Les escoles de música són, des del segle XIX, una fita històrica per la seua labor social, cultural i educativa en centenars de milers d’alumnes que hi han passat durant més d’un segle, segons la tesi doctoral Perspectives docents de les escoles de música de les societats musicals valencianes: història, present i futur de Remigi Morant, professor de la Universitat de València, doctor per la Universitat Jaume I de Castelló i assessor educatiu de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV).
La hipòtesi de partida plantejava “l’errònia i generalitzada tendència a reproduir els plantejaments dels conservatoris elementals de música”. L’objectiu d’aquesta recerca era fer un estudi profund d’aquests centres educatius no reglats des d’una perspectiva docent i atendre les característiques, problemàtica, propostes de millora i modernització del model del País Valencià, diferent a altres de la resta de l’Estat espanyol, Europa i Iberoamèrica.
Morant proposa unes escoles de música amb un “projecte educatiu propi i diferenciat dels conservatoris”, d’ensenyament sense límit d’edat i de formació, renovació pedagògica i recerca continua, amb un finançament adequat de l’administració que en la resta de comunitats autònomes els sustenta al 100%.
No obstant açò, al País Valencià estan adscrites a societats musicals, entitats sense ànim de lucre, que perceben només un 23% en concepte d’ajudes.
Aquests centres educatius van suposar, des d’una perspectiva social, que molts pobles sense possibilitats accediren a una formació, en competència amb els conservatoris de les ciutats i amb les classes particulars que rebia una elit burgesa, que va motivar la democratització de la música.
La tesi doctoral destaca que el finançament ha passat del 70% en els seus inicis a un 15% en 2010 i que la seua sostenibilitat depèn de les societats musicals, les famílies i, en menor mesura, l’administració autonòmica, municipal i estatal.
Aquesta gradual rebaixa llastra el projecte educatiu dels 591 centres del País Valencià (342 escoles de música i 249 escoles d’educandos) que percebran 4,75 milions d’euros en 2013, un 60% menys que els 11,8 milions que va sol·licitar la FSMCV en 2009 en unes esmenes que va donar suport l’oposició i la majoria parlamentària del PP va rebutjar. La Federació va ajornar aquesta reivindicació per la situació econòmica fins a 2014.
Les conclusions d’aquests treballs són que els alumnes que segueixen estudis d’educació musical obtenen millors resultats acadèmics en anglès, llengua, matemàtiques, història i ciència, que els seus companys que no els segueixen, millors notes en un 90,2% dels casos i guanyen en atenció, percepció i autoestima.
La recerca posa en valor el treball de sensibilització de la FSMCV en els mitjans, estaments polítics i fòrums nacionals i internacionals que precedeix a diverses iniciatives al País Valencià que observen la música com una eficaç eina en el rendiment educatiu i en la lluita contra el fracàs i l’abandonament escolar.
Enquestes
La recerca és el fruit del treball de quatre anys en els quals Morant ha realitzat nombroses enquestes entre directors i responsables que han servit per a identificar les problemàtiques econòmiques, educatives i de formació del professorat a causa de la ʺhistòrica discriminació d’aquests centres educatius per impartir estudis no reglats i no considerar-se com una eixida professionalʺ.
Més del 90% dels enquestats considera necessària una nova reglamentació del model, plantegen el reconeixement com a centres educatius de ple dret i la majoria considera insuficient la formació rebuda però menys d’un 10% ha participat en algun programa d’innovació educativa. L’edat mitjana del professorat és de 32 anys, el 68% són homes i el 32% dones.
>
