Després de la negativa del PP de Cabanes a acceptar la proposta del Grup Municipal d’Units pel Poble-Compromís de declarar Bé d’Interés Cultural (BIC) l’església de la localitat, la petició s’ha tramitat directament en les Corts Valencianes.
Així, mitjançant una proposició no de llei, Units pel Poble-Compromís demanen en les Corts Valencianes que insten la Conselleria de Cultura a iniciar el procediment per declarar BIC l’Església Barroca de Sant Joan Baptista.
Malgrat ser un bé de rellevància local, expliquen, obtindre la catalogació com a Bé d’Interés Cultural, reforçaria el seu reconeixement com a monument històric i artístic de gran valor, i ajudaria igualment a la projecció i l’oferta turística i cultural de la comarca.
L’article 27 de la Llei de Patrimoni Cultural Valencià 4/1998, estableix que la declaració d’un Bé d’Interés Cultural es farà, prèvia la incoació i tramitació del corresponent procediment per la Conselleria Cultura. La iniciació del procediment podrà realitzar-se d’ofici o a instàncies de qualsevol persona.
L’Església de Sant Joan Baptista va ser començada l’any 1772. A més, de tractar-se d’una de les esglésies més grans de la diòcesi, i amb elements interessants posats ara en valor gràcies a la creació del museu parroquial, compta amb una de les més belles fronteres barroques del territori, amb disseny i direcció d’obres d’Andreu Moreno i importants escultures de l’artista local Cristòfol Maurat.
El frontis està centrat per una portada amb obertura d’arc carpanell amb les dovelles motllurades alternant diversos marbres, amb cert regust italià, emmarcada per dues columnes corínties que suporten un entaulament corb, amb un fris decorat amb garlandes i sota la cornisa, decoració de dentells. Dalt, una fornícula amb arc mixtilini, sostinguda per una mènsula adornada amb un angelet, amb la imatge de Sant Joan Baptista, emmarcada per dues pilastres que surten de mènsules i on el capitell està substituït, i pinacles en els extrems. Per damunt, una finestra flanquejada de pilastres corínties, les quals suporten un frontó circular, dóna més verticalitat a la portada.
Als extrems de la façana, dues pilastres dòriques d’ordre gegant en cada costat suporten un entaulament senzill, la cornisa del qual remata la façana en els extrems.
De la idea de coronar l’edifici amb dos imponents campanars, sols un es va dur a terme, i no està conclòs. En la Guerra Civil va desaparèixer l’escultura superior de la façana, i el pas del temps ha erosionat part de la pedra com dels elements escultòrics, a més d’importants problemes d’humitat que s’observen a l’interior del temple.
