Mira: ‘Deien que 'La nació dels valencians' era llibre capçalera de 'blavers'. Tant de bo!’

L'escriptor reedita 'La nació del valencians' i recorda la controvèrsia que va suscitar l'any 1997 dins del valencianisme polític
19 octubre 2015 01:00h
L'escriptor Joan Francesc Mira posa amb el llibre 'La nació dels valencians' a la llibreria del centre Octubre de València.
ACN / València

L'escriptor, antropòleg i assagista Joan Francesc Mira (València, 1939) acaba de reeditar 'La nació dels valencians' (Pòrtic), mantenint les idees bàsiques de l'edició de 1997 amb anotacions actualitzades.

Sobre el fet de tornar a publicar 'La nació dels valencians' gairebé 20 anys després, Joan Francesc Mira explica que el llibre estava exhaurit i que es va plantejar redactar-lo de nou amb la nova bibliografia però que va optar per " mantenir les idees bàsiques i la visió fonamental des del punt de vista doctrinal. amb alguns afegits". 

Recorda que en el seu moment va ser qüestionat per haver acotat el nacionalisme al marc estrictament territorial valencià, sense renunciar al catalanisme cultural, i acusat d'haver canviat de parer. "La ideologia ha de ser molt sectària si no s'adapta als canvis de la realitat, estic molt content d'haver-ho fet tota la vida i no haver-me tancat, com el ‘Movimiento’ que deia que els principis del ‘Movimiento’ per la seua pròpia naturalesa són permanents i immutables", respon Mira.

"La majoria dels que criticaven 'La nació dels valencians' reconeixen ara que s'ha d'anar per on jo proposava"

"Fins i tot el més rigorós catalanisme polític és una utopia prescindible". Aquesta frase, que apareix al llibre, va ser una de les més criticades en el seu moment, segons rememora Joan Francesc Mira. L'escriptor considera que va ser "absolutament deformada" i matisa que es referia "al més rigorós catalanisme, aquell que defensa que Xàtiva és Catalunya, per exemple". 

Amb el temps, i preguntat si creu que aquestes controvèrsies estan superades, l'autor assenyala que alguns dels més crítics "per doctrina política s'han mantingut en la seua posició, però la majoria dels altres varen reconèixer que les coses havien d'anar per on jo estava proposant".
 

Joan Francesc Mira. Foto: ACN. 

Mira considera que el llibre ha tingut "una influència constructiva i positiva" en l'evolució del valencianisme polític. L'assagista reconeix que a dia de hui encara generarà reticències "per part de la doctrina perenne i immutable, ja se m'entén", però que es mostra més preocupat per l'efecte positiu "d'adquirir una certa consciència de lleialtat al país i una certa interpretació de la realitat pròpia en termes propis i no interpretacions subordinades". 

"La visió del propi país s'ha de fer des de dins i no des de fora", continua Joan Francesc Mira, que assenyala que la consciència de pertànyer a un territori s'ha anat consolidant "molt a poc a poc" en els darrers 30 anys gràcies a la recuperació de l'autogovern i les institucions pròpies. L'autor remarca que recuperar aquestes institucions "era un somni impossible" per al primer valencianisme de la Renaixença "o fins i tot fa 50 anys". 

"La infravaloració pels valencians pel finançament està adquirint un valor emblemàtic"

Amb aquesta base, l'escriptor indica que la reclamació d'un millor finançament per als valencians per part del nou govern és "un canvi de perspectiva" i destaca que el discurs de Ximo Puig del darrer 9 d'octubre "és un discurs que un president de la Generalitat Valenciana no havia fet mai". 

Preguntat sobre la suma dels sectors empresarials en la reclamació d'un millor finançament, Joan Francesc Mira diu que "una cosa són els interessos econòmics i una altra transformar això cap a una mena de consciència de lleialtat al país. És un senyal positiu com a mínim que aquest sector empresarial ja no siga hostil a la pròpia realitat del país". 

Mira afegeix que la societat valenciana comença a percebre aquesta defensa dels interessos no com un plor sinó "com una discriminació real pel fet de ser valencià" i aquesta "infravaloració" està adquirint un "valor emblemàtic". L'assagista reconeix que pot ajudar a fer créixer el sentiment identitari perquè tots els nacionalismes europeus tenen un component de greuge. 

"La creació de nous estats no és una excepció de la història contemporània és habitual a cada etapa històrica", continua i afegeix que "el normal és que hi haja reivindicacions nacionals en territoris que tenen una base històrica per a fer-ho, com el nostre".
 
 
next