L. Part / València.
Tal dia com hui, un autèntic diluvi sotmetia el Massís del Caroig i la conca alta de la comarca de la Ribera, solcada per un riu, el Xúquer, les aigües del qual eren retingudes per una presa amb greus mancances en els sistemes de vigilància i seguretat.
Segons reflecteix la sentència del macrojudici que va seguir a la catàstrofe, “si la presa de Tous es va ensorrar, va ser simplement perquè les seues comportes no es van obrir”. Però, per què no ? Què va propiciar el desastre? Què es va fer a per a evitar el l’ensorrament? S’haguera pogut evitar?
Primera fatalitat, un part meteorològic erroni
La primera de les fatalitats de la catàstrofe de l’esfondrament de la presa de Tous –ja en un principi ubicada en un terreny amb presència d’una falla geològica “de dimensions excepcionals”, la qual cosa va provocar la paralització de les seus obres de construcció el 1964- es va produir en l’Institut de Meteorologia de Madrid el 19 d’octubre de 1982, quan el meteoròleg cap del Servei d’Aplicacions i Recursos i Medi Ambient va observar que en el part meteorològic elaborat amb validesa per als dies 19 i 20 d’octubre d’aquell any, només s’indicava: “S’esperen pluges i tempestes en l’àrea de Levante”.
Aquest tècnic, que havia publicat diversos estudis científics sobre aquell fenomen -que més tard es popularitzarà com a “gota freda”- es va alarmar al comprovar que els mapes reduïts que acompanyaven el butlletí guardaven una semblança extraordinària amb una situació semblant que s’havia registrat en anteriors ocasions i que 9 anys abans havia produït fortes precipitacions en el sud-est peninsular. En concret, en examinar els mapes corresponents a la situació meteorològica del 18 d’octubre de 1973 registrada a Almeria -i que va causar grans inundacions, destrosses i pèrdua de vides humanes-, comprovà que eren pràcticament idèntics… Alarmat, convocà una reunió per tal de mostrar als seus companys els mapes sinòptics, i conclouen que cal corregir el part perquè “no s’ajusta a la realitat al no tenir en compte la situació que s’està formant en les capes altes”. Tanmateix, quan intenten fer-ho ja és massa tard. El butlletí amb les previsions ja ha sigut difós.
Imatge per satèl·lit del 20 d’octubre de 1982.
Conscient del perill, el mateix meteoròleg s’encarregaria personalment de telefonar a la Comissaria Central d’Aigües per a informar que “el part que diu per a demà s’esperen pluges intenses en Llevant és erroni”, per la qual cosa va demanar explícitament que s’informara les conques hidrològiques afectades perquè adoptaren les “mesures oportunes” davant la tromba d’aigua prevista però no reflectida en el part meteorològic
2a fatalitat; absència de fonts d’energia alternativa a la presa
Des de principis d’eixe mateix mes d’octubre del 1982, els operaris de Boeticher i Navarro S.A. estaven revisant els elements mecànics de la presa. Només uns dies abans de la tragèdia, treballaven en l’engreixament de les cadenes tipus ‘galle’ instal·lades en els laterals de les gegantesques comportes metàl·liques situades en el marge dret del cos central del dic d’escullera. De fet, accionaren la comporta central per tal de comprovar el seu correcte funcionament, si bé “usant energia de la xarxa elèctrica”, ja que en eixe moment “no es disposava de cap grup electrogen” en la presa perquè, segons els va comunicar el mateix director d’explotació “havien sigut duts a reparar perquè estaven avariats” caspecte aquest que cal posar en dubte ja que després es va saber que alguns d’ells podien haver sigut traslladats a una obres particulars de responsables de la presa construïda sobre el Xúquer, que en àrab significa “el devastador”–.
El pitjor de tot és que segons establia la normativa de preses del moment, en la presa de Tous haurien d’haver almenys de forma permanent dos grups electrògens –o “fonts d’energia alternativa– “capaços d’accionar les comportes de la presa en cas de fallada de subministrament elèctric”.
