La Parca s’ha endut a Sampedro, Àtropos inexorablement ha talla el fil però Sampedro no ha mort, ha canviat de dimensió i la seua trajectòria cívica, vital i moral romandrà sempre entre nosaltres.
Sampedro era com el cabell d’àngel sorgit als femers de la postguerra a l’horta de València, una mena de dolçura al bell mig de la tristura i el femer moral: l’esperança encara i malgrat tot.
Honor i llarga vida a la memòria de Sampedro.
I com no, des de La Veu del País Valencià l’acomiadem a la valenciana manera: Sampedro Vítol!
