Dissabte passat no vaig poder anar al Consell Nacional del BLOC per problemes familiars greus. Com que l’embolic a Compromís de cara a la candidatura per a les eleccions estatals continua i jo he expressat la meua opinió sobre el tema, crec que ara que hi ha novetats he de dir-la de nou. Si callara semblaria que em desentenc i no és així en absolut.
En primer lloc deixe clar que Compromís és el meu referent, i s’ha vist que també el de tots els qui ho hem fet possible. Hem comprès la importància de canvi de l’instrument que hem construït i la gran utilitat per aconseguir el que volem: que els valencians i valencianes visquen millor, en una societat justa i sostenible.
Dit això, crec que durant el procés per decidir com anem a les estatals algunes coses no s’han fet bé. Per començar, l’opció majoritària, la de presentar-nos com a Compromís en solitari -i a banda de les intuïcions hi ha els referèndums celebrats que demostren que és així- NO ha estat en cap moment considerada per la direcció i això, inevitablement, causa malestar i decepció en bona part de la militància. Per molt bon resultat electoral que tinga la “gran aliança”, -i electoral no vol dir polític- la “gran aliança”, NO era el que les persones que fem Compromís volíem.
Per continuar, crec que ens hem deixat emmirallar per la idea de tenir “un grup propi al Congrés”. Cal recordar que “propi” vol dir “de la nostra propietat” i un grup compartit amb membres d’altres forces no és mai “propi”. Per altra banda, em tem -i m’agradaria equivocar-me- que NO hi haurà grup propi valencià. El reglament del Congrés és pervers i està fet per tal de perjudicar la pluralitat. Quasi sempre hi ha excuses reglamentàries perquè siga la Mesa del Congrés qui decidisca i em fa l’efecte que PP i Ciudadanos seran poc proclius a donar-li un grup als de “la aldea levantina”. I crear expectatives que no es compleixen també provoca malestar i decepció. Si al final tenim dos o tres diputats de Compromís al grup mixt, doncs, tot això no calia…
Al final d’aquesta experiència poc agradable crec que almenys una cosa ha quedat clara: cal fer Més Compromís i dotar-lo d’eines que permeten els seus militants – les persones, no les directives de les organitzacions- prendre decisions importants com aquesta. Si no avancem en aquesta línia, el nivell de decepció serà per a molts irreversible.
Eurodiputat per Compromís- Primavera Europea
