Després del canvi al capdavant del Govern autonòmic, aquest aniversari es commemora amb la mirada posada en el procés iniciat en les Corts per a reobrir un nou ens, amb l’horitzó de 2016.
De fet, el ple del parlament valencià del passat 29 d’octubre va aprovar tramitar la proposició de llei presentada per Podem, PSPV i Compromís per a la recuperació del servei públic de radiodifusió i televisió d’àmbit autonòmic amb els vots a favor d’aquests tres grups i l’abstenció de PP i Ciutadans.
Després de l’engegada d’aquests tràmits, el Consell, per boca de varis dels seus dirigents, assegura que té “tot preparat” per a la reobertura de RTVV quan la Càmera autonòmica li diga que “avance”. Els sindicats, per la seua banda, reclamen la reobertura “urgent” i “immediata” d’aquest servei públic i apunten que per a açò s’ha de tenir en compte als extreballadors i els seus “drets adquirits”.
Els 800 treballadors que apunta l’informe del comitè d’experts universitaris creat per a aquest procés de reobertura són per al comitè d’empresa “una bona xifra per a començar a negociar”.
Un milió al mes
Malgrat portar dos anys tancada i sense activitat, mantenir RTVV –les seues instal·lacions, subministraments i compromisos adquirits– costa un milió d’euros al mes, segons han revelat els tres liquidadors actuals de la societat.
L’extinció de la televisió i la ràdio públiques s’ha convertit en procés “tortuós” en el qual sorgeixen “problemes” cada dia i també alguna sorpresa, com descobrir que l’edifici de Burjassot no apareix inscrit en el Registre de la Propietat i únicament ho està el seu sòl.
L’obertura de RTVV la va dur a terme el Consell socialista de Joan Lerma i el seu tancament el del PP dirigit per Alberto Fabra després que el Tribunal Superior de Justícia (TSJCV) declarara nul l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) i l’administració considerara “inassumible” fer front als 40 milions d’euros necessaris per satisfer la readmissió dels treballadors.
El tall definitiu de les emissions es va produir amb prou faenes 24 dies després que Alberto Fabra anunciara la seua intenció de posar fi a aquest servei. Des d’aqueix moment i també després del tancament l’oposició política de les Corts en bloc –PSPV, Compromís i EU– va demanar la dimissió del cap del Consell i es van iniciar les protestes de treballadors que continuen fins l’actualitat en contra d’aquella decisió.
“No tancaré un col·legi o un hospital per tenir una televisió autonòmica”, va dir Fabra, per justificar un tancament que sempre va considerar com a “innegociable” tenint en compte el cost que tenia mantenir un mitjà de radiotelevisió públic amb més de 1.600 treballadors. Nou Ràdio va deixar d’emetre a mitjanit del 29 de novembre de 2013, mentre que la televisió va aguantar tota al matinada i va fondre a negre a les 12.19 hores d’aquella jornada.
Fins a aqueix moment, treballadors de RTVV van continuar les emissions de la televisió pública i van estar acompanyats per representants dels partits de l’oposició que van aconseguir accedir a l’interior del Centre de Producció de Programes de l’ens a Burjassot (València), alguns a través d’una finestra. En aquells moments es demanava també la dimissió del president de la Generalitat i s’escoltava repetidament el crit de ‘No es tanca’.
El tancament de RTVV va tenir com a resposta l’endemà, el dissabte 30 de novembre, una multitudinària manifestació en la qual a més de treballadors de l’ens van participar els partits polítics de l’oposició, representants de diferents entitats i ciutadans per a expressar el seu rebuig per aquesta mesura.
Abans d’executar el tancament, el PP va haver de portar al ple de les Corts Valencianes, el 27 de novembre de 2013, una proposició de llei que autoritzava al Consell a liquidar RTVV. La iniciativa va aconseguir 49 pronunciaments a favor del grup ‘popular’ i 42 en contra dels diputats de l’oposició, que es van donar la volta des dels seus escons i es van posar d’esquena en senyal de protesta.
En aquesta votació van participar tres diputats autonòmics que en 1984 van aprovar la Llei de Creació de RTVV. En concret, els ‘populars’ Rita Barberá i Rafael Maluenda i el socialista Ángel Lluna. Barberá i Maluenda van ser, per tant, els únics diputats que van votar a favor de la creació i 29 anys després ho van fer demanant la liquidació.
Tornarà!
Encara com a cap del Consell Alberto Fabra es va mostrar “disposat” a parlar d’un nou ens públic “en altres circumstàncies” i quan “l’economia ho permeta”. Pel seu costat, els partits hui en el govern –PSPV i Compromís, amb el suport de Podem– van adquirir llavors el compromís de tornar a engegar una nova RTVV si governaven a partir de les eleccions autonòmiques de maig de 2015 i van apuntar la possibilitat de fixar la reobertura el 9 d’octubre d’enguany.
Així ho va indicar en diverses ocasions l’actual president de la Generalitat, el socialista Ximo Puig, encara que posteriorment i atenent al procés parlamentari que s’ha de seguir per posar de nou en marxa l’ens ha assenyalat que no estava “obsessionat” amb que es fera en aqueixa data i que podria ser en una altra.
En aquest sentit, el passat 19 de novembre el president va assenyalar que espera que la llei per a crear la nova RTVV estiga a mitjà de 2016 de manera que la televisió autonòmica puga estar emetent dins d’un any.
