ACN / Gandia.
Lucia Pietrelli (Candelara, Itàlia, 1984) ha guanyat el 38è premi de narrativa Joanot Martorell de Novel·la amb Cadenes, una obra que viu als llimbs, entre el realisme i el surrealisme, entre el gènere de la novel·la negra i el de la novel·la psicològica, segons ha informat Edicions 62, qui editarà el llibre. El professor i poeta Xavier Macià (Tremp, 1961) ha obtingut el 53è Premi Ausiàs March de Poesia amb Obre les mans, un poemari que impacta per la seua sensibilitat i veritat i que amb una veu propera i humana, sedueix i atrau el lector poderosament. Els Premis Ciutat de Gandia s’han lliurat en el marc d’un acte que s’ha celebrat al Teatre Serrano de la capital de la Safor, una cerimònia presidida pel conseller de Cultura, Vicent Marzà.
Els premis estan convocats i gestionats per l’IMAB (Institut Municipal d’Arxius i Biblioteques), organisme autònom de l’Ajuntament de Gandia, i editats per Edicions 62 a partir del pròxim 25 de novembre.
Un total de 18 originals han optat al 38è premi de narrativa Joanot Martorell de Novel·la. El jurat, format per Ignasi Móra, Pilar Beltrán, Miquel de Palol i Adolf Beltrán, ha reconegut l’obra de Lucia Pietrelli, italiana resident a Mallorca, i que fins ara havia publicat diversos poemaris.
Segons que informa Edicions 62, Cadenes narra la història d’un grup d’amics a qui la seua manera extrema d’estimar els porta a jugar-se la vida. La mort d’un dels personatges en circumstàncies sospitoses engendra una espiral de dubtes entre la novel·la negra i psicològica arrodonint una composició polifònica que explora els límits tèrbols i fràgils entre veritat i mentida.
Al 53è Premi Ausiàs March de Poesia han optat 50 originals dels quals el jurat, format per Jordi Cornudella, Jaume Pont, Maria Josep Escrivà, i Marc Granell ha escollit el poemari Obre les mans de Xavier Macià (Tremp, 1961). A través d’una nota de premsa l’editorial indica que el llibre impacta per la seua sensibilitat i veritat i que amb una veu propera i humana, Macià sedueix i atrau el lector poderosament. El pròleg, a càrrec de Sam Abrams, defineix: “La poesia ha estat l’instrument que ha fet possible la vertebració, la formalització i la universalització del discurs de Macià”.
