Tant el director de BBVA com el de Caixabank han respost afirmativament a la petició municipal perquè no porten a terme cap desnonament en València, igual que ho han fet a la sol·licitud que faciliten informació sobre quants habitatges tenen, en quins carrers i barris es troben, quines són les seues característiques i si estan ocupades il·legalment.
El representant de Caixabank, Miquel Gros, també s’ha compromès al fet que l’entitat a la qual representa cedisca a l’Ajuntament habitatges buits per a actuacions en cas d’emergència social. Aquesta cessió es duria a terme de forma coordinada amb el govern local.
Està previst que l’alcalde de València, Joan Ribó, acompanyat per les delegades d’Habitatge i Igualtat i Polítiques Inclusives, continue reunint-se amb els representants d’altres entitats bancàries per a abordar-hi assumptes similars i per a establir camins de col·laboració que permeten a l’Ajuntament “afrontar el repte de superar un dèficit històric en habitatges socials”, segons la regidora María Oliver.
Les pròximes reunions, ja concertades, seran amb Bankia, Solvia (Banc de Sabadell) i Sareb, el denominat “banc roín”.
188 habitatges municipals
La regidora delegada d’Habitatge, María Oliver, ha qualificat la situació actual de la ciutat de València en matèria d’habitatge social de molt precària: “En l’actualitat, València compta amb 188 habitatges municipals. D’aquestes, 89 les gestiona Serveis Socials per a combatre el barraquisme i 69 són habitatges en el Barri del Carme, d’edificis rehabilitats per l’Ajuntament i adjudicats en règim de lloguer a la fi dels anys 80.”
Dels 188 habitatges, solament 30 estan disponibles perquè es troben pendents de rehabilitació. A més, AUMSA compta amb 647 habitatges, dels quals només 100 estan lliures. Els lloguers que cobra AUMSA (480€ al mes per habitatges de 83m²) estan lluny de poder ser considerats lloguers socials”.
