Estudi de les vinyetes sobre l’atemptat a ‘Charlie Hebdo’ des d’una perspectiva evolucionista

Una investigació de la Universitat de València liderada pel professor Martí Domínguez ha estudiat la gènesi de les metàfores de les vinyetes publicades a la premsa sobre l’atemptat a il·lustradors a la redacció de la revista satírica ‘Charlie Hebdo'
2 octubre 2015 01:00h

RedactaVeu / València.
 
Després d’analitzar 414 vinyetes publicades a diaris europeus, Domínguez destaca com a metàfores fundacionals d’aquest episodi terrorista algunes com ara les titulades ‘Pencil is a weapon’, ‘Pencil is a cartoonist’ o ‘Pencil is freedom’. De fet, el professor de periodisme considera que el llapis esdevé un símbol “que representa no només el treball dels il·lustradors, sinó també valors fonamentals de la cultura occidental com, per exemple, la llibertat d’expressió”.
 
Domínguez va agrupar les il·lustracions en set grans grups temàtics: llapis com a arma, personificat, com a símbol de llibertat, representant un ciri, un arbre, la tinta identificada com a sang o dol i altres. D’aquesta manera, l’autor va poder fer un seguiment de les metàfores i esbrinar aquells conceptes amb més força comunicativa des d’un punt de vista evolutiu.
 
 
Valor adaptatiu de la imatge

Per al professor Martí Domínguez, l’ús de la metàfora és “un instrument molt important del llenguatge, ja que facilita una celeritat i major comprensió informativa, fins a l’extrem de poder tindre valor adaptatiu”. Com ha indicat en investigacions precedents, “quan es produeix un fet noticiós que commociona la societat, es genera de seguida una sèrie de metàfores, les quals competeixen comunicativament entre si. Les més aptes o eficients són seleccionades i evolucionen al llarg del temps”.
 
 
Algunes d’aquestes metàfores “es mantenen vigents malgrat que aquella notícia haja perdut actualitat informativa i es transformen en ‘memes’ amb un sòlid contingut comunicatiu, adaptant-se a noves circumstàncies informatives. Així les coses, l’ús de la metàfora es converteix en un dels majors dinamitzadors del llenguatge humà”, conclou el professor.
 
Aquesta investigació sobre les vinyetes de l’atemptat a ‘Charlie Hebdo’, que combina la lingüística amb conceptes evolutius, ha estat molt ben rebuda per la seua originalitat i novetat. L’editor de ‘Metaphor and Symbol’, Raymond Gibbs, considera que realitza una important i molt necessària contribució sobre la gènesi de les metàfores i els seus mecanismes cognitius. Les conclusions del treball s’han publicat en la revista ‘Metaphor and Symbol’.
 
 
 
Martí Domínguez i 'Mètode'

Martí Domínguez és director de la revista ‘Mètode’, editada per la Universitat de València, i escriu en diferents mitjans de comunicació, com ara ‘El Temps’, ‘La Vanguardia’, ‘Ara’ i ‘El País’. Una part dels seus articles s’aplega en els reculls ‘Peiximinuti’ i ‘Bestiari’. Ha estat guardonat amb diferents premis per les seues novel·les ‘Les confidències del comte de Buffon’ (premis Andròmina, Crexells i de la Crítica de la Universitat de València), ‘El secret de Goethe’ (premi Prudenci Bertrana i de la Crítica de la Universitat de València), ‘El retorn de Voltaire’ (premi Josep Pla) i ‘El fracassat’, on novel·la la vida de Paul Cézanne.
 
Per la seua tasca com a director de ‘Mètode’ ha rebut el Premi Nacional de Periodisme. Amb el seu últim assaig, ‘El somni de Lucreci’ (2014), una història de la llibertat del pensament, va rebre el 34é Premi Carles Rahola. Domínguez és el director de la Biblioteca Darwin (Laetoli-Universidad Pública de Navarra), que publica en espanyol les obres completes de Charles Darwin. Recentment ha estat elegit membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans.
 
‘On the Origin of Metaphors’. Martí Domínguez (2015). Metaphor and Symbol, 30:3, 240-255, DOI: 10.1080/10926488.2015.1049858
 
Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next