Nomenat Fill Adoptiu per l’Ajuntament de Sagunt en març de 1954, i de Francisco Franco Bahamonde, cap de l’Estat des de 1939 a 1975 i Medalla d’Or de la Ciutat concedida en 1965, així com, la modificació dels noms dels carrers Vascongadas, Castilla La Nueva, Castilla la Vieja i León pels noms actuals corresponents a les Comunitats Autònomes nascudes de la democràcia i com així ho diuen en els seus estatuts d’autonomia, “cosa que ja està en marxa en la Comissió de Toponímia de la Ciutat”, segons han informat fonts del grup municipal Compromís a Sagunt.
Segons la coalició al Consistori de Sagunt, la Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien drets i s’estableixen mesures en favor de qui van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la dictadura, “ha vingut a iniciar el tram final de la reparació moral que les administracions i els ciutadans devem envers qui van patir la persecució, les injustícies i els greuges, bé per motius polítics o bé per motius religiosos, en aquells dolorosos anys de la història espanyola”.
La proposta aprovada suposa, segons apunta el comunicat del grup nacionalista en l’Ajuntament de Sagunt –presidit per l’alcalde de Compromís Josep Francesc Fernàndez- “un camí de reconeixement iniciat de manera puntual i desinteressat, per ciutadans i ciutadanes que, de manera conscienciada i anònima, van voler portar a la memòria col·lectiva la nostra falta comuna i el nostre oblit envers qui van morir en defensa de les llibertats democràtiques en el nostre país”.
Un camí –continua la nota-, de reconeixement al qual les institucions es van sumar amb l’aprovació de la Proposició No de Llei aprovada al Congrés dels Diputats per unanimitat el 20 de novembre de 2002, posteriorment continuat per l’Informe de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa signat a París el 17 de març de 2006.
Amb la Llei 52/2007, les Institucions Públiques queden compromeses per a la reparació dels danys causats en els tres anys de la Guerra Civil i en les quasi quatre dècades posteriors de repressió franquista que va causar greus danys contra la vida, els drets humans més elementals, l’estat civil, la nacionalitat… pel fet d’haver pertangut o donat suport a determinades creences polítiques, religioses o morals diferents a les del bàndol vencedor.
La Llei de Memòria Històrica
Des del 27 de desembre de 2007 és en vigor la Llei de Memòria Històrica, una iniciativa per la qual es reconeixen i amplien drets i s’estableixen mesures a favor dels qui van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la Dictadura, recorden.
Aquesta Llei, a l’origen, és fruit dels treballs de la Comissió interministerial per a l’estudi de la situació de les víctimes de la Guerra Civil i del franquisme i amb ella es complia una proposició no de llei aprovada pel Congrés dels Diputats l’1 de juny de 2004. La proposició instava el Govern a dur a terme un estudi sobre els danys i perjuís ocasionats per la Guerra Civil i la repressió de la Dictadura i a atorgar una indemnització a les víctimes, així com facilitar l’accés als arxius on es custodien els documents relatius a aquestes, senyala Compromís per Sagunt.
La Comissió interministerial va complir aquest mandat, i després de més d’un any i mig de treball, a més de la Llei, va elaborar dos informes: l’Informe general que recull totes les actuacions que s’han dut a terme en favor de les víctimes des de la transició democràtica i un diagnòstic sobre la seua situació actual, i l’Informe sobre arxius, en el qual es va analitzar l’estat en què es troben els arxius on es custodien documents relacionats amb les víctimes o al·lusius a aquestes.
Segons subratlla el comunicat de la formació nacionalista i d’esquerres, l’article 15 de la Llei de Memòria Històrica insta les administracions públiques a prendre les mesures oportunes per a la retirada, en l’àmbit de les seues competències, d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratius d’exaltació, personal o col·lectiva, de la sublevació militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura.
De manera excepcional, segons les mateixes fonts, “es conservaran les mencions que siguen d’estricte record privat, sense exaltació dels enfrontats, o quan hi concòrreguen raons artístiques, arquitectòniques o artisticoreligioses protegides per la llei. Per valorar els supòsits d’excepcionalitat en la retirada de símbols, el Ministeri de Cultura va crear una comissió tècnica d’experts”.
