Ens de Comunicació / ACPG / ECA.
Dos anys davant de les imatges de les seves pel·lícules, algunes tan emblemàtiques com La piel quemada (1966), s’ha passat el director Josep Maria Forn per crear El somni català, una pel·lícula que treballant amb les imatges dels seus films, imatges d’arxiu i d’altres rodades específicament per al film, elabora una visió de la història de Catalunya que comença el 1904 i acaba als nostres dies, concretament en la V de la manifestació de la Diada de l’any passat. “Al film no explico res que no sigui veritat, però ho explico des de la meva subjectivitat”, explica Josep Maria Forn ple d’energia als seus 87 anys.
El somni català ha permès al director català tenir una perspectiva de tota la seva obra, que ha destacat pel tractament d’episodis de la història catalana. És per això que en aquest recorregut el director treballa amb imatges de les seves pel·lícules per traçar un recorregut per la identitat catalana, a través de films com el citat La piel quemada, Companys, procés a Catalunya (1979) o la més recent Coronel Macià (2006). “Hi donava moltes voltes a totes aquestes escenes que he rodat, però realment va ser en descobrir les poesies de Ventura Gassol quan vaig trobar l’eix vertebrador de tot el film”. Les poesies de Gassol, recitades per l’actriu Montserrat Carulla, donen a El somni català una cohesió artística, i han estat un estímul per tal que el director tornés a rodar, ja que s’han rodat imatges de vinyes, de camps, del mar obert que reforcen alguns fragments de les poesies de Gassol. “He apel·lat a la identitat catalana des d’una vessant sentimental”.
Fotograma de ‘Coronel Macià’.
Preguntat per si, com a creador, ha estat difícil enfrontar-se de nou a les seves imatges per donar forma al film, Forn exposa amb la sinceritat que dóna l’experiència: “Ningú pot estar plenament satisfet de la seva obra, hi ha errors i encerts, però m’estimo totes les pel·lícules, i a diferència de directors com Buñuel, que deia que no tornava a veure les seves obres, jo he estat un home de cine-fòrum, de presentar els meus films davant d’auditoris diversos, i tenir un contacte amb les meves imatges i amb les reaccions que han suscitat al públic”. Davant la possibilitat que aquesta sigui la seva última obra, en Josep Maria prefereix un “a veure primer què passa amb aquest film”, i, amb una energia contagiosa, afegeix: “potser faré un thriller”.
El film es va estrenar comercialment el passat 18 de setembre en sales de Barcelona, Sabadell, Olot, Manresa, Reus, Montblanc, Vic, Cambrils, Lleida, Girona, i Andorra.
