“Ens va dir que volia beure’s un Campari, així que li en vam fer un de granissat. Em va mirar i em va dir: “Ara comence a sentir-me millor. Moltes gràcies a tots”. Es va adormir i al cap d’una estona va morir”, ha relatat la seua vídua.
El Premi Nacional de les Lletres el 2011, que ha sigut incinerat aquest dimarts en el cementeri de l’Almudena, ha mort feliç i “com ha viscut: amb senzillesa i falta de publicitat”, cosa que era un desig exprés que havia deixat escrit.
Segons ha assenyalat la seua vídua, a Sampedro “li donava paüra el circ mediàtic entorn de la mort dels famosos” i per açò va deixar escrit que solament havien d’anunciar la seua mort “quan ja estiguera incinerat”.
Olga Lucas ha explicat que l’escriptor havia assumit amb naturalitat la mort, “tot i que no li venia de gust morir-se. Deia que tenia por a fallar, a no saber fer-ho amb dignitat, però no tenia por a morir-se”, ha afegit.
Per a la seua vídua, viure al costat de Sampredro ha sigut “viure al costat d’un núvol d’afecte. Ha sigut un privilegi estar al seu costat”, ha conclòs.
El prolífic autor va rebre el 2011 el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles, i el 2010 el Consell de Ministres li va atorgar l’Ordre de les Arts i les Lletres d’Espanya per la seua “excel·lent trajectòria literària i pel seu pensament compromès amb els problemes del seu temps”.
A més d’una desena d’obres econòmiques, va publicar les reeixides novel·les El río que nos lleva (1961), que va ser duta al cinema i El amante lesbiano (2000). El seu últim llibre va ser Reacciona (2011).
