RedactaVeu / València
El guardó ha valorat la qualitat del treball de modelització de les precipitacions torrencials i, en especial, de l’efecte de la temperatura del mar i de les àrees de recàrrega d’humitat, perquè aquests models podrien ser aplicables a altres àrees del Mediterrani occidental. L’estudi va estar desenvolupat per Francisco Pastor, José Antonio Valiente i María José Estrela a la Unitat Mixta d’Investigació de la Universitat de València i el Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM), i va revelar l’existència de patrons de distribució espacial de la temperatura del mar al Mediterrani. Aquests identificaven àrees amb característiques ben diferenciades a l’estiu i la tardor, mentre que a l’hivern la distribució de la temperatura del mar mostrava una clara disposició nord-sud.
La recerca ¬–les conclusions de la qual es van publicar en ‘Natural Hazards and Earth System Sciences’– va posar en relleu el paper clau de la temperatura superficial del mar en el desenvolupament de les pluges torrencials a la Comunitat Valenciana i es van determinar les zones del Mediterrani occidental que actuen com a fonts d’energia i humitat, responsables de provocar la inestabilitat en la massa d’aire tot just abans d’arribar al territori autonòmic i generar els episodis de pluja.
“La zona del mar que té més influència en les precipitacions torrencials és la que està compresa entre la Comunitat Valenciana i les illes Balears, encara que també són importants les aportacions de l’àrea entre Balears i Còrsega, el sud del mar Tirrè i, depenent de la trajectòria de la massa d’aire, el golf de Tunísia”, argumenta la directora de la investigació, María José Estrela.
Aquest treball resulta especialment interessant perquè presenta una nova estratègia de modelització per a avaluar l’impacte a les pluges torrencials de les diferents zones del Mediterrani. En aquesta nova aproximació, segons assenyala la professora Estrela, “es modificaven els valors de temperatura del mar a les zones hipotètiques de recàrrega d’humitat per tal de quantificar la seua aportació. En les diferents modelitzacions numèriques van quedar patents les diverses aportacions als fluxos d’humitat que alimentaven les precipitacions al nostre territori”.
Per la seua banda, l’investigador del CEAM Francisco Pastor considera que l’estudi, a més, “pot aportar millores significatives per a la previsió d’episodis meteorològics extrems, els quals, previsiblement, seran més freqüents segons les previsions de l’IPCC de les Nacions Unides”. Així, des de la ciència “s’afavoreix la disminució i el control de les pèrdues econòmiques i humanes que tots els anys es produeixen als països mediterranis i, molt especialment, a territoris com ara el de la Comunitat Valenciana”, ha dit.
María José Estrela és doctora en Geografia Física, professora de Geografia de la Universitat de València i acreditada des de 2012 per al Cos de Catedràtics d’Universitat. És presidenta de l’Asociación Española de Climatología i secretària científica del World Climate Research Programme (WCRP Comité Espanyol). La seua activitat investigadora s’ha centrat en l’àmbit de la climatologia, els riscos climàtics i l’impacte del canvi climàtic en la conca occidental del Mediterrani. Estrela ha participat en més de 29 projectes d’investigació, tant estatals com europeus, i té més de 90 publicacions en el camp de la climatologia.
