Mestre, activista cultural i polític, Josep Lluís Bausset va ser una referència del nacionalisme i dels socialistes valencians, ja que va ser un dels fundadors del PSPV i impulsà, junt a Paco Signes i Celio Crespo, la construcció de l’agrupació socialista del seu poble.
Molt es pot parlar del mestre Bausset; la seua capacitat intel·lectual, la seua formació humanista, la seua afició per la Pilota, però sobretot la creença en el País Valencià i tot el que comporta aquesta expressió i com molt bé escriu Santi Vallés en el seu blog, Bausset va ser un “homenot amb cor de maulet”.
Recorde el seu soterrar, l’Alcúdia en silenci, el poble havia perdut un dels seus fills més volguts. Eren 101 anys de saviesa. Recorde que l’església de Sant Andreu es quedà petita i també recorde el seu fill, Josep Miquel Bausset, monjo de Montserrat, oficiar el funeral amb una frase que resumia el seu sentiment: “No he perdut un pare, ni heu perdut un referent, un model, un exemple. Al contrari, l’hem guanyat per a sempre”.
Al funeral acudiren polítics, amb la plana major del PSPV, però també d’altres partits, escriptors, artistes, músics, esportistes com Genovés i també els representants d’Acció Cultural, de la qual fou un dels fundadors.
Pocs dies després de la seua mort, el diumenge 17 de juny de 2012, el diari Levante-EMV i El País titulaven a quatre columnes: “El PSPV demana en les Corts l’Alta distinció de la Generalitat” i en el subtítol: “La iniciativa parlamentària insta Educació perquè edite la seua obra i la difonga entres les noves generacions”.
Clar, amb el PP en el govern no va fer ni cas, ja que per a ells, Bausset era un “rojo, catalanista”. Cal recordar que el seu fill va retornar la carta de condol del president de la Generalitat per no haver estat escrit en valencià.
Amb Genovés
En aquell article amb declaracions de Paco Signes, diputat autonòmic, exalcalde de l’Alcúdia i amic personal, s’argumentava que Bausset mereixia aquesta distinció perquè “sense homes com Bausset els valencians no gaudirien de les quotes d’autogovern de què disposen ara per ara, ni de l’Estatut, ni de les competències que tenim, ni de la Llei d’Ús i d’Ensenyament del valencià.”
Per altra banda, des del grup parlamentari del PSPV es demanava a la Conselleria d’Educació que s’editaren materials didàctics sobre la figura del “mestre” Bausset “amb l’objectiu d’apropar-lo a les generacions més joves”.
Però no cal oblidar que en vida, durant el mandat de Joan Lerma, tampoc se li va atorgar aquesta distinció, i és que Bausset pertanyia al corrent més nacionalista del PSPV.
Amb Fuster
Per això, cal preguntar-se, per què el Consell no ha tingut en compte aquella petició d’atorgar-li l’Alta Distinció de la Generalitat a títol pòstum?
Res haguera costat, que junt a les víctimes del Metro i Raimon, el mestre Bausset haguera sigut reconegut per la Generalitat, a la qual ell tantes coses bones va aportar.
Esperem que l’any que ve, l’homenatge siga una realitat.
