El Teatre El Musical del Cabanyal acull l'estrena a València de ‘Pinedas tejen lirios’

‘Pinedas tejen liros’ forma part de la ‘Trilogía Republicana’, escrita i dirigida per l’alteana Zaida Rico i la logronyesa Susana Hornos
25 novembre 2015 01:00h

Sixto Ferrero / València

Trinchera Teatral és una companyia formada per actrius que viuen a Buenos Aires, tot i que són de diversos territoris de l’estat, i que allà han obtingut un merescut èxit i nominacions amb la seua Trilogía Republicana. Aquesta trilogia està formada per tres obres, les quals tenen autonomia però, que estan relligades per la seua concepció, ja que totes tres es basen en la memòria històrica de la República i la lluita, tot atorgant-li un paper destacat a la dona, la seua lluita pels drets i ideals i la violència que s’exercí sobre ella, donant-li una trajectòria intemporal i pangeogràfica.

Així, Granos de uva en el paladar fou aleshores la primera d’aquesta trilogia basada en la II República espanyola, la Guerra Civil i la posterior dictadura, és per això que la memòria, com a fet dignificador, condueix l’obra. En el mateix sentit se sosté la tercera part d’aquesta trilogia, Auroras encara que el motiu tractat és l’exili. En el mig es troba Pinedas tejen lirios, on a partir de la biografia de Mariana Pineda es representa la lluita de la dona, la violència, el feminicidi i el masclisme així com els valors republicans.

Les codirectores i dramaturgues de tot plegat són Susana Hornos i l’alteana (Marina Baixa) Zaida Rico qui també actua i forma part de la companyia Trinchera Teatral, on han desenvolupat la seua feina a l’altra banda de l’Atlàntic. Zaida Rico fa vuit anys que viu a l’Argentina, i Susana Hornos 12, mentre que Ana Noguera, l’altra actriu de la companyia en duu 2. Cap d’elles es coneixia abans però, “vaig marxar a Argentina perquè volia fer el teatre que es feia allà. Ens vam conèixer allí i vam muntar la companyia” comenta Zaida Rico. A l’Argentina han aconseguit un èxit rotund i un seguit de nominacions a diversos premis amb aquesta Trilogia Republicana, però a més, “ha ajudat a visibilitzar un tema que fins fa quatre dies a Llatinoamèrica no se’n parlava, com la violència contra les dones. En això, l’obra també té un component gran de pedagogia”, ens diu Zaida, qui confessa que ara “volem tornar un poc cap a casa”.

Granos de uva en el paladar, idealitzada pel color roig i la recuperació de la memòria (històrica), es va poder veure l’any passat a València a la Sala Ultramar. Aquest cap de setmana, en dues funcions dissabte (20.30h) i diumenge (19.00h), el Teatre el Musical (TEM) del Cabanyal acull l’estrena a València de Pinedas tejen lirios, la segona obra de la trilogia.


Per què la República, la lluita, la memòria...?

“A la meua família no hi ha morts soterrats als fossats per la Guerra Civil, és més, no la van sofrir en excés. Però a ma casa sempre s’ha dialogat i explicat el tema de la guerra, la dictadura” explica Zaida Rico a aquest digital sobre les motivacions que les conduí a muntar una trilogia republicana. “És important parlar sobre aquest tema perquè hi ha gent que ha mort sense saber on tenen soterrats els seus familiars”, justifica la dramaturga valenciana. Per a Zaida, “és un compromís moral” escriure i treballar sobre aquests temes, problemes i valors, que al costat de Susana Hornos prenen girs més personals, ja que com ens explica “Susana sí té familiars en fosses comunes i afusellats”.

El personatge, Mariana Pineda, “és important perquè en la  II República es recupera la seua figura, apareix la seua cara en els segells” i tots els valors de “lluita i situacions viscudes sobre la violència cap a les dones”, al costat de la República “i la defensa de drets fonamentals serveixen també” per a Pinedas tejen lirios “per denunciar una lacra actual com la violència masclista”.

“Visibilitza la violència patida per les dones abans i ara”

Mariana Pineda de Lorca està en l’imaginari col·lectiu de les actrius” diu Zaida Rico sobre el personatge de qui parteix l’obra. “A l’Argentina ens vam trobar amb una historiadora que ens va mostrar un munt de documents, d’investigacions que ens mostraven la vida real, la vida autèntica de Mariana Pineda i vam pensar que calia fer alguna cosa amb la força d’eixe personatge real. Que transmetera la lluita, la qual s’aprèn encara que hi haja un canvi de temps o fins i tot de països”, perquè Mariana Pineda va viure, a Granada (1807-1830) i fou assassinada per greuge al rei amb garrot vil.


“Teníem molt de material sobre maltractament a les dones a les càrcers i ampliant la visió a altres dictadures”, d’ací allò de la intemporalitat i la pangeografia dels fets, que es donen arreu del món, “vam recavar informació de violències a Argentina i a Mèxic durant dictadures i feminicidis”.

L’obra compta amb quatre estampes, “perquè amb això volem fer un guiny a Lorca, no ho nomenem actes, sinó estampes”, on la primera parteix de la Mariana Pineda i la violència masclista que sofrí, després ho traslladen a l’Argentina en època dictatorial, per passar a Ciudad Juárez (Mèxic), i la darrera estampa se situa a una ciutat qualsevol avui dia. La violència contra les dones és “una cosa que no coneix el temps ni el lloc, i és massa present avui. A l’Argentina no es parlava de violència de gènere fins fa uns pocs anys, és per això que Pinedas tejen lirios té una vessant educativa, que visibilitza un problema”.


L’obra i els detalls

“El groc ho inunda tot”, ens explica Zaida Rico, “igual com el roig ho fa en Granos de uva en el paladar i el morat en Auroras”. El color groc com a element conductor de la trama i d’un “desig estètic, que tot ocórrega de cara al públic. Els canvis de personatge, amb canvis de registre es fan sempre davant el públic, fins i tot la banda sonora es redueix a les percussions i veus que fan els personatges”, tot en pro d’una visió contemporània del teatre que fa per visibilitzar unes dones amb nom i cognoms, les Mariana Pineda d’avui. “Aquestes dones no ixen en cap mitjà de comunicació, ni en els llibres, diccionaris o enciclopèdies”, reivindica Rico, “són dones lluitadores silenciades com Marisela Ortiz de Ciudad Juárez qui lluità perquè es descobriren els feminicidis a Mèxic, o Susana Trimarco de Tucamán a Argentina qui lluità per defensar els drets de la seua filla violada de manera reincident i que res no quedara impune, igual com les ‘Abuelas de la plaza de mayo’ a Argentina”.

Pinedas tejen lirios, conté anècdotes destacables com que l’estrena fou al Teatre Margarida Xirgu de Buenos Aires, vés per on la mateixa actriu catalana a qui Lorca havia dedicat Mariana Pineda, la mateixa actriu que la va representar i, amb Lorca també assassinat, la mateixa actriu que representà a Buenos Aires el darrer drama de l’andalús en 1945, La casa de Bernarda Alba.

“Que mi nombre no se borre de la historia” és una de les frases de la resistència republicana, de les Tretze Roses, també és un lema que assumeix Pinedas tejen lirios que podrem veure dissabte i diumenge al TEM del Cabanyal.



 
next