“Serem una sola veu en la denúncia de pràctiques abusives”, ha remarcat Ramón Mampell, president de UATAE CV, “aprofundint en la trajectòria històrica de treball compartit entre ambdues organitzacions, com en els casos denunciats del TTIP (Tractat de lliure comerç entre EUA i la UE) o de les ETT. També ha plantejat Mampell la necessitat de participar en l’elaboració de polítiques públiques que aborden la problemàtica del sector, com la formació o la falta de crèdit.
Per la seua banda, Carlos Bravo, secretari de Protecció Social i Polítiques Públiques de CCOO, ha cridat l’atenció sobre algunes dades que considera preocupants. El primer és que, des del 2010, de l’increment de persones autònomes, el 50% ho són per haver capitalitzat la desocupació. Entre 8 i 9 d’elles no mantenen l’activitat després de dos anys.
“Hui s’està prevalent que la gent es done baixa de l’atur, siga com siga, deixant-la després a la seua sort”. Ha advocat, per tant, per mesures a mitjà i llarg termini, apuntant la necessitat de formació, d’orientació i de finançament per a aquest col·lectiu. “Les ajudes al sector no poden venir de les arques de la Seguretat Social, han de tenir una font estable en els Pressupostos Generals”, assegura Bravo.
María José Landaburu, secretària general de UATAE, ha apuntat que el treball autònom al País Valencià ha descendit un 40% en relació al passat any. Una de les principals preocupacions que ha traslladat Landaburu és la important discriminació de les dones en l’accés al treball per compte propi, amb 29 punts de diferència en relació als homes, així com les majors condicions de precarietat. També el col·lectiu de joves té una presència residual. Una altra de les característiques específiques del nostre territori que ha assenyalat és que el 40% del treball autònom el concentra el sector serveis, sobretot el comerç i l’hostaleria.
Des de UATAE s’alerta de la deterioració de la protecció social dels qui treballen per compte propi, ja que no tenen una protecció real per cessament d’activitat i la seua pensió mitjana és un 41% inferior a la de les persones assalariades. Han subratllat així mateix la necessitat d’analitzar un sistema de cotització sobre la base dels ingressos reals que disminuïsca també les diferències de cotització.