Tercera fatalitat, l’absència de subministrament elèctric
L’automatisme de la comporta central de la presa de Tous estava connectat per a accionar-se si el nivell de les aigües pujava per damunt d’un cota determinada. La nit del 19 d’octubre de 1982 l’embassament de Tous es trobava en la cota 84, és a dir, 12 metres per sota del seu límit que faria vessar les aigües per damunt del dic. Però a les 2 de la matinada del dia 20, la presa es quedà sense llum i, per tant, l‘automatisme que permetia obrir la comporta va quedar inoperatiu.
Durant tota eixa nit, una forta tempesta es va desplomar sobre la Mola de Cortes i el Massís del Caroig. El vigilant nocturn de la presa de Tous –l’única persona present en l’obra de nit- davant la persistència de l’absència de subministrament elèctric a la presa des de les 2 de la matinada, decideix avisar a les 6 del matí l’electricista encarregat d’atendre les possibles emergències. Aquest, arriba al pantà a les 8 hores i comprova que a la presa no hi ha anomalies, per la qual cosa decideix inspeccionar la línia elèctrica que discorre paral·lela al riu. Detecta que dos fusibles d’una de les torres d’alta tensió estaven fosos. Intenta donar l’avís, però el desbordament del riu Sellent, un afluent del Xúquer que desemboca aigües avall de la presa, li talla el pas…
Durant la nit, la crescuda de l’Escalona, que desemboca en el mateix embassament de Tous, ja s’ha cobrat la vida d’un dels dos pescadors que practicaven la seua activitat dins del got de l’embassament.
Uns 100 km aigües amunt de la presa de Tous, a les 6 del matí, l’autobús en què viatgen els treballadors del torn de nit de la Central Nuclear de Cofrents es veuen arrossegats per les aigües al travessar un pont que salva una depressió del riu Reconque. Dos dels ocupants moren ofegats i altres 7 resulten desapareguts.
Objectiu, evitar el vessament d’aigües sobre la coronació de la presa
No és fins a les 8 del matí d’aquell fatídic 20 d’octubre quan comencen a arribar els treballadors -una decena- a la presa. Es dóna la circumstància que dissabtes i festius la presa quedava sense vigilància i només hi acudia un dels guardes per a prendre nota de la quantitat d’aigua embassada. Un sistema que, estranyament, es mantenia durant tot l’any, “inclús en els mesos de la tardor en què es connectava l’automatisme de la comporta central com a única mesura de prevenció davant probables crescudes”, segons reflecteix la sentència.
A eixa hora, continua sense haver subministrament elèctric en la presa. I les intenses precipitacions registrades aigües amunt han fet créixer de forma alarmant el nivell fins als 88,70 metres. I el que és més greu, les aigües ja estan vessant per damunt de les comportes principals…
No serà fins a les 9 del matí, quan el màxim responsable de l’explotació de la presa arribe al lloc, després de quedar retingut per una solsida en una de les carreteres d’accés. A eixa hora, la crescuda del riu Sallent ha fet que l’aigua inunde les poblacions d’Alcàntera de Xúquer, Sallent, Cotes i Càrcer, on una anciana mor d’un infart en penetrar l’aigua a la seua vivenda.
Aquest tècnic sap molt bé que “és fonamental evitar qualsevol risc de vessament sobre la coronació de la presa” (art 55 1 Instrucció) ja que “si no és així, estaria abocada a la seua destrucció”. Per això que el mateix articulat de seguretat de les normes d’explotació de preses senyalara que “els sobreeixidors, s’hauran de maniobrar de manera que les comportes queden completament obertes”. Però cap precaució s’havia adoptat davant la falta possible de subministrament elèctric, i això que històricament, durant la tardor, se solien registrar inundacions.
Imatge de les aigües coronant la presa de Tous.
