmica perfecta que pot acabar amb la nostra administració”. Jorge Bellver (PP) diu de la reforma de l’estatut que és un text “reivindicatiu i lleial amb Espanya”. Rita aplaudeix mentre el diputat conservador Vicente Martínez Pujalte segueix la seua intervenció des d’una escala. Pujalte també fa d'amfitrió, entra saluda Mata i Bellver, ignora Ferri i se’n va. Tampoc li interessa el debat.
 
El torn dels diputats al Congrés serveix per a nomenar els greuges que ha patit el poble valencià, sempre per culpa del grup parlamentari contrari a qui parla, en el cas de PP i PSOE. Joan Baldoví (Compromís) recorda que “tenim els mateixos problemes que fa 22 anys”, mentrestant, Teresa Jordà (ERC) dóna suport a la reforma tot i que recorda que finalment no és vinculant i el govern espanyol la podrà aplicar o no. Ricardo Sixto (IU), per la seua banda, afirma que la reforma “no soluciona els problemes de finançament”. I així tots els grups que votaran a favor. L’únic que no segueix el guió és UPyD que votarà en contra com avança el seu diputat Juio Lleonart que diu parlar “no en condició de valencià, sinó representant a tots els espanyols”.
 
 
Al final del debat la qüestió nacional apareix quan Gerardo Camps (PP) parla per mostrar la posició a favor del seu grup de l'Estatut “de la Comunidad Valenciana, ni país valenciano, ni país de los valencianos, ni Països Catalans [sic]”. Rita no s’aguanta al seu escó. Riu, aplaudeix. Està gaudint, com als seus vells temps de majories absolutes.
 
Una hora i 20 minuts després que comence el debat, s’acaba amb el president del Congrés, Jesús Posada, acomiadant la “comitiva que ha venido de la Comunidad  Valenciana [reforçant les seues paraules]” i amb “saludo afectuoso” al president Ximo Puig que apareix a meitat del debat. La sessió 'valenciana' s’acaba i els polítics s’abracen fora de l’Hemicicle. Ciscar, Gerardo Camps i Ximo Puig comparteixen rialles. Minuts després el President fa declaracions davant els lleons de la carrera de San Jerónimo i tota la comitiva comença una carrera per a no perdre l’AVE de tornada a València. La processó torna a casa. I a Madrid plovia.
 

 
 

 
next