Catalunya: davant l’amenaça del 155

10 qüestions sobre la hipotètica suspensió de l’autonomia catalana
22 novembre 2015 01:00h

Marina Bou / Barcelona.
 
Us presentem l’article de la Constitució Espanyola 155: “Si una Comunitat Autònoma no complia les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposin, o actuava de forma que atemptés greument contra l’interès general d’Espanya, el Govern [...] podrà adoptar les mesures necessàries per tal d’obligar-la al compliment forçós de les dites obligacions o per tal de protegir l’interès general esmentat. Per a l’execució de les mesures previstes a l’apartat anterior, el Govern podrà donar instruccions a totes les autoritats de les Comunitats Autònomes”. Fins ara, el 155 mai no s’ha aplicat i el fet de no haver estat ni tan sols desenvolupat en una llei orgànica el converteix gairebé en una intel·lèquia jurídica.
 
1. Realment pot aplicar-se?
 
Per al jutge i primer president de la Generalitat Valenciana, Josep Lluís Albinyana, l’article té dues “mancances greus”. Segons la mateixa constitució, tota limitació d’un dret és possible en funció d’una temporalitat, és a dir, l’article hauria d’especificar durant quant de temps s’aplicaria la suspensió a la Generalitat i -si parlem de derogar en lloc de suspendre- aleshores, entra en joc l’Estatut de Catalunya. Per a derogar una llei s’ha de dur a terme el mateix procediment que s’ha seguit per aplicar-la i, com es tracta d’un text votat en referèndum pels catalans, també caldrien les urnes per derogar-lo. En segon lloc, el jurista valencià es pregunta a qui s’ha d’aplicar el 155, quines són aquestes autoritats a què s’al·ludeix. Per a Albinyana, l’article cau en el buit d’una indefinició general. Segons el jutge valencià, és el Tribunal Constitucional el que -en tot cas- hauria de decidir quan una Comunitat Autònoma “actuava de forma que atemptés greument contra l’interès general d’Espanya”. Així doncs, seria legítima l’aplicació del 155? Albinyana contesta amb un no rotund i afirma que l’article només és una “pura amenaça retòrica, d’escassa justificació jurídica”.
 
Molt diferent és l’opinió del portaveu de l'Associació de Jutges Francisco de Vitoria, Marcelino Sexmero: “Com no ha de ser legítim, si està a la Constitució?”, exclama. Segons Sexmero, amb les Corts dissoltes per la convocatòria d'eleccions generals el 20 de desembre, només caldria “esperar a constituir-les” i la decisió del proper govern faria la resta. Una decisió que podria abastar la suspensió total o parcial de les competències autonòmiques i que -en paraules del jurista- dependria de la “proporció de l’amenaça”. “Hi ha serveis que no caldria suspendre”, afirma, deixant de banda àmbits com el de la seguretat ciutadana -que “passaria a dependre del Ministeri d’Interior”- o la hisenda pública i el sistema fiscal. Pel que fa al conflicte de la temporalitat esmentat per Albinyana, Sexmero apel·la al temps necessari “mentre es resolgui el conflicte”, alhora que assegura que la figura de l’autoritat està definida per llei. Segons ell, el paper del Tribunal Constitucional seria de simple control una vegada aplicat el 155.
 
 
2. Suposaria l’asfíxia de les arques catalanes?
 
“La Generalitat és una administració pública que forma part de l’administració de l’estat, no consumeix recursos en ella mateixa i els diners que rep es destinen als sous dels funcionaris i a pagar proveïdors”, afirma el periodista especialitzat en economia, Jordi Fortuny. Per a ell, l’economia catalana no hauria de córrer cap perill per una suposada aplicació de l’article 155. En definitiva, seria impensable que el govern espanyol perjudiqués tercers en el context d’una “lluita política” i és “difícil” que decidís congelar els comptes catalans. De la mateixa manera, pensa l’economista Joan Carles Reverté, que posa sobre la taula la possibilitat que l’estat decidís prendre el comandament de les decisions en matèria econòmica a Catalunya nomenant uns administradors. Una decisió que, segons Fortuny, podria afectar en la manera com es gestionarien futures inversions públiques al territori.
 
