Diari La Veu del País Valencià
Els primers 100 dies del soviet valencià

Sergi Tarín / València.

Era l’estrena de Ximo Puig com a president de la Generalitat en una sessió de control parlamentària. I també era el debut d’Isabel Bonig des de l’altre costat de l’espill polític, a les vores sulfuroses de l’oposició. I així arribava, jaqueta roja segons la moda de les Tatcher valencianes, els llavis pintats de sofre i propulsada per eixa agonia de qui arriba tard a la seua primera cita amb la Història. De fet, un embús en la CV-300 i la V-31 feien retardar en una hora la sessió de control per absència de la ‘lideressa’ del PP, que buscava clavar el primer dard amb les excuses: “Venia en el meu cotxe i no en cotxe oficial”. “Com si en els embussos s’habilitara un carril especial per als cotxes oficials!”, ironitzava Puig amb la resposta.

I és que Bonig volgué deixar clara des del principi la seua voluntat de dama de ferro amb eixa dialèctica sense concessions, verb d’acer inoxidable i a l’assalt de bancades veïnes. “Amb vostès es perden 21 llocs de treball tots els dies”. “En 110 dies és la primera volta que donen explicacions”. “Deien que anaven a aprimar el Govern i hi ha quatre alts càrrecs més que amb l’últim del PP”. “Vostè [a Puig] és el cromo del Coyote”. “No diga com de malament ho fan els altres i lidere”. “Ací cal vindre ja plorat de casa”. Tot això en tres minuts d’intervenció. Una plusmarca de recitadora d’oposicions, valga la redundància, amb unanimitat de castellà de la Vall d’Uixò llevat de tres expressions: “La veu d’un poble”, “despilfarricidi” i “empoderament”. Les tres pronunciades amb to burleta, humor tallat a destral, per ridiculitzar les essències del bipartit i mig.

“Si als 100 dies està en este estat d’alteració, què passarà als 1.000 dies?”, replicava Puig buscant, amb sorna, asserenar els ànims i, tot seguit, lamentava “el camp de mines” deixat pel Partit Popular i apuntava la necessitat “d’una segona sessió de control” per demanar-ne responsabilitats. “El 81% del pressupost se l’han fumat, no sé si amb opi, en estos primers cinc mesos”, criticava Puig certes manies històriques per deixar-lo “tot nugat i ben nugat”. I en el revers de la intervenció reivindicava “la recuperació del dret a la sanitat universal, els llibres de text gratuïts per als xiquets i que els menjadors estiguen ja oberts al setembre”.

Enfront, José Ciscar feia la rèplica en matèria educativa. En concret sobre els 200€ d’ajuda al txec escolar. “Algunes rendes altes no necessiten 200€ i algunes rendes baixes precisen de 400€, no vull que els impostos dels que menys tenen paguen els llibres dels que més tenen”. Un dilema que el PP ja va resoldre eliminant qualsevol subvenció tot aplicant un acurat concepte de la universalitat. Finalment, la part dretana de l’hemicicle consumia el seu torn amb Carolina Punset, de Ciutadans, qui insistia a demanar-li a Puig accions “més enllà dels tribunals” per resoldre el greuge del finançament autonòmic. “Farà alguna cosa més que fer de Robin Hood dels valencians?” I Puig contravenia els suggeriments d’aprimar l’Administració en afirmar que la valenciana “és la comunitat amb menys funcionaris per habitant”. “Cal aplicar una austeritat de la bona”, concloïa sense aprofundir en el concepte.

Per la seua banda, la secció aliada de la cambra es bellugava amb una certa incomoditat dins les teles rígides de la governabilitat. Sobretot després de 20 anys sota una mateixa llana ja feta pell. Compromís, amb el seu síndic Fran Ferri, continuava amb gestualitats polítiques anteriors i aportava un nou cas de suposada corrupció dins del PP. Una foguera encara viva amb espurnes cremants com la de la trama Púnica. Així, Ferri denunciava els 180.000€ abonats pel Consell a Construcciones Gomuñoz l’abril de 2014 per l’edificació d’un centre social a Gandia. Esta empresa és la que pagà al PP d’esta localitat les factures amb Alejandro de Pedro, l’aconseguidor de la xarxa corrupta. L’enèsima constatació pudenta permetia Puig anunciar que l’auditoria dels 40.000 milions del deute “està en marxa”, a més d’un informe de la Intervenció General penjat des de fa poc en la web.

Finalment, Antonio Montiel, de Podem, demanava per noves personacions de la Generalitat en la investigació judicial de diverses corrupteles i Puig li confirmava la voluntat de fer-ho a Valmor, Aido i Gürtel. A més, Montiel insistia en la necessitat de normatives per evitar portes giratòries com les que, per exemple, possibilitaren José Luis Olivas, “un modest advocat de Motilla del Palancar”, passar de president de la Generalitat a president de Bancaixa “tot afonant el nostre sistema bancari”. Montiel va acabar llegint algun fragment del pacte del Botànic fins generar indigestions entre la bancada del PP. “Són les sagrades escriptures?”, preguntava Bonig i proposava als seus fer la senyal de la creu amb cada esment. I el rebombori obligava Enric Morera a cridar-los a l’ordre. “Aço és soviètic!”, botava Bonig sense saber encara que, al bar de les Corts, es cuinava gulash de pernil fresc al forn com a plat estrella del dia.

Comparteix

Icona de pantalla completa