Xavier Pérez / L’Alcúdia.
L’Ajuntament de l’Alcúdia, amb el suport de tots els grups municipals, es vol unir a les proposicions presentades a les Corts pel Grup Socialista, en la legislatura passada, i pel Grup Compromís, en aquesta, i sol·licita, en nom del poble de l’Alcúdia, l’atorgament de l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana al professor Josep lluís Bausset i Ciscar.
Cal recordar que La Veu del País Valencià, en un article del passat 30 d’octubre de 2010 amb el títol Per què Josep Lluís Bausset no té l’Alta Distinció de la Generalitat?, va reivindicar la figura del mestre Bausset, i des de l’equip de La Veu ens alegrem que tant el PSPV, Compromís i ara l’Ajuntament de l’Alcúdia insten la Generalitat perquè se li atorgue aquest guardó tan merescut.
Paco Martínez del Grup Socialista va expressar que la figura de Bausset “sembla indispensable per conèixer i difondre el pensament valencianista des del punt de vista dels ideals progressistes i dels valors radicalment democràtics com a elements indissociables”. El Partit Popular mitjançant la seua portaveu Oreto Segura s’uneix a aquesta demanda de reconeixement.
El 3 de juny de 2012 va morir a l’Alcúdia, a l’edat de 101 anys, el professor Josep Lluís Bausset. La vida de Josep Lluís Bausset és la història d’una vida dedicada en cos i ànima a la lluita per la llengua i les senyes d’identitat dels valencians. Company de generació del malaguanyat Manuel Sanchis Guarner, Bausset era fins al moment de la seua mort l’últim representant del que els investigadors han convingut a anomenar la Segona Renaixença.
Llicenciat en Farmàcia i Químiques i diplomat en Magisteri, Bausset és un home de ciència, un humanista d’aquells que a la manera dels científics i intel·lectuals de la primera meitat del segle XX es van comprometre amb l’educació i la lluita per les llibertats democràtiques. Les escoles en valencià i els programes d’immersió lingüística i tantes altres iniciatives semblants han sigut possibles gràcies a la llavor sembrada per Bausset i homes com ell.
Gràcies a aquest primer compromís, Bausset es va convertir durant els anys de la dictadura en un col·laborador eficaç de tots els intents per redreçar el valencianisme d’abans de la guerra. Durant més de mig segle de magisteri docent, Bausset va ser un mestre dins i fora de l’aula. Dins, com a professor de biologia i de física i química, i fora, com a professor de valencià, Josep Lluís Bausset fout durant dècades un referent per a generacions d’alumnes que amb el temps s’han convertit en eminents catedràtics, artistes, escriptors o polítics. Durant els anys de la dictadura i quan el valencià era una llengua menystinguda, Bausset convertí sa casa en una improvisada escola. Amb una pissarra recolzada sobre dos cadires, Bausset s’atreví a explicar les beceroles de la nostra llengua.
Amb Genovés
Simultàniament a tota aquesta tasca d’activisme, i coincidint amb la seua jubilació com a professor d’institut, Bausset protagonitza també durant aquests anys una intensa tasca d’impuls d’una altra de les senyes d’identitat dels valencians: la pilota. Probablement, sense homes com Josep Lluís Bausset, els valencians no podrien gaudir de les quotes d’autogovern de què disposem hui dia. Ni l’Estatut, ni les competències que tenim transferides, ni la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià haurien sigut possibles sense el concurs d’homes com ell. Valencians compromesos als quals els devem el vertader sentit de la nostra essència com a poble.
Amb Fuster