3. A qui haurien d’obeir els Mossos d’Esquadra?
 
Des que es fes pública la notícia que la fiscalia de l’Audiència espanyola ha demanat a la policia autonòmica catalana que l’informi de qualsevol indici de rebel·lió i sedició, el telèfon del Sindicat de Policies de Catalunya no ha parat de sonar. L’ombra del 155 cau sobre els cossos de seguretat catalans amb més força que en qualsevol altre àmbit, tot i que el seu portaveu -David  Miquel- augura  que “no serà necessari” aplicar l’article. En el cas que fallessin les seves prediccions, des del Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya manifesten que “la policia autonòmica no és més que un cos auxiliar dels cossos i forces de seguretat de l’estat” i es limitaria a obeir les lleis. Tot fa preveure que -formalment- els alts comandaments policials no s’oposarien a l’aplicació.
 
4. Capgiraria les aules o la immersió lingüística?
 
L’aplicació tampoc no hauria d’afectar l’àmbit de l’ensenyament públic, ni la legislació vigent fins al moment. Segons afirma Josep Miquel Lacasta des del Casal del Mestre, les sensacions que es respiren en l’àmbit educatiu català no són pas de preocupació: tot i que a les aules el tema lingüístic segueix sent un debat turbulent, el professor apel·la a “una jurisprudència que permet navegar amb certa tranquil·litat”. Només el supòsit que el govern central sigui estricte amb alguns dels preceptes que marca la LOMCE podria encendre els ànims. D’altra banda, el secretari general d’educació de Comissions Obreres a Catalunya, Manel Pulido, té clar que la immersió lingüística “no ocasiona cap problema social a Catalunya” i -per tant- no veu lligams entre l’aplicació del 155 i possibles canvis en el sistema educatiu per més que alguns partits com UPyD hagin demanat el retorn d’aquesta competència a l’estat per evitar, diuen, que es fomenti l’odi a Espanya des de l’escola.
 
5. Com afectaria la sanitat autonòmica?
 
L’àmbit sanitari a Catalunya ha estat un dels més afectats per les retallades de la Generalitat durant els últims anys. Una situació que, segons expressa la Federació de Sanitat de Comissions Obreres a Catalunya, podria veure’s agreujada en cas d’aplicar-se el 155. “Com a servei bàsic, seria molt irresponsable que això afectés aspectes com la liquiditat a l’hora de pagar a farmàcies o a hospitals concertats”, manifesten. D’altra banda, l’organització sindical Metges de Catalunya, es refereix al possible impàs de temps entre la suspensió de competències autonòmiques i el seu traspàs a l’estat espanyol com un escenari ple de dubtes i incerteses.
 
6. Trencaria el sistema comunicatiu públic català?
 
El periodista i professor de la Facultat de Relacions Internacionals i Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, Vicent Sanchis, és clar quan se li suggereix la possibilitat que el 155 s’enredi en l’entramat comunicatiu català. “No hi ha cap llei que digui que es poden intervenir els mitjans de comunicació” i, si el govern espanyol apel·la constantment a la legalitat, haurà de respectar-la. Per la seva banda, el president del Grup de Periodistes Ramon Barnils, David Bassa, assegura -basant-se en “els precedents dels partits estatals” pel que fa a actuacions en l’àmbit dels mitjans de comunicació autonòmics (com, per exemple, les d’alguns representants del Partit Popular al  Consell de l’Audiovisual de Catalunya)- que el 155 podria posar en risc tot el sistema comunicatiu català. La comunicació pensada i feta en català, nacional, es convertiria en part de la dels “mitjans regionals espanyols” i es podria posar en perill l’ús de la llengua o el punt de vista des del qual es donen els continguts. “Catalunya és l’única illa del mapa comunicatiu espanyol que es manté al marge de les audiències generals i, amb l’aplicació del 155, podria desaparèixer aquest petit poblat gal”, conclou el periodista. El que no entra gaire en joc (tot i que el PP ha arribat a insinuar-ho en alguna ocasió) és el desmantellament total de les estructures comunicatives.
 
