Debuts, advertències, records, anècdotes i Premis Ovidi enlairats


Sixto Ferrero / València

Una gala és una gala, com totes en les quals hi ha un motiu de reunió, de joia i d’exaltació i reconeixement d’una persona, col·lectiu o èxits. Però quan eixa gala ha palpat l’ostracisme, la gala pren sempre tarannà reivindicatiu. Hi conviuen l’alegria del premiat amb el neguit de l’apartheid. Quin remei doncs. Què hem fet nosaltres per merèixer això?, es podien preguntar els músics del Col·lectiu Ovidi Montllor, els qui munten la Gala dels Premis Ovidi.

La X Gala dels Premis Ovidi, la de la normalitat que hem destacat al llarg de les cròniques i crítiques que hem publicat a La Veu durant aquest 15 dies en què els músics de la música en valencià han fet ús i gaudi de casa seua, ha comptat amb debutants. És obvi, i no és la primera vegada que se sent això en una gala o reunió de caire cultural en els darrers mesos, que el rebuig aplicat pel PP ara cal solucionar-ho. És per tant bastant comprensible que els representants públics que debuten com a oients, en aquest cas, d’aquesta gala musical reberen des d’agraïments pel suport i l’assistència, fins a advertències còmplices. A propòsit d’això, de les moltes i encoratjadores intervencions de la gala convé recordar la de Vicent Torrent, membre d’Al Tall qui advertí que tot i la normalitat, desitjada de fer-la llarga i duradora, ‘la Fera’ si no es fan les coses bé, si no s’està  a l’alçada de les circumstàncies, “mossegarà”, digué Torrent. En el mateix sentit es va explicar Manolo Miralles, membre d’Al Tall ara a Musicants i president del COM, recordant que “la fera observa i vigila”.

En la vessant més estrictament professional convé recordar l’advertència del membre d’Escola Valenciana, tot i aprofitant per anunciar que l’entitat seguirà donant suport a La Gira i a la creació de música feta en valencià, però, recordà que “ja no és només que estiga cantada en valencià, sinó que cal millorar les lletres, els arranjaments i els directes”. També en el mateix sentit es manifestà Miquel Gironès, en el seu torn de paraula després de rebre de mà del president Ximo Puig el Premi a la trajectòria artística que recaigué en Obrint Pas, Gironès expressà que “potser el país ja no necessita lletres i cançons reivindicatives, potser ara la normalitat que ens cal és cantar sobre les persones, sobre l’amor i la pau...”, també van compartir un record especial per a ells, “ens haguera agradat que tot açò ho haguera viscut Mavi Dolç” digueren els membres d’Obrint Pas.


Amàlia Garrigós, donant inici a la X Gala dels Premis Ovidi 2015.

Però, la Gala, a banda dels protocols i de les situacions adients a una festa de la música, al reconeixement de les propostes, a les emocions i tot allò que constreny el cor dels guanyadors, les dedicatòries, els discursos, la nit comptà amb debuts inesperats. Així es va poder veure el debut d’Eugeni alemany com a lletrista i cantant o l’estrambòtica i delirant cançó de Xavi Castillo també debutant en la vessant de cantautor.

Algunes anècdotes?, el president de les Corts, Enric Morera explicant al president de la Generalitat Ximo Puig l’humorístic descuit del vídeo electoral d’UPyD amb el videoclip del Diluvi. Tanmateix, una gala de festa, de premiats a la sala Rodrigo de gom a gom, de rialles, de deferències, de gestos de fotos i selfies, de hastags, de Premis Ovidi enlairats. De normalitat que ja espera com la fera, en pau.
 

 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat