‘La Policia no té legitimitat davant la societat diversa perquè sempre hi ha estat enfrontada’

Moviment contra la Intolerància organitza unes jornades a València sobre víctimes i delictes d’odi
19 novembre 2015 01:00h

Sergi Tarín / València.

Qui així parla ho fa des de dins i amb coneixement de causa. Es tracta de David Garfella, inspector de la Policia Local especialitzat en l’àmbit del racisme i la xenofòbia i un dels participants, este dijous, de les jornades “Víctimes i delictes d’odi”, organitzades per Moviment Contra la Intolerància. “Per a la Policia, el fenotip tradicional espanyol és blanc, de classe mitjana i catòlic. Tot el que no ha sigut això, ha quedat enfront”, criticà Garfella, qui també demanà uns cossos de seguretat més comunitaris, a l’estil anglosaxó, que potencien l’autogestió dels conflictes en veïnats i barris i que només intervinguen en aquells casos més greus.

Una policia per a la qual caldrien nous i més mitjans pedagògics i de formació, segons Albert Ibáñez, secretari autonòmic d’Inclusió. “¿Quantes voltes utilitzen els agents les pistoles i quantes vegades s’han d’enfrontar a conflictes relacionats amb la diversitat i la convivència?”, s’hi preguntà i avançà l’estudi, en els pròxims mesos, d’un pla autonòmic contra el delictes d’odi tot seguint l’acord del Botànic, l’encofrat polític del tripartit.

Val a dir que els delictes d’odi són aquells que estan motivats per un prejudici basat en la discapacitat, l’origen ètnic, la religió, les creences, l’exclusió social, l’orientació sexual o el pensament polític. Hi ha estudis que alerten d’un radi d’uns nous milions de víctimes a l’Estat espanyol, el 20% de la població. “Estes apreciacions es queden molt curtes”, precisà Garfella. En tot cas xifres on s’encabix Margarita Díaz, qui, com relatà este dimecres La Veu, fou agredida per dos policies nacionals quan s’acostà a interessar-se pel seu germà Isaac després de patir un brot psicòtic al mig del carrer. Díaz fou detinguda i passà 24 hores als calabossos de Sapadors i dels Jutjats. El dia 11 de desembre serà jutjada per atemptat a l’autoritat. Durant la detenció hagué d’escoltar expressions com “És xula la gitana!”, de marcat perfil d’odi segons les coordenades establertes durant les jornades.
 

Díaz contà en públic la seua història i aportà tot tipus de documentació a Macarena Correro, fiscal responsable de la secció de delictes d’odi i de discriminació a la Fiscalia Provincial de València. Segons Correro, qui també participà en l’acte, el fet que ja hi haja un procés en marxa no li permet concretar cap investigació, però sí supervisar la instrucció. En el sumari de Díaz, crida l’atenció l’escrit d’acusació de la Fiscalia, firmat per Y. Domínguez, que la responsabilitza de generar aldarulls, propinar bufetades i empentar amb tanta força un policia com per estampar-lo contra la paret. Uns extrems als quals no arriba ni el mateix atestat policial.

Díaz estigué acompanyada d’altres víctimes d’odi com el senegalès Moulaye Ndiaye, el cas del qual botà a les planes dels diaris després que cinc joves l’apallissaren i un d’ells el llancés per un pont, a Bunyol. Al costat, Cristian Paul Biya, relatà la llarga llista de discriminacions per ser homosexual al Camerún. També hi intervingué Amparo Sánchez, del Centre Cultural Islàmic de València, qui alertà sobre la veda oberta que pot establir-se en contra dels musulmans després dels atemptats de París. Per això reivindicà i demanà prudència i didàctica a governants i mitjans de comunicació.
 

I fou des de la perspectiva dels mèdia que parlà el periodista i activista Miquel Ramos, qui alertà de la radicalització d’una societat, la valenciana, on la impunitat ha esdevingut terra fèrtil. De fet, denuncià com “entre 2005 i 2011 han hagut més de 30 atacs amb explosius al País Valencià”. La llista és diversa: casals Jaume I; seus del Bloc, EUPV i PSPV-PSOE; la llibreria 3i4,“la més atacada d’Europa”; les mesquites de Gandia i de València i, fins i tot, un prostíbul. I, en especial, la seu de CEAR (Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat), amb més d’11 atacs amb mescles de masclets i metralla. “Un d’ells quan estava oberta la seu, amb un paper encès a la porta que apagà un xiquet de quatre anys”, relatà.

En clau valenciana es tractà el delicte d’odi de tipus lingüístic, del qual ha estat paradigma Miquel Gironés, músic d’Obrint Pas a qui agrediren i detingueren dos policies nacionals per parlar-los en valencià. El judici es va celebrar fa pocs dies i Ramos lamentà la manca de penediment dels agents, qui, a més, “estigueren acompanyats en tot moment per una desena de companys”. A l’altre extrem de la taula, Garfella esbufegava: “Un policia ha d’entendre que la seua pròpia cultura no és la llei”. Una apel·lació a la diversitat que hauria de començar, segons l’inspector, pels mateixos cossos de seguretat: “la Policia ha de ser un espill de la societat i ha d’estar conformada per tot tipus de minories ètniques”.

Finalment, Esteban Ibarra, president de Moviment Contra la Intolerància, aplaudí i lamentà alhora, “pel retard d’anys”, el recent i primer informe del Ministeri de l’Interior sobre delictes d’odi, amb un registre de 1.285 casos al 2014. Una xifra que topeta amb els 4.000 inventariats per l’entitat ciutadana. “Tant l’una com l’altra són xifres irrellevants”, subratllà Ibarra, ja que, segons la Unió Europea, “representarien només un 10% dels casos”. En eixe sentit, Ibarra animà a denunciar per, i en vista dels números, obligar els polítics a legislar una llei integral sobre delictes d’odi.
 

next