Amb motiu de la celebració del 80è aniversari de València com a capital de la República, la Universitat de València, a través de dos professors del Departament d’Història Contemporània, Toni Morant i Jorge Ramos, ha promogut una sèrie d’actes culturals en què participen un bon nombre de professors i investigadors de la Universitat per donar a conèixer la importància que la ciutat tingué en aquest temps
Aquest dijous el projecte ha estat presentat en una roda de premsa celebrada al Col·legi Major Rector Peset. El vicerector de Cultura, Antonio Ariño, ha recordat a més que La Nau, va ser la seu del Ministeri d’Instrucció Pública i que per indicació del rector ja des de l’any passat s’estaven organitzant activitats per celebrar l’aniversari de l’any pròxim. Històricament la Universitat ha tractat aquest període històric a través d’exposicions i diverses publicacions.
‘València capital de la República 2016-1936’ s’estendrà des d’aquest mes de novembre fins al desembre de 2016. Abasta tot un seguit d’iniciatives, des d’un cicle de cinema sobre ‘República i Guerra Civil’; un cicle de conferències sobre la ‘Societat i Cultura en la València republicana’; una sèrie de visites guiades a ‘La València de la Guerra Civil’ durant aquest novembre i desembre a càrrec de Jorge Ramos, i de rutes per les comarques valencianes durant el mes d’abril i la tardor del 2016; diverses exposicions a la Facultat de Geografia i Història a partir del febrer, sobre el nomenclàtor i la cartografia urbana; la cartelleria republicana; els manuals d’història i un concurs-exposició de fotografia.
A banda, n novembre del 2016, s’inaugurarà a la seu històrica de la Universitat, a La Nau, una exposició sobre la transformació cultural i social de la ciutat durant el primer any i mig de Guerra Civil, comissariada per Mireia Ferrer.
La Facultat de Geografia i Història acollirà bona part del programa d’activitats, que va començar el dimecres, dia 4, amb la primera conferència del cicle, i continuarà el dia 11 amb la projecció de dos pel·lícules de l’època (L’Espoir, d’André Malraux, i Rojo y Negro, de Carlos Arévalo), presentades i comentades per Marta García Carrión i Toni Morant, professors del Departament d’Història Contemporània. Una setmana després, el dia 20, la conferència de Daniel Benito Goerlich sobre la ‘Valencia capital de la República: urbanismo y planificación’, reprendrà el cicle, que continuarà el dia 24 amb una conferència sobre la ‘València, Cap-i-Casal del Regne’, a càrrec d’Antoni Furió. El programa d’activitats ‘València capital de la República 2016-1936’ està ja disponible al web creat per a tal ocasió a través de la pàgina de la Facultat de Geografia i Història.
El MuVIM organitzarà l’any pròxim una exposició sobre aquesta temàtica i l’Ajuntament de València està realitzant en aquests moments un procés de posada en valor dels refugis que hi ha a la ciutat de València, a més d’altres tasques de recerca i senyalització.
València fou la capital d’Espanya
Doncs sí: el ben cert és que entre el novembre del 1936 i l’octubre del 1937 València fou capital d’Espanya. Amb les tropes rebels acostant-se perillosament a Madrid des de diversos fronts i amenaçant amb assetjar-la, el Consell de Ministres prengué la decisió de traslladar-hi oficialment la capital de la República. A partir del 6 i 7 de novembre començaren a arribar a la ciutat del Túria figures tan significatives com diverses: representants del govern, funcionaris, diplomàtics, assessors, membres de partits polítics i sindicats, periodistes, intel·lectuals, brigadistes internacionals, soldats i milicians de permís, ferits i refugiats, espies… No només s’hi traslladaren persones i entitats; des de Madrid nombroses obres d’art del Tresor Artístic espanyol (incloent els quadres de major valor del Museo del Prado) seguiren el mateix camí, fins a les Torres dels Serrans i l’església del Patriarca, que les resguardaren durant la resta de la Guerra Civil.
