– Quin futur preveu a la connectivitat ferroviària de passatgers entre les ciutats de València i Barcelona, donats els retards del Corredor Mediterrani?
Espero que el govern espanyol que surti de les Eleccions del 20-D sàpiga veure que la línia d’AVE Barcelona-València, segona i tercera capitals per població, no són 350 Km de línia nova, sinó de 190 Km: els que separen Castelló de Tarragona. Des d’aquesta ciutat catalana ja hi ha l’AVE de la línia València-Castelló, malgrat que no en les condicions previstes inicialment i s’està acabant. El cost seria alt, com el de totes les línies d’alta velocitat, però molt inferior al d’altres trajectes sens dubte molt menys necessaris i, per l’orografia, molt més cars en termes de cost per Km. A més, la construcció d’una línia de passatgers nova en aquest tram alliberaria l’actual via en bona part per a mercaderies, com ja va passar amb el traçat València-Madrid per Albacete quan es va inaugurar l’AVE (que va per Cuenca).
– Quins beneficis aportarà la connectivitat entre persones que aportarà el Corredor Mediterrani?
No tinc clar com millorarà la connectivitat amb el projecte de tercer fil que s’està executant (crec que ni els operadors ho saben). Entenc que s’escurçarà part del temps de viatge en haver-hi més capacitat, sobretot en l’actual coll d’ampolla al sud de Tarragona, però el risc de congestió segueix, en haver de compartir via amb mercaderies. Sigui com sigui, en cas de congestió els perjudicats són sempre els operadors de mercaderies.
Font: Observatori de l’Euram de l’Institut Ignasi Villalonga.
