València recupera la cavalcada republicana de la infància

L’alcalde Joan Ribó rep i obri el balcó de l’Ajuntament a les tres Magues laiques: Llibertat, Igualtat i Fraternitat


Sergi Tarín / València.
 
Fou la primera i única vegada. El 7 de gener de 1937, una gran cavalcada recorregué el centre de València, llavors capital de la República Espanyola i focus de la rereguarda democràtica durant la contesa. La ciutat, a més, s’havia convertit en un immens refugi de republicans foragitats de les zones en guerra. Sobretot xiquets, orfes o futurs orfes, de ciutats com Madrid, bombardejada a diari pels avions feixistes. Per milers n’arribaren i foren acollits en centres, colònies, escoles i, sobretot, per famílies de tot el País Valencià. Lluny de casa i amb el record brut de penúries, el Ministeri d’Instrucció Pública s’afanyà per preparar un Nadal, el de 1936, que els feren oblidar per uns dies els horrors viscuts.

Durant La Setmana de l’Infant s’organitzaren tot tipus d’espectacles i concerts. I es regalaren milers de joguets i contes. Tot finalitzà amb l’apoteòsica cavalcada del 7 de gener. La crònica del diari El Pueblo dóna detalls del monumental acte amb recreacions en cartó pedra de les principals icones infantils del moment: Betty Boop, Pluto, Mickey Mouse i els Tres Porquets. També un llop ferotge amb el cap del general colpista Queipo de Llano. I una caixa dels ensurts amb un ressort que, segons l’atzar, escopia  l’exterior el rostre de Franco. Tot això envoltat de carrosses i desfilades de cavalls. I amb el suport del gremi de fallers i la supervisió del valencià Josep Renau, aleshores Director General de Belles Arts. Els actes es repetiren el 1938 i el 1939, però sense cavalcada. La República vivia el seu declivi i l’abril d’aquell any s’acabà la guerra.
 

Cavalcada Republicana 1937. "Foto d'Atienza. Font: Arxiu General de l'Administració".
 
“Era el moment, no podíem deixar passar l’oportunitat”. Qui ho diu és la historiadora Cristina Escrivá, experta en qüestions educatives als anys trenta i que, des de fa una dècada, compta amb una còpia de les instantànies del fotògraf Atienza fetes aquell 7 de gener. “Per què no rememorar la Història i alhora fer Història?”, es pregunta Escrivà, qui ha estat la coordinadora de la segona cavalcada republicana que aquest diumenge, 79 anys després i organitzada per la Societat Coral El Micalet, recorregué el centre de València. Una llarga filera amb la participació desinteressada d’una quarantena de col·lectius entre muixerangues, colles de dolçainers, cabuts, gegants i grups de dansa entre d’altres. Tot tancat amb un calessa amb les tres Magues de Gener, vestides amb els colors de la República, a bord: Fraternitat, Igualtat i Llibertat, els tres eixos de la Revolució Francesa i dels moviments obrers que sacsejaren Europa durant i després de la Revolució Industrial.
 

Un alcalde d’amfitrió

La marxa desembocà a l’Ajuntament vora les 13.00 hores. A les portes hi estava l’alcalde, Joan Ribó, per rebre les tres magues i acompanyar-les fins el balcó del consistori. Allà dalt, com a preludi, sonaren unes breus notes a violí de l’Himne de Riego. “El vostre nom ens du bells records, amables, on la història de la humanitat ha donat passos endavant”, proclamà Ribó, qui a continuació reivindicà la València republicana i condemnà el franquisme: “35 anys després de l’arribada de la democràcia, Espanya és el segon país de tot el món en número de desapareguts després de Camboia”. “Papà Noel i els Reis Mags estan vinculats a la religió cristiana. La multiculturalitat i les famílies sense cap creença religiosa donen un significat propi a la caravana de les magues. Volem ser una ciutat on tothom càpiga i se senta a gust”, defensà i conclogué recordant els refugiats sirians que encara no han arribat a València: “Les fronteres no són competència dels Ajuntaments ni de les comunitats autònomes. Els qui governen l’Estat espanyol i Europa algun dia hauran d’explicar la seua actitud insolidària”.
 

L’esdeveniment despertà el Partit Popular de la letargia nadalenca. A primera hora de la vesprada, la regidora Beatriz Simón, signà un comunitat titllant l’acte “d’espectacle burlesc i provocador”. A més, acusà Ribó de repudiar els Nadals i els Reis Mags i de ser responsable dels embussos i l’enuig de molta gent que venia al centre en cotxe per comprar regals. Les paraules de Simón provocaren una cadena de reaccions del seus a les xarxes socials. El regidor Fèlix Crespo qualificà la marxa de “xarlotada completa” i de “ridícul impressionant”. I el senador Pedro Agramunt criticà el “laïcisme, republicanisme i catalanisme a parts iguals” de Compromís.

Per la seua banda, des de l’Ajuntament indicaren que l’alcalde ha de rebre tothom, gent diversa, com ara els joves ecumènics de Taizé o els republicans de la cavalcada. “No han hagut ni banderes ni consignes, només una activitat de carrer per als xiquets i per fomentar la creativitat i la cultura del reciclatge”, explica Cristina Escrivá. Una marxa de 500€, calessa i vestits de magues, pagada per la Societat Coral el Micalet. “De no res hem muntat una festa per a la ciutat”, recalca i lamenta “les imposicions” del pensament únic: “No estem en contra dels Reis Mags, sols defensen el nostre dret a manifestar públicament valors i creences que no són religioses”. I lluny de plegar davant les crítiques de l’oposició, Escrivá apunta als Nadals de 2016: “Açò ha sigut una prova. Enguany es compliran els 80 anys de València com a capital de la República i treballarem perquè la propera cavalcada siga el més fidedigna possible, recreació de carrosses inclosa, a la del 37”.
 


 
 

 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat