Agressió policial a una família gitana del Cabanyal. Vídeo

“Són conflictius perquè ells volen”, segons els policies del dispositiu
18 novembre 2015 01:00h
Sergi Tarín / València

La memòria dels agredits sol ser fulgurant i fragmentària. I fet a trossos és el record que té Margarita Díaz de la vesprada del passat 11 de novembre. Eren les 17.30 quan arrossegava el carro amb la Felisa, un nadó d’un any i mig, d’ulls molt grans, molt foscos i molt fixos. Margarita anava cap al Santiago Apòstol, el col·legi del barri on estudien el fills de les famílies més pobres del Cabanyal. El 99% de l’alumnat és gitano. A l’altura dels carrers de Doctor Lluch i Pescadors va distingir el voluminós rogle policial. I al mig, sa mare, dos germans i una cunyada. Llavors arrancà a córrer.
 
Un dels germans, Isaac, patix esquizofrènia i, des que li modificaren la medicació, la salut ha empitjorat i té brots psicòtics freqüents. El darrer -aquella vesprada- acabà en intent d’agressió a Saray, la dona. Algú va guaitar per la finestra i avisà la policia. En arribar els agents, Isaac era un cos convuls de 120 quilos que només el seu germà Javier pogué controlar abraçant-lo i recolzant-lo en la paret. “El xic està molt malalt”, explicà Gloria, la mare. I amb la situació ja sota control, tal com reconeix l’atestat policial, Margarita intentà acostar-s’hi. “Un xic de camisa blanca es creuà de molt males maneres i em barrà el pas”, recorda. Era el policia 114.467. Però això no ho sabé Margarita fins que va rebre un manotada i un colp al braç esquerre amb una porra de ferro extensible, un tipus d’arma no reglamentària. Margarita també patí un colp de porra, esta legal, al genoll esquerre per part de l’uniformat 95.104.
 
 
Els crits alertaren nombrosos veïns que estaven jugant a futbol. Molts coincidixen a descriure la porra metàl·lica, fina i plegable. Mentrestant, Marga, feta por, s’allunyava coixejant quan fou immobilitzada per l’esquena i detinguda. “¿I els meus fills, que estan a l’escola?”, “Ja els arreplegaran”. En un cantó es quedà Felisa, bramant, dins del carret fins que Cristina, una tia, se’n féu càrrec. A pocs metres, Gloria i Javier convencien Isaac perquè entrara, pacíficament, en un altre cotxe patrulla. Els dos detinguts passaren per la revisió mèdica a ambulatoris de la zona abans d’ingressar en els calabossos de Sapadors. Allà, Margarita rebé la visita dels dos policies que l’havien agredit. “Vaig témer que em pegaren novament”. Ella asseguda i ells dempeus, li mostraren unes suposades ferides a la cara i els braços. “¡Mira què ens has fet!”. “Jo no veia res i els vaig dir si ho havia fet amb les dents”. “¡És xula la gitana!”, recorda que li amollaren. “Això t’ho has fet tu arrapant-te”, diu Marga que li contestaren quan els mostrà els senyals de les porrades.
 
“No és un barri normal”
 
A les 21.00, dos policies acudiren a casa de Gloria a arreplegar roba per a Isaac. “També els vaig baixar el medicament, però em digueren que d’això ja s’encarregarien els metges”, relata la mare. En aquell temps, Isaac seguia un sever tractament amb dosis elevades: quatre pastilles de matí, dos de vesprada i dos més de nit. Aquella nit i el matí següent ningú no li les va subministrar. A l’ambulatori, segons el part de lesions, només li facilitaren ració doble de Diazepam, un ansiolític que solen receptar als qui passen la nit a dependències policials. Abans de marxar, els dos policies estigueren dialogant una llarga estona amb Tomás Correas i José Luis Jiménez, veïns del bloc i membres de l’associació Millorem el Cabanyal. “En el barri tenim mediadors i estem per la convivència i la integració. Actuacions policials com estes són un llosa al nostre treball”, lamenta Correas.
 