7. Aturaria el procés independentista?
 
Jordi Cañigueral, militant i ex-líder d’ERC a Santa Coloma de Gramenet, opina tot el contrari. “El 155 acabaria beneficiant-nos, perquè activaria encara més  la societat civil en favor del procés”, assegura. En l’àmbit polític, Cañigueral es mostra convençut que s’uniria el bloc independentista del Parlament que -a més- acabaria englobant també les opcions federalistes. “Es crearien dos blocs polítics encara més clars, independentistes i federalistes s’ajuntarien contra un mal major i el procés agafaria més embranzida”, diu. En canvi, tot i afirmar que una primera lectura teòrica fa pensar en la unitat com a resposta a una repressió d’aquestes característiques, el periodista Francesc-Marc Álvaro no està convençut de les paraules de Cañigueral. “Considerant els interessos i enfocaments tan diversos que existeixen dins el bloc sobiranista, les previsions no són fàcils de fer”, conclou.
 
8. Agitaria les bases de la societat civil?
 
Segons el sociòleg Jordi Busquet, seria com “obrir la caixa dels trons”. Tot i que fins ara s’han gestionat de manera pacífica situacions socials “potencialment explosives”, la reacció de la societat civil és incerta. “En els conflictes socials, si no es busquen sortides raonables, hi ha un cert risc que sorgeixi la violència”, afirma. Les amenaces només fan que atiar el foc, però existeixen bastants possibilitats que el 155 sigui “contraproduent” per a l’estat espanyol, ja que el moviment independentista ha demostrat capacitat per mobilitzar la ciutadania i ha “dosificat” molt bé un “potencial de revolta encara bastant intacte”. Una de les opcions menys probables per a Busquet, és el fet que la por “desinfli” el sobiranisme al carrer. De la mateixa opinió és la degana del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya, Anna Parés, qui afirma que el “sentiment nacionalista” català sempre s’ha enfortit en situacions repressives. Segons la sociòloga, la societat podria dividir-se en dos grans blocs diferenciats (independentistes i unionistes) que -amb tot- podrien conviure pacíficament: “Catalunya sempre ha estat una terra de convivència, d’acollida, i això no s’ha trencat ni hi ha símptomes que ho hagi de fer”. Per a Parés, els  conflictes socials que pogués provocar el 155 serien merament “puntuals”. 
 
 
9. Com afectaria la resta d’autonomies, sobretot en el cas d’Euskadi?
 
Sobre si l’aplicació del polèmic article a Catalunya podria repercutir en la resta de comunitats autònomes, el politòleg Jordi Pacheco pensa que sí: seria un precedent i podria obrir-se un camí perquè s’apliqués amb més facilitat. “Si un cop aplicat a Catalunya, la percepció dels resultats fos positiva des de l’estat, podria arribar a aplicar-se a altres comunitats”, diu. En el cas concret d’Euskadi i les seves aspiracions independentistes, podria utilitzar-se com una espècie d’amenaça, una oportunitat de mostrar fermesa que també podria proporcionar al PP vots a la resta de l’estat. El periodista polític Roger Tugas està d’acord amb aquesta reflexió i, a més, proposa un altre punt de vista. El programa electoral de Junts pel Sí contempla una declaració d’independència immediata en el cas que l’estat espanyol intenti frenar d’alguna manera les vies d’autogovern. Això significaria que el 155 obligaria la resta de comunitats a posicionar-se i -concretament- podria decantar al govern basc cap a l’independentisme.
 
10. Com reaccionaria la comunitat internacional?
 
“Significaria creuar la línia vermella”. Així respon aquesta pregunta la consultora en comunicació pública a Brussel·les, Erika Casajoana. Segons ella, el 155 és un gol en pròpia porta per a l’estat: “Els tractats imposen que els estats europeus han de ser democràtics” i aplicar les mesures que proposa el 155 en “una regió pacífica i -a més- clau en àmbits com el turisme, els transports o les exportacions”, no ho seria. En paraules de Casajoana, els estats europeus –junt amb el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker- donen suport al PP Europeu en favor dels interessos del govern estatal perseguint la idea que “són un grup d’estats que han d’ajudar-se entre ells”, però el 155 és molt complicat de defensar. Per a la consultora, si Espanya actua com un estat no democràtic, Europa s’haurà de posar del costat català. Segons Pol Morillas, Investigador Principal per Europa al CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs), l’aplicació de l’article és l’últim dels recursos que es plantejaria l’estat: tot i que la UE no pot intervenir en els “assumptes interns” d’un tercer estat, l’atenció de tots els països es centraria directament en el cas català. Simbòlicament, el 155 donaria molta força al moviment independentista davant la comunitat internacional.

next