‘Avui el Corredor Mediterrani és un projecte europeu’

Josep Vicent Boira és secretari autonòmic d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori de la Generalitat Valenciana. També és professor de Geografia Urbana de la Universitat de València
25 octubre 2015 01:00h

Euram.

- Quin futur preveu a la connectivitat ferroviària de passatgers entre València i Barcelona, donats els retards del Corredor Mediterrani?

- És més necessari que mai diferenciar la connectivitat potencial de la real. La connectivitat potencial és molt elevada, atesa la importància demogràfica de totes dues capitals –que ocupen el segon i tercer lloc de l’Estat espanyol– i el desenvolupament demogràfic de la façana est d’Espanya que, per cert, s’estén cap a França. En canvi, avui, la connexió real és deficient i el seu futur no és esperançador. Quan des del govern de Madrid, Álvaro Nadal –director de l’oficina econòmica del president del govern Mariano Rajoy– diu que el govern central dóna per tancat els grans projectes d’obra pública (notícia de La Vanguardia, 21 d’octubre de 2015) certifica la defunció d’un dels més sagnants buits del mapa d’infraestructures de l’estat: la connexió de València i Barcelona. Això s’ha de canviar. No és possible que el mateix any que s’inaugura l’AVE a León o Palencia, la connexió mediterrània de passatgers sigui tan deficient.

- Quins beneficis aportarà la connectivitat entre persones que aportarà el Corredor Mediterrani?

- El Corredor Mediterrani existeix des del punt de vista dels fluxos, de les mercaderies, de les relacions humanes, culturals, empresarials, dels moviments… Les infraestructures haurien d’estar al servei d’aquesta realitat. Això no és així. Un Corredor Mediterrani multimodal (ample europeu, diferència de trànsits, intermodalitat, connexió amb zones logístiques…) no només rellançaria l’activitat econòmica i humana de les comunitats que travessa, sinó la d’Espanya. Això mai no s’ha volgut comprendre: l’escala de l’actuació és impressionant.

A més, avui el Corredor Mediterrani ja no és un projecte local. Ha esdevingut un projecte europeu, un dels 9 –tan sols 9–, que han d’articular l’Europa del 2030. Per dir-ho d’una manera gràfica, el projecte –el problema i la solució– ja no està (només) a les nostres mans. Hi és també a Brussel·les, a la seu de la Comissió però també al Parlament Europeu, que hauria de prendre les mesures adients per fer rendibles les inversions en infraestructures. I estic convençut que la inversió en el Corredor ho és: cal recordar que un recent estudi alemany certifica que per cada euro invertit als corredores europeus de transport (Xarxa Ten-T Core Network), s’obtindrien 6 euros de PIB.

Font: Observatori de l'Euram de l'Institut Ignasi Villalonga.
 
next