Quarta fatalitat, l’únic grup capaç d’obrir les comportes centrals, inundat
La situació és extremadament greu. A la presa no hi ha energia elèctrica ni telèfon. L’embassament es troba en la cota 90,95 –amb 75 milions de metres cúbics- i les aigües desborden més de 3 metres per damunt de les comportes. A més, per la capçalera de l’embassament entrava un cabal de més de 600m³/s, circumstància de la qual no havien sigut avisats al quedar interrompuda la línia telefònica.
Es fa necessari obrir de forma immediata les comportes centrals. Estan dotades d’un automatisme d’obertura que no s’ha accionat al no haver subministrament elèctric. Tanmateix, els motors que alcen les comporten poden ser accionats amb l’energia d’un grup electrogen mòbil. Però quan el cap d’explotació, juntament amb els treballadors de Boeticher, arriben a la passarel·la on es trobava el grup, tant aquesta com el grup estan totalment inundats.
Ja que amb l’absència d’energia no podien obrir cap de les comportes centrals –amb capacitat per a laminar 7.000m³/s , com tampoc la del desaigüe de fons -375m³/s- l’única opció que quedava era intentar l’obertura de forma manual. Les tres comportes del sobreeixidor de superfície disposen d’una maneta acoblada a l’eix que permeten la seua elevació. Però per a fer-ho possible “es fa necessari el treball continuat de dos persones durant 33 hores per poder alçar-les completament”. Malgrat tot, i a l’espera que arribara el grup electrogen sol·licitat amb urgència, decideixen escometre la pesada tasca d’obertura manual. Després de dues hores d’intens esforç en va, i fruit de la pressió, aquesta es parteix i queda inutilitzada. Són més de les 12 del matí i no han aconseguit alçar la comporta ni un sol centímetre. El nivell de les aigües en la presa continua creixent.
Poc després arriba a la presa a bord d’un helicòpter el cap de la Benemèrita de la caserna de Carlet. La situació és dramàtica. De les dues fonts d’energia alternativa que les normes exigeixen que hi ha haja a la presa de forma “permanent”, només hi havia una que estava inundada. Es va demanar un altre generador però a les 13 hores aquest encara no havia arribat. A les 14.30 hores, decideixen alertar de la situació “d’extrema gravetat” i demanar vehicles dotats de radiotelèfon per tal de situar-los en lloc estratègics que possibiliten la comunicació amb la presa.
5a fatalitat, sense màniga elèctrica
No és fins a les 16.15h que arriba a la presa un camió amb el generador –de 80 kVA. de potència- demanat des de primeres hores del matí. Amb ell, una vegada connectat, és possible obrir les comportes centrals. Però quan es dirigeixen a connectar-lo es troben que és impossible: d’una banda perquè no hi ha cap màniga elèctrica de la suficient llargària per a arribar a l’altre extrem del dic; i d’altra, perquè l’accés a la cambra on s’ha de connectar resulta impossible donada la gran làmina d’aigua que es precipita per damunt de les comportes.
A les 16,30 hores, l’aigua comença a coronar el dic. En eixe moment emmagatzema 125 milions de metres cúbics. S’inicia un procés d’erosió del materials solts de l’escullera amb nucli d’argila. A les 18:30 hores, i després de tres avisos d’evacuació, s’informa per ràdio amb el següent missatge: “El Gobierno Civil de Valencia y la Junta de Protección Civil ruega a todos los vecinos de los pueblos próximos al embalse de tous, abandonen sus hogares, marchando en familias agrupadas y sin usar vehículos, hacia los lugares más altos de las inmediaciones. No es aconsejable refugiarse en edificios altos. Deben llevar mantas y abrigos a ser posible, sin preocuparse de los alimentos. Los pueblos a evacuar son….”.
Quan les agulles del rellotge marquen les 19.13 hores i l’aigua circula amb una altura de 4 metres per damunt del dic, el mur caixer del sobreeixidor és arrossegat per la ingent força de l’aigua, i s’emporta una de les gegantesques comportes metàl·liques. La presa emmagatzema en eixe moment 132 milions de metres cúbics. El que va succeir a partir d’eixe moment ja és història.
