Oda al menjar i la cuina valenciana

La revista Buris-ana publicada des del 1956 per l'Agrupació Borrianenca de Cultura centra el seu últim número en el llibre ‘La memòria del sabor’, de Joan Garí
2 gener 2016 01:00h
L. Part / València

La revista Buris-ana, publicada des del 1956 per l'Agrupació Borrianenca de Cultura, dedica el seu últim número -222- a la cuina valenciana i borrianenca amb un reportatge de l’escriptor Ignasi Mora dedicat al llibre ‘La memòria del sabor’,  ‘bellament i ambiciosament editat per l’editorial 3i4’. Així, sota el títol ‘Oda al nostre menjar’, l’escriptor gandienc Ignasi Mora fa un repàs al llibre de Joan Garí La memòria del sabor. Les receptes de ma mare en què es fa ‘un homenatge a la seua cuina materna, que és la borrianenca de tota la vida’.
A l’epígraf  'Menjar només?' Mora explica: “Joan Garí és gairebé un escriptor professional. I no li falta cap qualitat per a ser-ho, sinó que en tot cas li sobren les hores que fa de docent, tot dit amb la cruesa que de vegades convé emprar. Garí escriu amb bon múscul, i escriu molt per a escriure on escriu”. La memòria del sabor és un receptari culinari tradicional, concretament de cuina de la pàtria natal del seu autor, Borriana, més concretament del carrer i la casa dels seus pares, a qui dedica el llibre. Les receptes són un grapat triat entre les més usuals de la mare de Joan Garí”.

Joan Garí i Ramon Usó, autor i fotògraf del llibre 'La memòria del sabor'. Foto: Revista Buris-ana.
 
“Per fer-se’n una idea, diré que –afegeix Mora-, després d’un pròleg i un elogi ben merescut del pa (veure text baix), el llibre es divideix en els apartats següents: els arrossos; les olles; verdures i llegums; el peix; la carn i els caragols; les coques; les postres (pastes, fruites i gelats), més uns apunts finals sobre ‘Menjar fora de casa’, que s’aprofiten per honorar el gran restaurant més pròxim a l’autor del llibre, Cal Paradís. Els apartats contenen entre quatre i set receptes cadascun.
 
‘Elogi del pa’, per Joan Garí

“Que els valencians hem tingut de sempre una gran afició al pa és cosa ben sabuda. Si, a més, s’han viscut les privacions d’una guerra i d’una duríssima postguerra, com és el cas de la generació dels meus pares, una llesca de pa representarà fàcilment una fracció tangible del món del sagrat.


Juan Garí i Mercedes Clofent Nadal, pare i mare de l'autor, el pare i la mare de l'autor. Foto: borriana.cat.
 
El contacte de la generació dels meus pares amb els aliments naturals era total, emblema d’un món pràcticament desaparegut. Tot i que mon pare s’ha dedicat professionalment a la compra de taronges per als comerços de la localitat, no ha deixat mai de plantar tota classe d’hortalisses aprofitant qualsevol racó dels tarongerars. Molts d’aquests aliments, doncs, han sigut de casa, i això s’ha notat.
 
Òbviament, el pa no és un aliment qualsevol. És, amb el vi, un dels més emblemàtics, i per això la litúrgia catòlica hi representa (en una de les metàfores més belles de la nostra civilització) el cos i la sang de Crist. Cal saber, en aquest sentit, que ja a l’antic Egipte la paraula emprada per designar el pa significa vida. I en el món jueu s’utilitza la matsà, el pa àzim amb què els hebreus commemoren l’Èxode.

He llegit que darrerament hi ha una mena de furor entre la gent per fer-se el propi pa a casa. Quan ma mare era jove el pastaven i el fenyien a casa, però després el duien al forn públic. La nova moda no crec que siga un producte col·lateral de la crisi actual o, en tot cas, hi poden coincidir necessitats”…

Continuar llegint aquest i altres articles en la revista Buris-ana.

'De la Plana a Nova York'
 

La revista també inclou un reportatge 'De la Plana a Nova York', en què el periodista valencià Juli Esteve rememora l'odissea protagonitzada per 37 homes i 2 dones de Borriana -entre els més de 15.000 valencians- que fa un segle van emigrar al Canadà i els Estats Units. 
 

 
Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next