El Puig d’Almisrà, el reconeixement  del Consell a la nostra història diplomàtica

Fa tant sols uns dies el DOGV publicava el Decret 207/2015. El seu títol té un tarannà no escrit conciliador amb la història, amb els fets, amb els territoris i coherent amb els valencians, una conciliació de consciència maltractada que es va guarint de les ferides de l’oblit i el menyspreu. El Decret del Consell declara El Puig d’Almisrà Bé d’interès Cultural, amb la categoria de lloc històric.
21 novembre 2015 01:00h
RedactaVeu / València

Fa tan sols uns dies el DOGV publicava la Resolució de 3 de novembre de 2015, de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, amb què es va acordar incoar l’expedient per a la declaració de Bé d’Interés Cultural, amb la categoria de Lloc Històric, a favor del Puig d’Almisrà, situat al terme municipal del Camp de Mirra, delimitant-lo, descrivint els immobles que s’hi associen des de temps immemorial, articulant la corresponent normativa protectora i sotmetent-se l’expedient incoat a tràmit d’informació pública.

La Resolució atorga a la Generalitat la responsabilitat de protegir-lo i vetllar pel patrimoni, alhora que serà la responsable, a través de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esports  d’emetre autoritzacions per a les possibles intervencions que calguen fer sobre el conjunt patrimonial.

Així, en la Resolució s’indiquen diferents graus de protecció, mitjançant diversos reconeixement, (Article 9), béns de rellevància local adscrits en tres categories: a la categoria de monuments d’interès local: l’ermita i l’ermitatge de Sant Bartomeu, casa de les Monges. Les Penyetes número 5, casa del Batlle o de la Batllia. Les Penyetes núm. 6, Casa a les Penyetes números 7, 8 i 9. Amb la categoria d’espais etnològics d’interès local: la Séquia Major. Amb la categoria d’espai de protecció arqueològica: el jaciment arqueològic situat al paratge de la Fantasmeta, on es troben restes de murs i d’una possible torre.


Tanmateix, és la justificació erudita que adjunta la Resolució, expressada en l’annex, aquella que posa en rellevància una de les ubicacions històriques més significatives del nostre territori. “El Puig de Mirra va ser l’escenari de l’històric tractat d’Almisra en què Jaume I el Conqueridor, rei d’Aragó, i el futur Alfons X el Savi de Castella delimitaren l’expansió territorial de l’una i l’altra corona entre els regnes de València i Múrcia, després dels avanços en la reconquesta del Regne de València, en 1238, i del Regne de Múrcia per Castella, en 1243, arran dels tractats de Cazorla i de Tudellén (o Tudilén)”.

Seguint per l’annex, podem llegir detallades les avinenteses i esdeveniments que tingueren lloc al Puig d’Almisra. “Diu la Crònica de Jaume I que després d’haver-se vist al Camp el rei i l’infant, aquest se’n vingué al paratge del Real per veure la reina, i que el rei va manar desembarassar el castell i la vila d’Almirra perquè Alfons s’hi instal·lara, però que l’infant no va voler i es va allotjar fora, al peu del puig d’Almirra, on havia manat muntar les tendes. Entre els possibles paratges on Alfons es va assentar estan el conegut com les Graelletes, pels abundants signes incisos, probablement heràldics en forma de graella. Els petroglifs es localitzen sobre una gran llosa natural, en un tàlveg que separa el Puig d’Almirra, on s’emplaça el castell i un altre pujol més a l’est anomenat la Fantasmeta. Igual de probable és el vessant nord anomenat el Real, per la planura i proximitat a la séquia. Segons el tractat, van quedar per a Alfons, Alacant, Aigües, Bussot, Villena, Sax, Capdets i Bogarra, i per a Jaume, Castalla, Biar i Almirra. En la Crònica de Jaume I s’esmenten, en el domini castellà, Almansa, Sarafull (Jarafuel) i el riu Cabriol, i en l’aragonés, Enguera, Moixent, Relleu, Xixona, Alarc (partida dels Arcs, al terme d’Altea), Finestrat, Torres (partida de la Vila Joiosa), Polop, la Mola (prop d’Aigües) i Altea. La trobada va tindre lloc des del dia 23 de març fins al 26 de març de 1244. Les negociacions es van dur a terme entre el mateix rei Jaume, d’una part, i d’una altra, el mestre d’Uclés i el senyor de Biscaia, com a emissaris de l’infant”.

Convé recuperar, per tindre una visió ampliada dels fets diplomàtics que tingueren lloc al Puig d’Almisra, la presentació que llegí el professor José Ferrándiz Lozano i que publicà La Veu, a propòsit del famós Tractat d’Almisrà, representat en 1976 a la població a partir del text de Francisco González Mollá i la posterior millora escènica de Salvador Doménech, arran de l’èxit recollit, estrenat en 1982.

El mateix professor i actual director de l'Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, a més autor del llibre Data Almizrano,  José Ferrándiz feia una valoració per a La Veu, del que suposa aquest reconeixement “és com posar una xinxeta en el mapa històric de la Comunitat Valenciana, és una manera de destacar la seua rellevància. En rigor, la declaració de l'entorn del vell castell com a Lloc Històric no és més que la protecció legal d'un espai i un patrimoni. Però això seria poca cosa per a un esdeveniment amb ànima: un moment de tensió política salvat pel diàleg, per la pau, que a més ens connecta amb les nostres arrels. Des dels anys setanta la difusió d'aquest succés s'ha enriquit amb distintes accions –la representació teatral en El Camp de Mirra, la investigació i divulgació històrica– a les quals ara se suma aquesta declaració”.


 

Descargas

next