Bartók, recerca i creació

Sixto Ferrero / Budapest.

Béla Bartók: 1881- 1925. Setanta anys. Això fa que un del fundadors de l’etnomusicologia va morir. Béla Bartók, l’home que dedicà la seua vida a la recerca del folklore hongarès, i que només les guerres del XX el van allunyar de la seua emfàtica recerca, el portarien a Romania, a Eslovènia, a Turquia, part d’Àsia fins i tot Aràbia, partint de la seua Hongria per escorcollar la sapiència musical camperola, enregistrar-la (amb el gramòfon), classificar-la, analitzar-la i emprar-la.

Bartók dividí la seua vida en dues accions: la recerca etnomusicològica i la composició, tot i que com era habitual feia classes per mantenir certa estabilitat d’ingressos (posteriorment declinaria fer-ne tot i ser conscient de l’empobriment). La seua feina com a etnomusicòleg és d’un valor incalculable, però, la seua tècnica de composició encara amaga complexitats. De fet, l’hongarès de caràcter dicotòmic mai en parlà de com s’ho féu. A posteriori, el musicòleg hongarès Ernö Lendvai explicaria la seua tècnica basada en la música popular, sobretot, hongaresa, en diverses escales que proporcionen una complexitat harmònica i intervàlica (amb proporció àurea i harmonia axial inclosa), utilitzant una polarització de les notes ‘imitant’ l’atracció tonal occidental que li donen a la seua música una sonoritat absolutament genuïna. Malgrat l’èxit mesurat en vida, tingué detractors, entre altres, per exmeple Adorno, qui el titllà de tradicionalista.

En la seua vessant social, Bartók es va allunyar del nazisme. Es negà a què la seua música es tocara en concert nazis i demanà que s’incloguera en allò que els nazis denominaren “música degenerada”. Era un declarat ateu i acabà reconeixent-se profés de l’unitarisme.

>

La seua producció compositiva és bastant ampla si comptem la quantitat de cançons i harmonitzacions de músiques populars que en va fer. Tanmateix la seua producció més coneguda, tot i que no és un compositor que a casa nostra gaudisca del reconeixement que haurien de tenir els grans compositors del XX, però, la seua producció escènica ocupa un lloc capdavanter amb l’òpera (o drama líric) El castell de barba blava, també els seus ballets (o poema coreogràfic) El príncep de fusta i, la que gràcies a les transcripcions per a banda més es coneix al País Valencià, El mandarí meravellós (una pantomima-ballet).

>

Ara bé, tot i que la seua música d’escena és ben celebrada, per la música i per la psicologia i tractament que en fa del text i l’argumentació, al servei de la crítica social i de la societat podrida pels vicis, la cobdícia, el sexe, la prostitució i el proxenetisme, la seua música de cambra són vertaderes obres d’art on destaquen, per sobre de tot, el seus sis quartets de corda. Bo, i no gens menys importants són els concerts de violí, els de piano, la música per a dos pianos i percussió,… Encara que la seua musica orquestral, i més coneguda, és sens dubte el Concert per a cordes, percussió i celesta, on segur els cinèfils la recorden en El resplendor de Stanley Kubrick).

>

També cal destacar Mikrocosmos, un recull de peces per a piano, escrites per educar el seu fill Peter, establertes de manera progressiva.

Al remat estem davant un compositor que dedicava molt de temps en establir plantejaments compositius com per exemple entre cada quartet de corda hi dedicà més d’una dècada. Però, la qualitat d’aquests el col·loquen entre l’estirp privilegiada, juntament a Haydn, Mozart, Beethoven o Schubert.

L’esclat de la II Guerra Mundial el va obligar a l’exili als EUA, on faria classes a la Universitat de Columbia. Morí, ara fa 70 anys (de leucèmia) a Nova York. En 1988, finalment les seues despulles es translladen a Budapest.

_{Bartók a Turquia fent recerca etnomusical}