Toni Martínez / Madrid.
Sí, el titular pot sonar rar, aventurat, massa arriscat, però què no ho és en la campanya electoral. El que és cert és que Podemos, de la mà de Compromís, prepara per a aquest divendres un gran acte electoral que espera que siga el definitiu per guanyar al País Valencià i de rebot, tindre més diputats que el PSOE, el que ara mateix està en lloc com a única opció de deixar fora de la Moncloa Mariano Rajoy.
Amb la victòria del PP més que segura, tant PSOE com Podemos fan números per a veure què podrien fer. Per això Iglesias va tirar mà de les marees a Galícia, de l’alcadessa de Barcelona a Catalunya i de Compromís al País Valencià. Tot amb un desig i una meta: quedar per davant de Pedro Sánchez.
Joan Baldoví, Mònica Oltra, Pablo Iglesias, Ada Colau, inclús Owen Jones i tot aquell que puga sumar. Totes i tots són benvinguts a l’acte final de campanya a la Fonteta de Sant Lluís. La missió, visibilitzar que és possible el ‘sorpasso’, no tant al PP com al PSPV, realment l’objectiu final del gran desplegament que es farà a València. Ja que la cúpula de Podemos veu al País Valencià com un símbol de la remuntada, de la qual no deixen de parlar els darrers dies.
“Ara la jugada està en qui queda davant, Pedro Sánchez o nosaltres”, confirmava en un rogle amb periodistes una persona amb línia directa amb Pablo Iglesias i que coneix a la perfecció les intencions de l’equip de campanya. “Algú es creu que Sánchez votaria Rajoy abans que a nosaltres? Com s’ho faria per a explicar-ho als seus militants?”, es preguntava, abans de recordar que amb la seua recerca de la “centralidat del tablero”, Podemos ha recollit molts vots d’exmilitants socialistes que no entendrien que els diputats de Sánchez investiren abans Rajoy que Iglesias.
La tesis de Podemos no és tan estranya si fem cas a les darreres enquestes publicades. En elles, se situava la formació morada a tan sols 13 diputats dels socialistes, en pujada i amb un terç de l’electoral amb el vot sense decidir. Les diferències serien només de l’1,4% i inclús li dóna la victòria al País Valencià.
En eixe context s’enten l’aposta pel feu valencià, que pot acabar de mobilitzar uns descontents militants del Bloc que van veure amb moltes reticències el pacte amb el partit espanyol, però que a mesura que està més a prop la cita electoral, ja comencen a amagar amb anar a votar amb el nas tapat.
