Les dades del Registre Estatal PRTR-Espanya indiquen un “important augment” de les emissions de contaminants a l’atmosfera procedents del teixit industrial del País Valencià en 2014, si bé els vessaments de compostos orgànics halogenats AOX van “disminuir notablement”, segons ha informat aquest dimecres en un comunicat l’entitat Ecologistes en Acció del PV.
El 15 de novembre, el Registre Estatal PRTR-Espanya té l’obligació legal de publicar en la seua pàgina web les emissions de l’any anterior de les instal·lacions que tenen una Autorització Ambiental Integrada, i també de les estacions depuradores d’aigües residuals.
Ecologistes en Acció del País Valencià ha analitzat eixes dades d’emissions de 2014 de les instal·lacions industrials valencianes i conclou que s’ha produït un important augment de les emissions, especialment de les substàncies més perilloses per a la salut humana.
Segons les mateixes fonts, els compostos orgànics volàtils han experimentat un “augment espectacular” (de 361,6%) “a causa de les emissions del tractament de superfícies, amb Ford Espanya al capdavant”, que va emetre a Almussafes 1.922.080 kg, seguida d’SRG Global a Llíria (576.890 kg) i Fina Flexible Packaging (146.600 kg), que van totalitzar 2.645.570 kg.
Per la seua banda, la refineria de BP Oil al Grau de Castelló de la Plana també va augmentar les seues emissions de 770.979 kg en 2013 a 913.180 kg en 2014.
Alacant (Cemex), principal font d’emissions
Els hidrocarburs aromàtics policíclics també van augmentar de forma “important” (94,1%) a causa de l’augment de les emissions de la fàbrica de Cemex a Alacant (745 kg), segurament a causa de la incineració de residus.
Aquesta instal·lació, segons Ecologistes en Acció, és la principal font d’emissions al País Valencià. Mentrestant, les emissions de BP Oil van disminuir lleugerament de 553 kg a 445 kg en 2014.
Augment de metalls pesats (plom i mercuri), Cemex (Bunyol i Alacant) i Esmalglass (Vila-real)
S’han produït importants augments en les emissions de metalls pesants (plom, +18,3%; mercuri, +13%). En el cas del plom per la contribució espectacular de la ceràmica Grespania a Nules, que tota sola va emetre 740 kg, un 52% del total.
Per la seua banda, el sector de plom va reduir les seues emissions de 676 kg (2013) a 299 kg (2014), encara que eixes emissions corresponen a una sola instal·lació, Esmalglass a Vila-real. La fusió de metalls no ferrosos també va disminuir les seues emissions de 533 kg a 391 kg.
En el cas del mercuri l’augment es deu a les emissions de Cemex Bunyol (de 12,23 kg a 36,49 kg) i Cemex Alacant (d’11kg a 22,28 kg ), amb una lleugera disminució de les emissions de BP Oil (de 26,4 kg a 21 kg). UBE Chemical Europe al Grau de Castelló de la Plana va disminuir significativament les seues emissions, de 42 kg en 2013 a menys de 10 kg en 2014 ( valor llindar ).
En el cas del benzè, les emissions han augmentat un 17,7 % a causa de l’augment en BP Oil (de 3.086 kg a 3.652 kg ) i en la fabricació de ciment (de 2.871 kg a 3.359 kg).
L’augment de les emissions d’òxids de nitrogen ha estat causat per la major activitat de les tres fàbriques de ciment (+56,5%, de 2.928.733 kg a 4.582.635 kg en 2014), que en són les principals emissores, amb una important activitat exportadora, ja que la demanda interna està en nivells mínims. El sector de frites i el ceràmic, els següents en importància (3.833.837 kg i 2.109.107 kg en 2014), estabilitzen les seues emissions. UBE Chemical Europe, al Grau de Castelló, disminueix significativament les seues emissions un 40%, i passa de 855.009 kg en 2013 a 610.619 kg en 2014.
Sense avaluar les emissions de CO2 ‘per error’
No s’han pogut avaluar les emissions de diòxid de carboni, ja que la Generalitat Valenciana, tal com ja va ocórrer l’any passat, no ha validat correctament les emissions d’importants instal·lacions emissores. Després de les reclamacions fetes des d’Ecologistes en Acció es van corregir amb posterioritat, segons apunta l’esmentat comunicat.
Així, “per error” no se li ha assignat cap emissió a la refineria BP Oil, encara que en 2013 va emetre 1.188.203 kg i en 2014 va funcionar a plena capacitat. El mateix ocorre amb Cemex de Bunyol, que segons la Generalitat Valenciana no va emetre CO2, quan la realitat és que va produir 725.792 tones entre clínquer gris i blanc, i per cada tona de clínquer s’emeten entorn de 0,9-1 t de CO2.
De les instal·lacions validades es percep un increment de les emissions: així, la central tèrmica de Sagunt de Gas Natural-Unión Fenosa va augmentar les seues emissions en un 8,5%, les cimenteres de Cemex Alacant (+25%) i LafargeHolcim de Sagunt (20,8%) i les ceràmiques Stylnul (+14,8%), Azuliber de l’Alcora (5,4%). En canvi, UBE Chemical Europe va disminuir les seues emissions en un 9,1%. Les emissions a nivell estatal han augmentat en 2014 un 1,1% després de contínues disminucions des de 2008.
Abocaments de líquids
Quant als abocaments líquids, cal destacar la important reducció de compostos orgànics halogenats AOX (-58,9%), “sobretot a causa del descens de l’abocament de les EDAR amb una càrrega superior a 100.000 habitants-equivalents, que van passar de 453.300 kg a 176.352 kg”. També es va reduir l’abocament procedent de la fabricació de pasta de paper (de 129.118 kg a 69.053 kg en 2014), de la refineria BP Oil (de 5.472 kg a 1.458 kg) i de la fabricació de plàstics (de 17.619 kg a 1.243 kg en 2014).
Ecologistes en Acció adverteix que les emissions registrades en el Registre Estatal PRTR-Espanya no comptabilitzen totes les emissions, sinó només les que superen un llindar determinat, diferent per a cada contaminant, d’acord amb el RD 508/2007, però sí arrepleguen les principals emissions i les seues fonts.
L’organització ecologista recorda que una instal·lació pot emetre amb concentracions per davall dels límits legals establits en l’AAI, però això no significa que eixes emissions no tinguen cap impacte sobre la salut humana. En aquest sentit, l’entitat ecologista recorda que “hi ha abundant bibliografia científica que troba una correlació entre les emissions d’instal·lacions industrials (incineradores, abocadors, fàbriques de ciment, etc.) i un augment de la mortalitat i morbiditat per càncer. L’Institut Carles III de Salut Pública ha publicat en 2013 i 2014 alguns treballs en eixe sentit.
