Leo Part / València.
“Si cal fer una crida al poble per manifestar-se pel finançament del PV es farà” ja que “la societat civil del PV està ara darrere de la reivindicació d’un finançament just” i “per fi notes que el poble valencià està darrere d’aquesta -legítima- revindicació”; “el sistema de finançament autonòmic s’ha de canviar de dalt a baix” ja que “xiquets i malats han d’anar a l’escola i hospitals per molta crisi que hi haja”. Aquestes són algunes de les contundents asseveracions realitzades pel conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, en declaracions a La Veu del País Valencià al final de la seua conferència inaugural en les jornades Cooperar, innovar, i crèixer a L’Euroregió de l’Arc Mediterrani celebrades recentment a València -i ahir a Barcelona- per a fomentar la col·laboració entre el País Valencià i Catalunya.
Per fi notes que una part important de la societat civil està darrere de la reivindicació i, per tant, el Govern no es troba a soles. I quan vas a Madrid a alçar-li la veu al ministre Montoro saps que darrere hi ha la part més representativa i activa del País –Valencià- que està d’acord. I per tant vas amb més convicció i més força encara.
-Conseller, no creu que a banda que el poble valencià done suport a eixa reivindicació del Govern valencià davant el Govern espanyol, potser caldria incentivar-lo perquè isca al carrer i es faça patent, manifesta i evident eixa qüestió?
Jo no em tanque a res. S’ha de dosificar el tema perquè potser el cremàvem en quant a bases que tenim per a treballar. Però bé, tampoc depèn de si es fa una manifestació o una altra. Si és necessari es fa. L’important és saber negociar. Tindre interlocutor, ja que ara no hi ha interlocutor a Madrid. El que està passant per exemple amb el FLA ara és un símptoma de la falta de sensibilitat. No ja pel que fa a l’estat de les autonomies o del que significa la Constitució en eixe sentit sinó, sobretot, de com poden patir les nostres empreses, com poden patir els nostre proveïdors, moltes de les nostres mitjanes i xicotetes empreses a les quals a nivell de tresoreria tarden mesos en arribar 1.400 milions -d’euros-. Això significa moltes voltes la ruïna d’una empresa. Això és que no hi ha paraules per a descriure-ho! Aquesta arbitrarietat permanent! Aquest ús dels diners de tots per motiu d’interessos electorals del ministre de torn! Això no és un sistema de lleialtat institucional d’un estat modern de l’Europa occidental.
-Ha parlat en la seua intervenció que de l’M-50 cap a fora no interessa invertir al PV. Es referia, imaginem, a eixa oligarquia castellana-madrilenya que històricament no ha pensat més que en els seus propis interessos i eixe és el permanent problema que té. I no és només un problema només valencià ja que el benefici de les comunitats autònomes va en benefici de l’Estat espanyol…
Naturalment. És a dir, un bon sistema dóna macroeconomicament bases fonamentals perquè el sistema econòmic funcione bé. I, per tant, tot el que està passant és desequilibrador. Quan a Madrid parlen d’altres problemes de “tranquilidad institucional”, ignoren que és l’origen d’altres –problemes- i que continua pendent i és tema del sistema de finançament de les comunitats autònomes. Nosaltres som responsables, les comunitats autònomes, de tres dels quatre pilars de l’Estat de benestar, que són l’Educació, la Sanitat i la Dependència. Vull dir, que els xiquets, per molta crisi que hi haja, han d’anar a l’escola i els malalts als hospitals.
Per tant, de què estem parlant? I més quan es dóna ell mateix, el govern central, un sostre de dèficit de quasi 10 vegades el nostre, el de les comunitats autònomes… L’estructura de la responsabilitat i de les competències del Govern central són més adaptables al cicle fiscal que no les nostres.
Però li dóna la volta a la cosa, es dóna ell mateix més amplitud en el tema del dèficit que a nosaltres. Tots això són símptomes que el sistema –de finançament de les comunitats autònomes- s’ha de canviar de dalt a baix.
Participants en la confererència inaugural de les jornades celebrades a la UPV.
