Un estudi de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València, ‘Els bacteris de la màquina de cafè: biodiversitat i colonització de la safata de residus’, es troba entre els de més impacte del grup ‘Nature’. Amb l’indicador Altmetrics, el treball, publicat al final del novembre, és el número 94 més vist del món entre més de 119.000 articles d’edat semblant.
Aquesta investigació, signada per Cristina Vilanova, Alba Iglesias i Manuel Porcar, ocupa també el segon lloc entre el grup d’articles situats en el percentil 99, és a dir, els més vistos, entre 1.738 informes científics d’una edat semblant procedents de tot el món.
“L’article ha tingut un impacte mediàtic molt elevat. Més de 600 d’índex Altmetric, és a dir, entre els 100 articles recents més citats al món. A més, ha estat citat en el New York Times i se n’ha fet ressò també Scientific American, per no parlar del mig miler de tuits”, destaca Manuel Porcar, investigador en l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva i membre del grup.
El treball és la primera anàlisi sistemàtica sobre els bacteris presents en els residus de màquines de cafè amb càpsules, i es va fer en deu màquines Nespresso en funcionament durant un any, situades en departaments, instituts d’investigació, companyies de biotecnologia o domicilis. Els resultats de la recerca, publicats en Scientific Reports, del grup Nature, mostren, per primera vegada, que el lloc on s’acumulen les càpsules i una petita part de l’aigua emprada per al cafè, són un ric substrat per al creixement bacterià, i que alguns d’aquests bacteris es poden associar a diarrea o problemes digestius, per això els experts recomanen netejar el recipient i rentar-se les mans després de manipular-los.
Sobre aquest article, l’indicador Almetrics també descriu que els retuits l’acosten a un públic potencial de prop d’un milió i mig de persones. El treball publicat pels investigadors de l’Institut Cavanilles ha sigut visualitzat per més de 30.000 persones, amb alguns pics diaris de més de 3.000 visites des del 23 de novembre.
La investigació, a més, posa de manifest que la cafeïna no evita la ràpida colonització de la safata pels bacteris, i que l’evolució microbiana dóna lloc a un grup de bacteris resistents i aparentment molt divers. Aquest grup bacterià resultant és ric en espècies que en treballs previs s’han associat amb la planta del cafè o el seu procés de fermentació, com l’Acinetobacter i el Bacillus.
Motius
Els motius pels quals l’equip investigador ha realitzat aquesta investigació són que les càpsules constitueixen un hàbitat que no havia sigut estudiat i perquè, a més, “és un hàbitat extrem, amb cafeïna, que mata els bacteris”, segons Manuel Porcar. L’expert creu que la investigació ha tingut un cert ressò per “l’originalitat del tema, combinada amb la seua familiaritat”. A més, “tothom té una cafetera de càpsules o coneix algú que en té. Un comentari recurrent al Twitter era com no se li havia acudit a ningú abans? En l’era de la metagenòmica, on s’han estudiat els hàbitats més inversemblants, és xocant que això encara no s’haguera fet”, explica Porcar.
A Manuel Porcar també li ha cridat l’atenció el tractament que han fet alguns mitjans de difusió sobre el tema, en un to alarmista. “Som conscients que el risc de les cafeteres Nespresso ha afavorit la difusió del nostre treball. Però que quede clar: el cafè d’aquestes màquines no té cap problema microbiològic. Es tracta d’un electrodomèstic en contacte amb aliments, i com a tal, s’ha de sotmetre a una neteja freqüent”, completa Manuel Porcar.
Altmetrics
Altmetrics és un conjunt d’eines i indicadors de l’impacte d’investigació científica publicada en la xarxa, utilitzades com a alternativa o complement als índexs de citacions de persones i el factor d’impacte. Així, incorporen a les eines existents d’altres com ara mencions en les xarxes socials, en els mitjans de comunicació, en blogs, el nombre de visualitzacions i descàrregues, la procedència de les visualitzacions i diversos factors més, aplicats a articles científics, llibres, vídeos o pàgines web, entre d’altres. L’article level metrics (ALM) és el nivell d’anàlisi més emprat, ja que ofereix informació sobre interaccions com les mencions en blogs, el nombre de descàrregues, el nombre de citacions i retuits en Twitter, els likes o comentaris en Facebook, la inclusió en marcadors bibliogràfics o la presència en gestors bibliogràfics.
