L’Aplec Ecologista naix arran d’uns fets que van deixar l’ecosistema de la comarca greument afectat. Era el setembre de 2011 i feia un fort vent de ponent típic del mediterrani, de sobte i originat des de cinc punts diferents un incendi intencionat va arrasar amb més de 2.500 hectàrees de la serra de la Vall d’Albaida arribant també a les comarques de la Safor i el Comtat.
Després de posar en perill la vida de milers de persones dels pobles veïns, el rastre de la serra calcinada deixava entreveure el traçat per on hi havia projectada una línia d’alta tensió de la multinacional Iberdrola, que per a sorpresa de tothom ja s’havia aprovat. En aquests temps, la llei que prohibia construir en sòl cremat era vigent però solament per a la construcció d’immobles, qualsevol altra construcció d’infraestructures no estava recollida en aquesta llei.
La impotència de tota una comarca que va veure com en poc de temps la desposseïen de la seua terra, primer amb l’incendi i després amb la construcció de la línia d’alta tensió, es va transformar en una gran mobilització en defensa del territori per part dels pobles de la Vall d’Albaida, que sota aquesta causa i amb l’empenta d’agrupacions ecologistes com la CEVA i l’Arrel van marcar el primer Aplec Ecologista del País Valencià.
L’espai escollit per fer gran part de les activitats programades és l’Ametlla de Palla, un edifici bioclimàtic construït per ecologistes de la CEVA amb l’objectiu de fer-lo servir com un centre d’educació ambiental, on els valors socials sensibles i sostenibles tinguen cabuda al mateix centre. L’Ametlla és una casa comuna feta amb tècniques tradicionals i materials reutilitzats que respecten l’entorn i fan que s’integre en el paisatge natural que l’envolta, amb una forma d’ametlla que fa homenatge als vells ametllers que ocupaven la zona.
Aquest espai va acollir les ponències de persones reconegudes com ara Antonio Turiel, per parlar sobre la fi del petroli i els nous paradigmes de desenvolupament social que ens presenta aquesta crua realitat; Julià Àlvaro i les noves polítiques sobre medi ambient i clima que es necessiten aplicar i treballar al País Valencià, sobretot per afrontar la crítica situació que presenta el panorama global i el local amb vint anys de desgovern i maltractament en aquesta matèria; i a Ricardo Almenar, que parlava del seu llibre on s’expressa la necessitat de defensar els boscos valencians que protegeixen l’ecosistema i la societat malgrat que la seua situació siga cada vegada més crítica a causa dels incendis, la sequera i la indiferència dels propietaris en la seua gestió i conserva, tant públics com privats.
Durant aquests dies també va haver-hi temps per parlar de temes com la biomassa, la falta d’informació medi ambiental als mitjans de comunicació i les experiències de projectes de desenvolupament local sorgits des de la ciutadania que ha triomfat i presenten una alternativa viva al model destructiu de creixement. A més a més, la jornada ha comptat amb experiències d’èxit de col·lectius ciutadans ecologistes que han aconseguit el seu objectiu i segueixen treballant per mantenir-lo i millorar-lo, com ara Per l’Horta amb la lluita i paralització del PGOU de Rita que pretenia edificar damunt d’hectàrees d’horta valenciana que es va contrarestar amb la campanya Horta és Futur, un èxit en la promoció dels valors de la cultura popular valenciana que defensa i fomenta el patrimoni agrícola, hídric, cultural i històric propi.
Altra exposició va ser la conservació i restauració de la marjal d’Almenara en la qual des de fa dues dècades treballa l’Acció Ecologista Agró, un gran aiguamoll que abasta part de les comarques de la Plana Baixa i del Camp de Morvedre amb 1.500 hectàrees de gran interès medi ambiental i d’una biodiversitat natural molt important per al País Valencià, que després d’anys de lluita han aconseguit salvaguardar-se de les amenaces exteriors en formar part com a LIC de la Red Natura 2000 i declarar-se també ZEPA.
Per últim, el grup l’associació ecologista Grup d’Amics de la Natura va exposar la seua experiència amb la custòdia del Mas de Llopis, una finca situada dins del Parc de la Serra de Mariola, d’incalculable valor ecològic per a l’ecosistema mediterrani, que gràcies a aquesta custòdia ha conservat la natura i el paisatge que l’envolta mitjançant la implicació dels propietaris, l’ajuntament de Cocentaina i la societat civil amb el foment de l’educació i el voluntariat ambiental, de manera que s’estimula el respecte i la cura de la natura com un patrimoni viu per a la societat. La custòdia del territori és una acció prou desconeguda que assessora l’associació Avinença pretenent facilitar així iniciatives voluntàries de conservació de zones naturals, paisatgístiques i de patrimonis culturals, una acció de col·laboració i voluntariat per defensar els valors i recursos propis del País Valencià.
Des de fa dos anys que durant l’aplec es premia una agrupació ecologista per la seua tasca amb el premi Ametlla de Palla, aquest any ha estat guardonat el grup ecologista La Carrasca d’Alcoi pels seus vint anys de trajectòria en la seua implicació i defensa del territori.
Aquesta informació ha sigut publicada en Directa.cat (Llicència Creative Commons).