 
I una llosa de més pes fou el que hi caigué dos hores després, cap a les 23.30. Dos furgonetes de la Policia Nacional arribaren al bloc i començaren a vomitar una desena d’agents amb cascos, escuts i escopetes amb pilotes de goma, que desfilaren en posició militar per la façana oest de l’edifici. En el número 9, l’arma creuada sobre el pit, un policia custodiava el pati on viu Margarita. El seu home, Pipo, diu que en obrir la porta l’apuntaren amb l’escopeta i li preguntaren on estava Saray, la dona d’Isaac. I Saray estava en sa casa i, quan s’assabentà que la buscaven, acudí, s’identificà i els digué que Isaac està malalt i que no anava el denunciaria. “Només vull que es cure” demanà. El policies tampoc no es feren càrrec de la caixeta amb les pastilles que, una altra vegada, baixà Gloria. “Són conflictius perquè volen” o “Açò no és un barri normal, només cal vore el tipus de gent que hi ha” són algunes de les declaracions que feren els agents en públic i que estan gravades i poden escoltar-se en l’enllaç adjuntat en la crònica.
 

Des del gabinet de premsa de la Policia Nacional asseguren no tindre constància de la porra extensible ni de l’espectacularitat del dispositiu nocturn. Tampoc que el Bloc dels Portuaris siga una zona en la llista negra de la Policia, tal com insistiren els antiavalots. I respecte al llenguatge emprat en l’atestat policial (dos paràgrafs replets de mencions a “l’ètnia gitana”) explicaren com d’exquisits són amb les notes de premsa però que poc poden fer amb l’ús del diccionari en les casernes. Fet i fet, a Isaac se li acabà el vocabulari demanant anar al bany i, a les quatre hores de crits, s’ajupí i féu de ventre en un cantó de la cel·la. “Per allí no va vindre ningú en tota la nit”, afirma Margarita, qui recorda els calabossos com un túnel udolant de gent demanant anar al lavabo.

A primera hora del matí següent, la causa d’Isaac, en no haver denúncia, fou sobreseguda. Margarita però, hagué d’esperar a les 20.00 per eixir al carrer. Foren més de 24 hores de privació de llibertat que va passar amb dos sucs i un grapat de galetes. I quan va ser reconeguda per la metgessa forense hagué d’escoltar sobre les porrades: “Dona, si escridasses un policia...” En la declaració davant del jutge se li comunicà que ha estat denunciada per agredir els dos policies que la colpejaren. I l’escrit de la Fiscalia descriu, per part de Margarita, incitacions violentes al veïnat, espentes contra la paret, bufetades i arrapades. Un estat espasmòdic que no apareix en l’atestat. De fet, l’informe policial ni tan sols esmenta les detencions. Margarita, que també ha denunciat els dos policies, haurà d’enfrontar-se el proper 11 de desembre a un judici per un delicte d’atemptat contra agent de l’autoritat i dos delictes lleus de lesions. La Fiscalia li demana huit mesos de presó que podrien sumar-se al mes i mig que té pendent des d’octubre de 2014, suspès durant un període de dos anys, per un delicte de frau del fluid elèctric, un altre dels drames del Bloc del Portuaris. De fet, este edifici, al mig de l’antiga prolongació de Blasco Ibáñez i condemnat en el seu dia (i durant 17 anys) a ser enderrocat, viu en un continu estat d’excepció administratiu. A qui no podia pagar la llum li retiraven el comptador i després no li atorgaven cèdula d’habitabilitat perquè l’espai havia de quedar net per les excavadores. Això ha obligat molts veïns, entre ells Margarita i Pipo, a marxar o punxar-se la llum. I tot continua igual, denuncien.
 
 
Val a dir que la de dimecres no és la darrera agressió policial que ha patit el veïnat del bloc. Tal com va informar La Veu, el 3 de maig de 2014, una identificació rutinària acabà amb una càrrega policial i desenes de ferits. El judici se celebrà el passat febrer i la sentència, de 2 de març de 2015, assumí fil per randa l’atestat policial i condemnà quatre veïns per una falta de respecte a l’autoritat.


 
Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next