– En quines àrees de l’empresa Carmencita es troben les necessitats de conèixer avenços en recerca i desenvolupament?
Al nostre sector –que és tradicional i som una pime– la innovació no ve només per millorar els productes o processos productius, sinó per la flexibilitat per adaptar-nos al context i canviar quan ha sigut necessari al llarg de 90 anys d’història. Malgrat tot, la innovació l’hem adreçat principalment a productes (més saludables i naturals, eliminant al·lèrgens, més funcionals) i al disseny, amb una contínua evolució de la marca i els envasos. Si he d’indicar l’àrea de l’empresa més necessitada en R+D+i seria la que s’adreça al consumidor, ja que satisfer les seves necessitats amb un sol ingredient és una tasca molt delicada. El nostre producte no és finalista: és molt difícil que nosaltres siguem els responsables de l’èxit d’un plat.
– Quin contacte es manté des de Carmencita amb la investigació científica?
Tenim un departament intern de R+D i compartim la recerca que generem amb centres especialitzats com ara la Universitat de Castella-la Manxa, la Universitat d’Alcalá, Ainia i d’altres proveïdors especialitzats de matèries auxiliars.
– Quines són les assignatures pendents en la transferència de coneixement i investigació per a una empresa d’espècies, herbes aromàtiques i productes per a paella?
Apropar més les universitats i instituts (com ara Ainia o Aimplas) a les empreses, amb projectes concrets i cofinançats amb la Unió Europea o amb les comunitats autònomes. Així mateix, establir majors línies de finançament i subvencions compartit a la R+D+i, a banda d’exempcions fiscals més senzilles.
Font: Observatori de l’Euram de l’Institut Ignasi Villalonga.
