La consellera de Sanitat Universal, Carmen Munt, acompanyada del director general de Recursos Humans i Econòmics, Justo Herrera, i del director general d’Assistència Sanitària, Rafael Sotoca, han donat una roda de premsa per a presentar les conclusions de l’informe encarregat al COACV que els “buida el camí” per a “seguir avançant en la dotació d’un nou espai de salut” en aquest complex.
Munt ha assenyalat que en primer lloc redactaran un Pla Director sobre la totalitat del complex, donant veu a associacions veïnals i sindicals, i posteriorment trauran un concurs d’idees per al seu disseny entre joves arquitectes valencians com ja es va fer amb la Ciutat de la Justícia.
En aquest sentit, ha aclarit que mentre que “la prioritat” de l’anterior Govern del PP era “derrocar sense cap pla de futur”, el seu equip directiu vol “aplicar un nou model sanitari centrat en l’atenció primària” en el qual “prevalga la construcció i no l’enderrocament” i seguint una planificació que atenga les necessitats immediates dels veïns del barri i zona nord, del total de l’àrea metropolitana, així com del País Valencià. Per això, serà un projecte de legislatura.
Tot aquest plantejament se sustenta en l’informe del COACV que conclou que “no s’aprecien beneficis o avantatges en la rehabilitació dels edificis existents que justifiquen de manera raonable una intervenció de tal envergadura tècnica i econòmica davant l’oposició de reposició de les edificacions”.
De fet, assenyala que encara excloent el valor del sòl és “probable que el cost final de les obres d’intervenció supere de manera considerable el que suposaria el cost de reposició a nou d’edificacions amb igual superfície”.
Aprofitar 75.000 m² d’espai lliure
Per això, ha explicat que s’han decantat per dividir en fases el projecte per a aquest complex de 75.000 metres quadrats, equivalents a 10 camps de futbol. En la primera es plantegen aprofitar l’espai lliure de la façana de l’hospital, entre la cafeteria i l’heliport, per a alçar aquests tres centres.
No obstant açò, ha aclarit que no es tracta d’un projecte “tancat amb noms i cognoms” sinó que serà sotmès amb les associacions de veïns i sindicats per a arreplegar els seus plantejaments. La primera reunió serà ja aquest dijous i confia que accepten aquesta proposta ja que evitarà als veïns haver de desplaçar-se 8 quilòmetres per a rebre assistència i “revitalitzarà aquest barri que van deixar en estat d’abandó”.
La Conselleria aprofitarà l’espai lliure per a alçar tres centres sanitaris Foto: José Lázaro.
Munt ha apuntat que volen un nou model d’edificis “més propers, amigables, sostenibles i que permeten la socialització dels pacients” enfront “de les grans moles actuals”, cosa que, a més, abaratirà el projecte. “Volem que estiga en el menor termini possible”, ha assenyalat.
Així mateix, consensuaran la destinació de la resta d’edificis, per a la qual cosa estan també en converses amb la tresoreria de la Seguretat Social, propietària dels terrenys, i de l’INGESA, (Institut Nacional de Gestió Sanitària) propietària dels edificis, i de l’Ajuntament de València, administració competent en matèria urbanística. Així, el complex actual, de 76.376 m², té 168.000 m² d’edificabilitat, però se’n vol reduir la volumetria.
Una vegada s’haja consensuat el Pla director, per al qual no es descarten usos assistencials a més de sanitaris, es traurà un concurs d’idees destinat en primer lloc a joves arquitectes valencians. En el cas que no es presenten suficients propostes, es plantejaran ampliar-ho, ha concretat Herrera.
La Conselleria disposa de 500.000 euros en centres de salut i 675.000 euros per a altres centres hospitalaris en una partida indefinida en els pressupostos de 2016, la qual cosa els permetrà traure avant el concurs d’idees.
Projecte d’enderrocament de la majoria dels immobles
El projecte contemplarà l’enderrocament de la majoria d’immobles ja que, segons l’informe, presenten “deficiències estructurals de diversa índole, amiant i fibrociment que són materials altament tòxics, i falta d’adaptació a les normatives actuals en referència a protecció contra incendis, accessibilitat o eficiències energètiques”, la qual cosa “condiciona la seua possible reutilització”.
Foto: EP.
No obstant açò, apunta que tant la cafeteria, la bugaderia com la central tèrmica són “edificis que tant per la seua singularitat com pel seu acceptable estat podrien ser rehabilitats, per la qual cosa serien reutilitzables amb un programa adequat i no precisant d’una intervenció exhaustiva”.
Costos de rehabillitació i enderrocament dels diferents pavellons
Així, l’informe quantifica que rehabilitar i descontaminar el pavelló de rehabilitació suposaria 33,7 milions enfront dels 35,7 de construir-ne un de nou de la mateixa superfície; rehabilitar l’escola d’infermeria 15,5 milions enfront dels 16,5 milions d’un nou; 68,9 milions del pavelló general enfront dels 73,2 d’alçar-lo nou, mentre que el pavelló d’anatomia patològica passa de 4,1 a 4,4.
Per la seua banda, als edificis d’estructura mixta, el cost de la rehabilitació del pavelló maternitat passa de 29,2 a 32 si se substitueix, la rehabilitació del pavelló infantil és de 19,8 milions enfront dels 22,3 de reposar-ne un de nou i el mortuori de 733.767 a 928.
En concret, els edificis i estructura de formigó passarien dels 2,2 milions de rehabilitació als 5,5 de substitució en el pavelló de govern; dels 6,7 als 8,5 en el centre d’investigació; de 3,3 a 4,2 en l’edifici d’informàtica i de 814.957 a 865.109 en l’edifici de dosimetria.
