– Què ha volgut dir quan parlava d’incertesa empresarial sobre el procés d’independència de Catalunya durant la seua intervenció?
Jo no em ficaré en política. Jo crec que s’entén perfectament el que he dit quan parlava d’incertesa.
– En tot cas, si els catalans segueixen endavant amb el procés sobiranista, els valencians haurem de continuar seguir sent els socis econòmics…
A veure. Jo l’opció que Catalunya se separe de veres i culmine el procés independentista és una opció que no contemple i que no em crec. Va contra qualsevol sentit comú, i les coses tarden més o menys.
– Què pot dir sobre el tema de la reivindicació històrica que ara es fa, fins i tot amb més fonament, de la necessitat de l’Arc Mediterrani de comptar amb més i millors infraestructures?
És que jo crec que l’Arc Mediterrani ha funcionat sempre. I encara que la gent no ho sàpiga ha funcionat sempre. El que passa és que jo crec que la situació del segle XXI no és la del segle XX, evidentment, i cal fer-ho encara millor i per tant cooperar encara més. Perquè tots hem d’innovar. Per a ser competitiu has de ser productiu. I ser productiu és, en essència, crear major valor afegit per persona. Aquesta és la mare del ous.
Clar, naturalment també es pot ser més competitiu pagant menys a la gent. Caldria reconduir també, com ha passat a Espanya en els últims anys, els increments salarials, però eixe és un camí que no es pot mantenir per sempre. És a dir, la forma que es puga fer, perquè no ho estem fent, és que siguem més productius. I aconseguir-ho és, bàsicament, una qüestió d’innovació.
Però quan parlem d’innovació no pensem en les innovacions meravelloses de circuits integrats. Innovacions són també la forma de gestionar les empreses, la forma de comercialitzar-les, de presentar un producte, la forma de la logística que permeta estar en uns punts de consum en el menor temps i a menor cost… Tot açò és innovació també. I açò o es fa bé o ho tenim cru. És que és així de fàcil!
– Està d’acord amb les reivindicacions del conseller sobre el dèficit fiscal del País Valencià?
El conseller i jo hem fet en aquest poc temps no sé quants “bolos” parlant d’anar per ací explicant açò i la veritat és que hi ha una coincidència absoluta. Perquè jo crec, i espere, que hi haja una coincidència absoluta entre els valencians. Perquè crec que els valencians ho tenim clar, claríssim. De fet, ho reclamem també davant del govern. No és que siga una qüestió que ara estiga de moda. Ho reclamem des de fa molt de temps perquè a més és una qüestió purament de sumar i restar. És a dir, si et ve el pressupost just per a cobrir les necessitats bàsiques, com la Sanitat, l’Educació, la Dependència… si amb açò no arribes, amb quins diners faràs les polítiques que impulsen l’economia? És que, a veure, no cal ser tan llest, és evident!
– Per cert, ha sigut vostè molt clar pel que fa al Corredor Mediterrani. Quin missatge traslladaria vostè al Govern de Mariano Rajoy de cara al fet que siga un corredor de primera?
Doncs cal anar, encara que coste més temps, al projecte original. El Corredor Mediterrani és un eix prioritari a Europa i així el va definir la Unió Europea: un dels 10 eixos prioritaris. I la condició d’eix prioritari és que hi haja doble via per a passatgers i doble via per a mercaderies, independentment. I aquest és el corredor i eix mediterrani. I la resta és anar posant pegats i intentant arreglar les coses, de manera que a voltes ixen resultant al final més cars que el que hi havia previst.
José Vicente González, en un moment de l’entrevista.
